Benvolguts,
Font:viaempresa.cat
Una DUI, millor que ser una autonomia
ACN BRUSSEL·LES
15|07|2015
Un informe presentat a Brussel·les constata que, fins i tot sense
separació pactada el creixement, l'atur i els salaris a l'Estat català serien
millors que dins d'Espanya. Sala plenària a la seu del Parlament Europeu a
Estrasburg . Blanca Blay (ACN)
LES CLAUS
La Catalunya
independent creixeria de mitjana un 3,27% més que
l'autonòmica Són conclusions del Center
for European Policy Studies de Brussel·les. Comparen les projeccions en cas
d'independència en dos escenaris:
1. La independència pactada seria el millor
escenari possible
2.
La
independència beneficia Catalunya econòmicament a llarg termini més que
l'status-quo, fins
i tot en cas de declaració unilateral.
Aquesta és la
principal conclusió d'un informe d'un grup d'experts del CEPS i el CIDOB presentat aquest dimecres a Brussel·les, i que
constata que el model actual "és insostenible a nivell macroeconòmic" per culpa
de "l'elevat i constant dèficit fiscal". Segons l'informe, l'economia d'una Catalunya
independent creixeria de mitjana un 3,27% més que l'autonòmica
entre el 2015 i
el 2030, quan tindria un atur tres punts més baix i millors salaris.
Amb tot, adverteix que els primers anys d'independència serien "negatius", especialment en cas de DUI.
"Catalunya es beneficiaria en termes
de PIB en cas de secessió" en
qualsevol escenari, assegura l'informe, elaborat conjuntament pel
Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), el Center for European Policy Studies de Brussel·les (CEPS), en col·laboració amb l'Istituto
di Studi per l'Integrazione dei Sistemi de Roma (ISIS) i el laboratori E-3
modelling de la Universitat Politècnica d'Atenes.
Els autors remarquen
que els beneficis "són més forts si la independència arriba amb un
acord mutu d'Espanya" per "la menor incertesa". Els experts dels 'think tanks' europeus CEPS i CIDOB constaten que en cas de
declaració unilateral "Catalunya creixeria a un ritme més baix que en
l'escenari d'acord mutu, però per sobre del de referència", que és
l'status-quo.
L'informe estipula que
si Catalunya
continua com una comunitat autònoma d'Espanya, el seu PIB mitjà entre 2015 i 2030 serà d'un 2,43% i l'atur serà d'un 7,3%. Llavors,
l'estudi compara aquestes xifres amb les projeccions que calcula en cas
d'independència en dos escenaris:
·
el d'una
secessió pactada amb l'Estat espanyol
·
i el d'una
declaració unilateral d'independència.
El text diu com augmentarien o es reduirien
els indicadors macroeconòmics d'una Catalunya independent respecte als que projecta que obtindria una
Catalunya autonòmica.
En cas de pacte amb
Espanya, els experts calculen que el creixement anual del PIB català en el
període 2015-2030 seria de mitjana un 3,27% més
elevat que el que s'obtindria com a comunitat autònoma. Els experts apunten que
l'economia catalana creixeria un 0,85% menys en el primer any d'independència, però
pujaria gradualment fins al 2,5% el 2018 i el 4,32% el 2030, per sobre de
l'escenari autonòmic. Les inversions caurien un 3,9% i
un 1,5%
els dos primers anys d'independència respecte al que serien sense cap canvi
polític, però repuntarien a partir del tercer any, fins a ser un 2,1%
més que en cas d'status-quo el 2030.
Pel que fa a l'atur en
cas d'independència pactada, l'estudi assegura que l'any 2030 la taxa seria un 3,13% més
baixa que sense independència, és a dir, que la Catalunya independent al 2030
tindria un atur de prop d'un 4%, respecte al 7,3% que es projecta per a la
comunitat autònoma. Els salaris, segons l'informe, augmentarien
considerablement, passant de ser un 0,38% l'hora més elevats que en el referent de
comunitat autònoma, a ser-ho un 7,4% més quinze anys després de la independència.
De fet, el text adverteix que l'augment dels salaris podria perjudicar la
competitivitat exterior de Catalunya en el període 2025-2030.
Els escenaris en cas de DUI
L'escenari de DUI també constata una tendència a
l'alça del PIB català, però
adverteix que "durant els cinc primers anys posteriors a la secessió
unilateral, el creixement seria entre un 2,5% i un 0,5% més
baix que en l'escenari base", que és el de l'status-quo autonòmic. Amb
tot, en cas de DUI, el PIB català entre 2015-2030 seria de mitjana un 2% més
elevat que si Catalunya seguís com a comunitat autònoma, però seria més baix
entre 2015 i
2019.
En concret, amb DUI el creixement de l'economia d'una
Catalunya independent seria un 2,54% més baix que
el d'una Catalunya autonòmica en el primer any, un 1,55% el
quart i només creixeria més a partir del sisè, quan seria un 1,25%
més rica que en cas de continuar a Espanya. Aquest escenari prediu també una
caiguda de les inversions, entre un 8 i un 4,5% més baixes que en cas d'status-quo fins el 2019, i
de fet en negatiu en l'acumulat 2015-2030, sent un 1% més baixes que en cas que
Catalunya continués com a comunitat autònoma. Si amb independència pactada
l'economia catalana augmentaria 109.560 milions d'euros més entre 2015-30
en comparació amb l'escenari autonòmic, amb la DUI aquest augment seria de fins a 67.420 milions.
Pel que fa al mercat
laboral, en cas de DUI l'informe diu
que els primers anys l'atur seria quasi el mateix que si Catalunya continués
com a comunitat autònoma, només un 0,03% més baix el primer any, i un 0,73% més baix el quart. Les diferències es començarien a
notar a partir del 2020, quan l'atur en una Catalunya independent
seria un 2,54%
més baix. El
2030, la projecció de l'informe és que Catalunya tingués un atur un 3,2% més baix que en cas de continuar formant part
d'Espanya, similar al que es prediu en una secessió pactada, i que seria de prop
del 4%.
Consum privat i deute
L'informe també
analitza el consum públic i privat, i prediu una disminució del 3% en el
primer any d'independència en el consum privat, amb un augment del 27% en
el públic, especialment tenint en compte que el nou estat català hauria
d'assumir moltes funcions que ara exerceix Espanya. El consum privat, en cas
d'independència pactada, repuntaria per sobre dels nivells que registraria la
comunitat autònoma en el tercer any d'independència gràcies a la pujada dels
salaris, una situació que costaria més en cas de DUI, quan el consum privat no repuntaria fins cinc anys després de
la declaració.
Pel que fa al deute,
l'informe apunta que una Catalunya independent, en cas de pacte amb Espanya,
assumiria la seva part corresponent de deute espanyol i començaria a existir
amb un 100% de deute respecte al seu PIB, un percentatge que seria del 60% en cas de DUI, segons els experts. L'informe diu que el deute, si es mantenen
uns pressupostos equilibrats amb dèficit 0, es reduiria fins al 68,2% l'any
2030
en cas d'escenari pactat, i fins al 41% en cas de DUI.
Els experts apunten
que els tipus d'interès que pagaria Catalunya pel seu deute en cas
d'independència pactada serien molt similars i fins i tot més baixos que els
d'Espanya, i uns 2 punts més en cas de DUI,
quan els mercats cobrarien més als catalans per la incertesa generada per la
separació no consensuada. Tot i així, fins i tot amb DUI, el 2030 Catalunya pagaria menys interessos que
Espanya pel seu deute, un 2,78% respecte a un
3,12%,
segons l'informe.
El text, titulat Scenarios of
macro-economic development for Catalonia on Horizon 2030. Economic effects
of a potential secession from Spain and paths for Integration with the EU (Escenaris de desenvolupament
macroeconòmic per Catalunya amb l'horitzó 2030.
Efectes econòmics d'una potencial secessió d'Espanya i camins per a la
integració a la UE), es presenta
aquest dimecres a l'Eurocambra en un acte amb els seus autors Rym Ayadi, del CEPS, Carlo Sessa, de l'ISIS, Leonidas
Paroussos, d'E3-modelling, i Marc Gafarot, del CIDOB. A més, el text ha rebut el suport dels eurodiputats Ramon
Tremosa, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada