Benvolguts,
En algun apunt anterior he parlat d’aquest tema dels Sidrals de l'Estat espanyol contra
Catalunya. Ara ho amplio, després d’analitzar l’article de Vicens Villatoro
Fer la revolució o guanyar la guerra, ja que hi veig també l’analogia amb el que
explica en Villatoro sobre el dilema de l’any 1936
a Catalunya, que queda inclòs en els sidrals que l’Estat espanyol ens munta
periòdicament, recordem-ho que amb èxit total per part seva!
Prèviament els catalans a l’any 1931,
ens vàrem deixar “engatusar” per Espanya, amb els diputats catalans a Madrid venint
a demanar al President Macià que no tirés endavant amb l’Estat Català i que
acceptés una Generalitat, que ell no ho sabia però que era de fireta,
com es va veure i com és l’actual. Les immenses dificultats per tirar endavant al
Congreso de los Diputados l’Estatut de
Núria, transvestit en Estatut del 1932, ja ens havia d’haver
alertat que la dita popular “de ponent ni gent
ni vent” era sempre certa.
Més endavant, l’any 1936, quan l’Exèrcit espanyol es
va revoltar, vàrem tornar a caure en el parany espanyol com explica en Villatoro. I no vàrem tenir la força
física i moral per oposar-nos a la revolta interior, de qui volia fer primer la
revolució i després la guerra. Accions que varen debilitar molt les nostres
forces.
Tanmateix si a l’any 1931, el President
Macià no hagués cedit, aquella guerra no hauria
sigut la nostra guerra. Què hauria passat a continuació és una
ucronia però no hauria sigut com va ser...
El títol del nostre apunt és:
Els sidrals de l'Estat espanyol contra Catalunya.
Cal recordar que sempre en situacions de revolta pacífica de Catalunya l’Estat espanyol munta un sidral (el
que el Victor Alexandre en el cas de
l’Ada Colau en diu artefactes polítics d’ideologia espanyolista
disposats a violentar la societat catalana, o sigui una operació
nacionalista espanyola) per contrarestar-ho. Sempre amb èxit total.
Mostres des del 1900
amb enllaços a la Viqui:
- 1909. Setmana
tràgica, deguda a les revoltes del poble per la lleva de reservistes
pobres cap a la guerra del Marroc,
fonamentalment reservistes catalans, quina casualitat! (els rics podien
pagar-se l’exempció)...
- 1923-1930. Dictadura
de Primo de Rivera (tutelada pel Borbó), que va eliminar manu militari la Mancomunitat
de Catalunya,...
- 1936. Alzamiento
franquista manu militari (també tutelat pel Borbó, que per si de cas havia
fugit el 1931),
que va portar la terrible Guerra de les
dretes i de l’exèrcit espanyol contra Catalunya,...
- 1939-1975. 40 anys més de dictadura franquista,...
- 1975-1981. Transició
franquista (tutelada per qui? Pel Borbó!),...
- 1981-2015. Procés d’independència actual, impulsat per la
societat civil, ANC, Òmnium i d’altres, cap a la creació d’una República
catalana, amb atac indiscriminat a Catalunya des de totes les
comunitats a qui han injectat un odi contra Catalunya, així com des de
tots els ministeris espanyols, (tot tutelat pel Borbó)...
Sempre que l’Estat espanyol mou fitxa,
Catalunya en rep les conseqüències!
Després de l’orgull
i la humiliació (no satisfacción que deia el Borbó d’abans) espanyola l’Alexandre parla de l’espoliació de Catalunya que encara
que és el que l’Estat espanyol sempre ha fet, ara tal com diu l’Alexandre hi ha
la delicadíssima situació econòmica i financera de l’Estat espanyol que s’ha polit 160.000M€ de
la Comissió europea i el doble, 250.000M€ de l’espoli continuat de Catalunya des del 1986. I
també del País Valencià i de les Illes. El deute públic de l’Estat espanyol, és del voltant d’1 bilió d’euros
(1 milió de milions!), amb un PIB
de valor semblant i un atur monstruós que no es veu possible de millorar i la seva eventual solució és una fugida
endavant amb devaluació de salaris i
pensions i més préstecs de la UE,
fins que els homes de negre de la troica tornin a actuar...
Cal recordar que el Deute sobirà espanyol
(Deute Públic
més Deute privat) és de més de 3 bilions (3
milions de milions) d’euros.
Espanya forma part dels PIGS
(és el que està pitjor excepte Grècia) i està abocada al “sinistre total”...
L’única solució (dificilíssima) que es pot llucar per Espanya
és la fugida endavant...
Però com a diuen a les pel·lícules “The harder they fall” (més dura serà la caiguda).
Els historiadors expliquen que en els darrers 500 anys Espanya ha fet fallida vint-i-pico de vegades. Ja no vindrà
d’una...
Cal recordar també que el nostre Deute públic
és de 70.000 milions
d’euros, als quals caldrà afegir-hi els que es pactin amb Espanya en el moment de la secessió, o devolució o
restitució. Caldrà valorar els actius i els passius
i Espanya no podrà fer el burro, perquè si tingués intenció de fer-ho,
nosaltres podríem estripar les cartes, ja que tal com diuen i repeteixen en Xavier Sala i Martin, l’Albert Pont i d’altres
economistes la majoria del deute espanyol, del bilió d’euros, és deute contret pel
Reino de España amb bancs estrangers,
amb successives emissions de Deute Públic, i quan arribin les negociacions els creditors
estrangers diran que ells “tienen unos papelitos que dicen Reino de España”…
Aquestes negociacions, si en sabem,
acabaran bé i resultarà que el Deute Públic català, part de l’espanyol més el
nostre propi, podria ser entre 150.000 milions i 200.000 milions d’euros. Deute que seria perfectament assumible, segons els
estandars internacionals…
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada