Benvolguts,
Avui ens trobem amb una singular notícia
en aquest via-crucis del procés. Resulta que en el pacte del 14 de gener
entre Mas, Jonqueres i altres hi havia clàusules secretes, que fins ara no s’havien
airejat i ara s’airegen. Per què ara?
La manera de presentar la notícia és l’habitual o sigui El document, a què ha tingut accés aquest diari...
La primera notícia l’he tinguda del Periodico (La oferta de Mas a las entidades sortea el pacto del 27-S).
La segona del PuntAvui (CDC
i ERC van pactar l'equilibri de les entitats a les llistes).
És curiós que el Vilaweb
o el Singular no en diguin res...
Finalment ha sortit una anàlisi molt ben feta sobre aquest
tema, afegint-hi una visió general del context. Obra de l’Oriol Jordan (El compromís secret que
Mas hauria trencat...) al seu Blog de Directe.cat.
Llegiu-los tots tres
i que no us passi res...
1. La oferta de
Mas
30 Juny 2015 02.00
2. CDC i ERC van
pactar l'equilibri de les entitats a les llistes
L'acord del 14 de
gener, rubricat per Mas i Junqueras, parla de “neutralitat” de les associacions
en el 27-S
Marc Bataller
Participació “equilibrada” de les entitats sobiranistes en les diverses
llistes que es presentin el 27 de setembre. Aquest
és un dels acords que Artur Mas, Oriol Junqueras, l'ANC, l'AMI i Òmnium
Cultural van signar el 14 de gener passat
al Palau de la Generalitat, però que fins ara no s'havia fet públic. El document, a què ha tingut accés aquest diari,
ressalta que la “neutralitat”
i la “presència equilibrada” d'aquestes
associacions pretén “reforçar” el
procés i contribuir al “suport electoral” de les diferents
candidatures.
El 14 de gener, el
president de la Generalitat, el líder d'ERC i les principals entitats
sobiranistes del país es van fotografiar plegats per anunciar que hi
havia un acord per culminar la transició nacional després d'unes setmanes
protagonitzades per un estira-i-arronsa entre els convergents i els
republicans. El pacte tenia com a punt nuclear la convocatòria de les eleccions
el 27 de setembre, però també hi havia altres
aspectes destacats:
·
reafirmar
l'acord de legislatura entre CiU i ERC;
·
impulsar
les estructures d'estat;
·
reobrir
les negociacions per al pressupost o estendre aquesta entesa a les eleccions
municipals respectant l'autonomia municipal.
Aquell dia també es va decidir que les
formacions concorrerien als comicis amb candidatures separades. Era un debat molt espinós després que el
president hagués proposat una llista unitària, una iniciativa que va provocar
una visceral polèmica.
Precisament, en un
annex del document del 14 de gener s'indica
quin hauria de ser el paper de les associacions el 27-S.
S'explica que la possible incorporació de representants “destacats” de les
entitats sobiranistes en llistes, en el cas que les organitzacions ho proposin,
es
“comentarà i s'acordarà de tal manera que l'esmentada participació es faci de
manera equilibrada”.
Ara aquest apartat
pren rellevància després que Mas hagi proposat que l'ANC, l'AMI i Òmnium
impulsin una candidatura de país. L'ANC preguntarà als seus socis quin ha ser
el camí a seguir, però ja ha deixat clar que donarà suport, passi el que passi,
a totes les llistes independentistes. Per la seva part, ERC denuncia que Mas ha vulnerat els acords
del 14 de gener.
LA DATA
14.01.2015
Mas, Junqueras,
l'ANC, l'AMI i Òmnium
pacten que els comicis seran el 27-S i que hi haurà llistes separades.
+1 #1 francesc pomera
A mi m'hagués agradat
la llista única i haver-la votat el mes de Març, dues coses que Jonqueres va
avortar. Ara trobaré bé que la ANC i Omnium facin una llista el més transversal
possible, amb el President Mas, o si es presenten sols. Importa que la gent que
va sortir al carrer cridats per la ANC i Omnium, trobin aquestes entitats, amb
retrat de Forcadell en colors a la llista si cal - Sanchez no, per favor - unes
quatre barres de pam, o el que sigui i millor ens serveixi , per tal que independentistes
de ICV, UDC, Guanyem i d'on sigui
tinguin una llista que votar sense recança. Que sigui un vot segur, directe,
indubtable i innegociable i irrenunciable a la independència i a favor del
Procés engegat. Jonqueras està massa entrampat amb ser d'esquerres i com a
Barcelona ens pot acabar fallant, i la CUP, ja sabem que són galàctics. Per
desinflar el suflé, desfer la teranyina en que POdemos ha entrampat a molts
independentistes l’ANC és vital
Dimarts, 30 Juny 2015
13.01
3. El compromís secret que Mas hauria trencat
Avui ha aparegut, com
un bolet, un misteriós annex a l’acord del 27 de setembre, que s’havia
mantingut en secret. L’ha tret El Periódico, la qual cosa fa pensar
que podria ser una filtració interessada d’algun partit (en defensa pròpia?)
que potser s’ha vist atacat en els darrers dies. Fins ben entrat el migdia que TV3
li ha donat el certificat d’autenticitat, pocs s’havien atrevit a
esmentar-lo. I no hi ha per menys. L’esmentat annex especifica amb claredat que
les entitats es mantindrien al marge de les lluites electoralistes i, només en
el supòsit d’entrar en el joc, ho farien repartint-se en totes les llistes
independentistes que hi haguessin en aquell moment (ara mateix, 3).
Avui per fi hem sentit algú de la CUP parlar sobre el tema. Quim
Arrufat s’ha pronunciat a TV3 i ha dirigit unes quantes crítiques al
president. Bàsicament li ha retret que tregui aquest
debat sobre la llista unitària una altra vegada, entorpint així el procés que
ja estava encarat de les plebiscitàries amb
l’objectiu principal de negociar els punts d’acord per presentar-se i la unitat
d’acció a partir del 28-S. D’alguna
manera, també ha reclamat que es deixi de fer pressió amb la llista
unitària, i s’ha llegit entre línies un cert suport al partit d’Oriol Junqueras,
que és el qui pateix la pressió.
L’altre dia, en Guifré
es preguntava si ERC baixaria del
burro si guanya el ‘Sí’ a la
consulta de l’ANC. Baixarà de l’altre burro CDC en cas de 'No'? Sembla que contra
més pressió es fa, menys ganes té ERC de fer cap llista unitària. I menys si en
molts casos es demana amb ganes de colar-los l’etiqueta de ‘traïdors’ per no
voler la unitat abans de perdre les eleccions, i així tenir ja un culpable. Si
intentem mirar-nos-ho tot amb vista d’ocell, ens hauríem de preguntar: De
veritat el procés depèn només de la possibilitat que ERC vagi a la llista transversal? I, veient el canvi de paradigma
d’ençà el Nadal, ERC s’hauria de replantejar l’estratègia? Veiem, a
grans trets, alguns elements clau que tenim sobre la taula i, sobretot, el que ha fet punxar cada
partit:
CDC: l’obsessió
feta dogma de la llista única. Por?
-Mas trenca el
primer pacte per fer un referèndum sí o sí a
risc d’un Estat enfurismat, però el substitueix per una consulta
participativa descafeïnada el 9N, que aplega 2,3 milions de
persones. Això descol·loca a tothom excepte la CUP.
-El president fa una
proposta de llista unitària en una conferència brillant i exposant un pla per
fer la independència en 18 mesos il·lusionador. ERC el rebutja, i Mas comet l’error de perdre l’oportunitat per
convocar eleccions (és un error?) , unes eleccions amb la victòria en aquell
moment assegurada, malgrat no tenir full de ruta.
-Durant el vodevil de
Nadal, el president s’acull a la proposta de la societat civil d’anar amb
llistes separades, però exigeix aglutinar
només ell la societat civil. Posa unes condicions a ERC que els republicans accepten, però
a CiU no en tenen prou. La pressió
contra ERC a tots nivells ja és
excessiva i Junqueras es tanca en banda.
Finalment, l’acord in extremis
del 27S salva la papereta dels líders i les entitats.
-A Molins de Rei, Mas
torna a reobrir un debat que ja havia quedat tancat i superat (excepte en l’òrbita
de tertulians convergents que han intentat mantenir la flama encesa).
Tot sembla una ocurrència del president, perquè CDC no havia estat informada prèviament, i els caps de la societat civil només havien
estat previnguts per telèfon hores abans. Això
desemboca en una situació caòtica en el sí de les entitats, i torna a
desencadenar el frontisme independentista a tres mesos d’aquestes eleccions. Què pretén el
president? No ho veu clar? Té por?
-CDC no ha acabat d’abandonar mai aquella rèmora pujolista
d’intentar confondre Catalunya amb CiU. Aquesta espècie de messianisme,
i de buscar una èpica o heroïcitat que no havia caracteritzat a aquest partit
d’ordre, entorpeix l’entesa amb d’altres forces, i crea reticències diverses.
ERC: mala digestió
d’una possible estratègia errònia?
-ERC, com CDC, mantenen
una pugna paral·lela a la lluita per la independència: la lluita per l’hegemonia del país, i aquesta idea
condiciona tota entesa a ERC.
-ERC pretén
aglutinar tot un sector de l’esquerra avui independentista, però que no votaria
una llista amb Mas al capdavant: socialistes desencantats, i socialistes
escindits principalment. Fa un any, això donava 39 escons al partit de Junqueras, però avui les enquestes la
situen entre els 20 i els 27. L’aparició de Podemos es menja l’àmbit de
creixement d’ERC, com a Barcelona. Molts socialistes desencantats comencen a sentir-se seduïts
per la força espanyolista. Aquesta estratègia de maximitzar vots
mitjançant l’espai centre-esquerra sembla a priori òptim, però les darreres
enquestes indiquen una baixada i un estancament d’ERC, i reclamen un
revulsiu per revifar el procés. De fet, fent un cop d’ull al que fan els
altres, els unionistes anti
independència (PP-C’s-PSC) aniran per separat, però els
unionistes populistes aniran junts, i les enquestes els atorguen 3-4 diputats
com a premi a la suma. Uns diputats que no ens sobren. Ells, a més, han
sabut vendre’s millor.
-A Barcelona, BComú
aconsegueix carregar-se la primera volta de les plebiscitàries, i
converteix les eleccions en un duel Colau-Trias,
que s’endú la primera. ERC decideix
intentar neutralitzar el populisme votant la investidura de Colau, però al Parlament, Podemos és lliure i no depèn de cap
força que la pugui arrossegar cap a posicions independentistes. Iglesias no
retornarà el gest. Espanya s’hi juga massa i el Cavall de Troia és a casa nostra esperant la posta de sol.
-CDC es carrega
UDC. Aquest
era un dels arguments principals dels republicans per no pactar una llista
unitària. Ara podria fer-ho.
-El problema més greu
per a una possible entesa, són els sectors anomenats ‘tripartidistes’, els sectors que
dintre d’Esquerra (un partit construït
des de sempre en base a moltes sensibilitats dins l’esquerra), militen en el
rebuig a Mas, i ja es van carregar el partit en el congrés de 2008.
Acostumen a ser càrrecs intermedis que exerceixen la seva influència. Aquesta
és la cara obscura d’ERC, una
cara que s’hauria d’haver tapat almenys fins la independència, des del 19 de
desembre de 2012. Alguns periodistes han
afirmat que Junqueras havia acceptat una primera proposta de llista unitària
amb Germà Bel al capdavant, però que
aquests sectors esquerranosos se la van carregar.
Si Junqueras aspirava fa un any a ser president
-totalment legítim-, ja se'n
pot anar oblidant perquè ERC podria arribar a caure a la quarta posició al
Parlament. El president republicà ha de pensar si pren una
decisió històrica i la més generosa de totes les que s'han proposat durant el
procés, o se la juga a potser quedar quart i sumar per separat o no sumar.
És per això que la pressió vers ERC és màxima. El problema, és que no hi ha cap ciència que
digui que una opció és millor que l’altra i és per aquesta raó que reobrir un
debat que havia quedat resolt, és, al meu entendre, una manca de
responsabilitat per part del president. Segurament
Mas no va calcular l’efecte que podia tenir la seva proposta, i no recorda
què va passar al Nadal. Menys convencerà a ERC
si en aquest cas, no respecta el misteriós annex (per què ANC i Òmnium ens l’han amagat?).
Suma ERC més del
que té concorrent per separat? De
moment sembla que no gaire. Resta? Sembla que tampoc. La CUP, en canvi,
sumaria 8-9 escons de més. Junqueras segueix creient que també, i és
respectable, perquè les enquestes fallen i no hi ha cap teoria científica sobre
tipologies de llistes. Només opinions per a tots els gustos.
En qualsevol cas,
totes les postures siguin les d’un 50% de
l’independentisme, o les de l’altre 50%, són absolutament respectables, i és injust que uns
criminalitzin als altres de no pensar com ells, i viceversa. Amb el
foc obert, l’olla bullint, twitter cremant i l’independentisme dividit, el Procés, sense que ens n'adonem,
camina cap a l'abisme, mentre ens perdem altre cop en el frontisme exagerat.
Els socis de l’ANC tindran aquest
divendres i dissabte la difícil missió de respondre al president, i després,
com va passar a UDC, la direcció
tindrà el difícil encàrrec d’interpretar-la.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada