Benvolguts,
Comentem unes declaracions fetes ahir per Mariano Rajoy sobre les eleccions del 27S, la llei, els territoris i la Consti. Des d’ahir els
diaris esmenten el discurs del 1896 d’Antonio
Cánovas del Castillo President del Gobierno espanyol sobre la “provincia” de Cuba negant la seva imminent independència.
Cánovas, conservador, durant moltes legislatures (del 1870 al 1902) va alternar
la presidència amb Amadeo Práxedes Sagasta, liberal, segons el Pacte del Pardo, del bipartidisme:
El bipartidismo y el
turno pacífico en el gobierno de los
dos grandes partidos dinásticos, el conservador y el liberal, fué posible por
la manipulación electoral y el caciquismo.
Els diaris comparen el discurs de Cánovas del 1896 amb
el del Rajoy d’ahir. La seva frase estrella fou: No va a haber independencia de Cataluña,
no la va a haber…
Jaume Cusó que hostatja el seu Blog Opinió amb
independència en el portal
directe.cat, ha fet un encertat apunt: ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I
MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES.
També en el nostre Bloc Reflexions s’ha parlat més d’un cop
de Cánovas i de la seva política. Per exemple aquí.
Article de Jaume Cusó:
17.7.2015. 14:47 h
ANTONIO CÁNOVAS DEL
CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES
Mariano Rajoy,
President del Govern d’Espanya, va fer ahir aquestes declaracions sobre
Catalunya. He decidit analitzar-les des de diversos punts de vista. Primer
les declaracions.
DECLARACIONS
DE MARIANO RAJOY: “ El Estado está absolutamente preparado para hacer
cumplir la ley cuando alguien la viole, por lo tanto no le quepa a usted la
menor duda. Quisiera añadir algunas otras consideraciones: Estamos hablando de elecciones, las que se celebran en
Cataluña, cuando las convoque, tiene el derecho a hacerlo el Presidente de la
Generalitat, autonómicas. Lo único que se elige allí son diputados y un
Parlamento autonómico, por tanto, allí ni se elige ni se decide otra cosa.
Segundo lugar,
como le acabo de señalar, el Gobierno le garantiza al conjunto de los españoles
que velará por el cumplimiento de la ley. Por lo tanto la ley se va a cumplir
en Cataluña y en cualquier lugar de España.
Quiero decir
también algo que me parece importante, y pienso que es una de las lecciones que
algunos deberían aprender de la crisis que se ha producido en Grecia en las
últimas fechas: Cuando se promete o se ofrecen algunas
cosas que luego en la práctica van a quedar en nada. Creo que los gobernantes
deben actuar con responsabilidad, con prudencia, con sensatez, sabiendo que
pueden hacer y sabiendo que no pueden hacer.
No va a haber independencia de Cataluña, no la va a
haber.
Y quiero decir
también que tampoco Cataluña se va a ir de Europa, que es lo que se le está
proponiendo a los ciudadanos de Cataluña. Es exactamente eso, irse de Europa. Y
por tanto el Partido Popular, y el Gobierno, y la gran mayoría de los españoles
garantizarán que en Cataluña se va a cumplir la ley, y además garantizarán
también que nadie va a obligar a ningún ciudadano de Cataluña a elegir entre su
condición de catalán, español y europeo. Por que las tres son las que le
enriquecen.”
El discurs està compost per 294 paraules, 1361 caràcters o
1651 caràcters si comptem els espais. Quatre vegades fa referència al “compliment de la
llei”, és a dir, que ells faran que els catalans complim la llei
espanyola, no pas que el Govern d’Espanya o el Partit Popular pensin complir i
respectar lleis i acords signats, per a això ja tenen el TC que garanteix que el Govern espanyol no estigui obligar a respectar cap acord.
Rajoy afirma que ningú pot obligar els catalans a haver
d’escollir entre ser català i espanyol (i europeu). La condició d’europeu no
ens la pot treure ni Rajoy ni ningú, tècnicament no existeix una nacionalitat
europea, encara que alguns pensin que si, i, per molt que la ment malaltissa
del ministre Margallo ho imaginés, Catalunya no sortirà volant cap a l’espai
exterior en cas d’independència, continuarà formant part d’Europa, del
Continent europeu. Rajoy ens diu que ningú no ens pot obligar a escollir entre
ser catalans i espanyols, no, és clar, en Rajoy prefereix obligar-nos a ser
espanyols, ens agradi o no.
Home, que Rajoy, president del partit polític més corrupte
d'Espanya (i potser d'Europa), la corrupció,
per cert, si és un delicte, digui que ningú no pot saltar-se la llei i que ells
garantiran el seu compliment és d’un cinisme desvergonyit. Seria com si un
policia en un evident estat d’embriaguesa pretengués sotmetre’ns a la prova de
l’alcoholèmia.
Rajoy em recorda
a Cánovas del Castillo, que també va
ser President del Govern espanyol, en aquell temps el títol era President del
Consell de Ministres d’Espanya.
Antonio Cánovas del Castillo va néixer a Màlaga un 8 de
febrer de 1828, va morir a Mondragón, Guipúscoa el 8 d’agost de 1897. Va ser
polític, historiador i va ocupar diversos ministeris al llarg de la seva
carrera, incloent el càrrec de President del Consell de Ministres d’Espanya en
diversos períodes: 9 gener a 12 de setembre de 1875, 1875–1879, 1879–1881,
1884–1885, 1890–1892 i 1895–1897.
El 21 de novembre de 1896, Cánovas del Castillo va fer un
discurs sobre Cuba que va recollir el diari La Vanguardia:
Discurs d'Antonio Cánovas del Castillo del 21 de
noviembre de 1896:
“Yo creo
saber, yo sé, que en los Estados Unidos no hay
un sólo hombre de Estado serio é influyente, que desee, en realidad, la independencia de Cuba, pues se dan perfecta
cuenta de que la isla independiente vendría á ser en seguida una nueva República dominicana: una segunda Liberia, que
retrogradaría de la civilización á la anarquía. Si
el ejército español abandonara á Cuba serían las ideas sabias, fecundas,
liberales, progresistas de Europa las que abandonarían aquel país, que ha sido
el más rico, el más próspero de la América española.”
[…]
¿Nuestras relaciones con los Estados Unidos? Son excelentes; como con todas las
demás naciones. No tenemos más que alabanzas hacia la conducta de todas las
Repúblicas latinas de América. Ninguna ha prestado el menor apoyo á los
revoltosos cubanos, y tengo un telegrama del Gobierno de Bolivia, á la que se
había presentado como aliada de los insurrectos, negando toda relación con
ellos.
Es
menester no dar importancia a las fantasías de la prensa de los Estados Unidos,
que publica sin confrontación las noticias que al día siguiente desmiente. Se ha hablado de una nota que nos había sido remitida por
dicha nación, de un ultimátum que habíamos dirigido á su gobierno! Esto es
absurdo. ¿Por qué hemos de incitar á los americanos a tomar la defensa de los
sublevados? Ningún hombre sensato haría esto. No ignoro los envíos de dinero,
de hombres, de municiones y de armas que los filibusteros de la Florida han
hecho á Cuba. Lo hemos sabido pero nunca hemos hallado al Gobierno de los
Estados Unidos en falta; le es difícil de vigilar todo su inmenso territorio.
Son los descendientes de los españoles de la Florida los que ayudan á los
rebeldes cubanos. ¿Por qué? pues por razones de razas, relaciones de familia y
el deseo de hacernos perder el último resto de tierra americana… Pero el
Gobierno de los Estados Unidos mantiene frente á nosotros una actitud
correcta.”
Después de
todo, la gran República está fundada en el respeto á la Ley, al cual no ha
faltado hasta ahora y esperamos que respetará siempre nuestro derecho. La cuestión de Cuba es para España una cuestión interior.
No doy
importancia a las palabras autorizadas de algunos oradores populares de los
Estados Unidos, a sus frases irreflexivas, hechas para adular al populacho. […]
Para hacer lo que algunos les aconsejan necesitarían un ejército, una armada
poderosa y no veo se lancen por este camino para
favorecer á los negros. En todo caso, Dios no lo quiera, si esta grave
eventualidad que está muy, pero muy lejos, ser
realizara; si se viera á la República Norte Americana tomar partido por los negros de Cuba, sabríamos hacer respetar nuestros
derechos y afrontaríamos el porvenir con tanta intrepidez como sangre fría. Yo
creo que en este punto, España está unánime: nada de
concesiones, nada de debilidades, ninguna abdicación.”
Cánovas també
invoca la llei, diu que Cuba serà el cul del món, afirma que si Espanya abandonava Cuba se
n’anirien les idees “sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa”
i que Espanya no
acceptarà mai la independència de Cuba. Anem
a pams, Espanya, ha fet mans i mànigues per mantenir-se al marge de les idees
progressistes que poguessin arribar des d’Europa. El segle XIX, durant el qual en Cánovas del
Castillo va ser president del Govern espanyol (president del consell de
ministres d’Espanya) és el període de l’esfondrament de l’imperi colonial
espanyol i la pèrdua dels últims territoris d’ultramar, amb un afegit, en
aquell moment Cuba, Filipines i Puerto Rico eren províncies, no colònies, per
tant, la pèrdua d’aquests territoris encara els va fer més mal.
Les declaracions de Cánovas
del Castillo són del 96. La fatxenderia espanyola va rebre un cop molt
dur, la llarga guerra de terror i desgast que van fer els soldats espanyols
contra els independentistes cubans els va comportar moltes baixes, si a això
afegim que s’hi van ficar a la guerra els Estats Units que van destrossar l’Armada espanyola,
en menys de dos
mesos les paraules de Cánovas del Castillo van quedar com una prova de la
fatxenderia dels governants espanyols. El 1898 Espanya es rendia. Cuba va proclamar-se independent el
20 de maig de 1902.
Rajoy invoca la llei però si hem arribat a aquest punt és, en bona part, culpa
seva, ell que recollia signatures contra
Catalunya l’any 2005 i que va recórrer
l’Estatut de Catalunya de 2006 davant del TC que el va acabar de trinxar, i que del que
en va quedar, l’Estat no en sentia cap obligació
de complir cap acord lligat a l’Estatut. Per tant, quan el senyor Rajoy invoca
la llei i el seu compliment fa trampes.
Tots dos invocaven la
llei, i la força per aplicar-la, tots dos van perdre. L’error
dels governants espanyols sempre ha estat pensar que amb la força se soluciona
tot, i són massa
estúpids per aprendre dels errors dels seus predecessors. Rajoy no
hauria d’advertir Mas ni ningú, qui recollia signatures contra Catalunya fa 10 anys no té
dret a exigir res als catalans. El senyor Rajoy s’hauria d’estalviar
el seu caduc paternalisme dels XIX, ens falta el respecte.
En Cánovas del
Castillo va voler aturar la independència cubana a canonades, va fracassar, va perdre
d’un sol cop Cuba,
Filipines i Puerto Rico (i alguns altres territoris menors), l’exèrcit va ser
derrotat i l’Armada va queda trinxada. Les
paraules de Cánovas van ser només una estúpida mostra
de fatxenderia espanyola amb un resultat desastrós per el Regne d’Espanya.
Rajoy fa un discurs semblant a Cánovas,
invoca la llei, a Cánovas no li va servir de res, tot i que va voler imposar
la llei espanyola als cubans a canonades. Serà Rajoy tan insensat de voler emprar la
força contra Catalunya?
Rajoy demana que
els altres actuïn amb prudència i sensatesa, ell, però no va ser prudent
ni sensat l’any 2005, fent declaracions com les que fa tampoc.
Ell, que és en bona part responsable de la
situació actual no és qui per demanar sensatesa i prudència.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada