Benvolguts,
Ahir la Generalitat
va publicar el document que porta per títol 'Crònica d'una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les
persones de Catalunya'.
Ja veiem que aquest títol està inspirat en el de la novel·la
del Gabriel Garcia Marquez “Crónica de
una muerte anunciada”.
A l‘entrada de la Viquipèdia
dedicada a glosar l’obra del Gabo hi
ha un paràgraf que em sembla interessant per iniciar l’anàlisi del document de
la Generalitat:
D'aquest
caràcter real i verídic ve el nom de crònica,
que no només apareix en el títol de la novel·la, sinó que l'orienta estructuralment, ja
que des del principi, el que pretén el narrador és l'acumulació de dades que, d'alguna manera, puguin ajudar a entendre el perquè de l'assassinat de Santiago Nasar, la
inevitabilitat d'aquest succés, així com els perfils humans i
psicològics de tots els personatges que van tenir, per acció o omissió, alguna cosa
a veure amb l'afer.
Realment, al voltant d’aquest paràgraf de la Viqui podríem elucubrar molt sobre la
semblança de cada mot o frase amb la punyetera realitat del document de la Generalitat. El document demostra cansament, el document demostra
desconnexió. El document demostra com el feixisme espanyol orienta estructuralment la
manera de fer dels PPSOEs des de sempre. El document, el Memorial,
és una acumulació
de dades sobre el capteniment de l’estat espanyol que pot servir per ajudar a entendre el perquè d’aquest
capteniment. El document té una intencionalitat semblant als documents catalans
del 1760
i del 1885,
que amb el títol genèric de Memorials de
Greuges varen ser tramesos als respectius Gobiernos espanyols. També les accions o omissions
dels protagonistes espanyols actuals, Rajoy i els seus sicaris, Sánchez
i els seus, Iglesias, Ribera, Iceta, Duran, fan preveure, la premeditació,
o l’anunci
de les seves accions...
I per les declaracions del Rajoy d’ahir el Gobierno se l’estudiarà de la mateixa
manera que els anteriors. El diputat feixista Millo, que quan va deixar UDC
fa quinze anys va anar a trucar a la porta d’ERC per veure si li feien un lloc, per dalt, eh, ja va explicar per televisió ahir mateix què
calia fer amb el document...
He copiat els dos
treballs de Xavier Miró al PuntAvui i la notícia de Vilaweb:
01 Juliol 2015 02.00
1. Memorial de
greuges contra la recentralització de l'Estat
El govern publica
un extens informe del que considera una “ofensiva
premeditada” contra l'autogovern de Catalunya
L'informe compta 19
recursos de l'Estat contra normes catalanes i 5 lleis impugnades per la llengua
Xavier Miró
Recordant el Memorial de Greuges que el 1760 van presentar a Carles III els diputats de
l'extinta Corona d'Aragó, així com el Memorial de Greuges que Valentí Almirall
va promoure el 1885, el govern presentava ahir
un extens informe sobre la recentralització econòmica i normativa que el govern
espanyol està duent a terme. Una mena de Memorial de Greuges del 2015 però amb un títol carregat de pólvora política: Crònica d'una ofensiva premeditada. Les conseqüències sobre les
persones de Catalunya. El document no
dubta de qualificar d'“ofec” econòmic i de “menyspreu” polític el
tracte que, segons l'executiu, rep Catalunya.
Amb l'anàlisi de tots
els departaments i coordinat pel conseller de Presidència, l'informe conclou
que l'Estat ha
“eliminat tota relació de diàleg” amb les institucions catalanes des de la
retallada de l'Estatut, amb el rebuig al pacte fiscal i la negació del
referèndum d'autodeterminació. El govern d'Artur Mas explica que les
relacions bilaterals estan paralitzades des del 2012. Ni s'ha reunit cap òrgan per
desplegar l'Estatut del 2006 ni s'ha aprovat o ampliat cap traspàs.
Pel que fa a la recentralització
econòmica, l'informe situa Catalunya com a desè
territori en recursos per capita rebuts, quan és la tercera comunitat en aportacions tributàries: “Des de fa 25 anys persisteix el dèficit fiscal que
pateix Catalunya i que el 2011 es va situar en els 15.006 milions, el 7,7% del PIB”. L'executiu recorda els recursos
d'inconstitucionalitat contra:
·
les taxes
judicials,
·
l'euro per
recepta,
·
l'impost sobre
els dipòsits de les entitats de crèdit,
·
l'impost sobre
l'energia nuclear
·
o l'impost sobre
la provisió de continguts audiovisuals
Els darrers tres anys,
l'Estat:
·
ha
retallat 240
milions de la dependència
·
i només
s'ha fet càrrec del 17,5% de la despesa,
tot i que hauria d'assumir-ne la meitat.
En sanitat:
·
els recursos per
càpita de Catalunya estan per sota de la mitjana espanyola,
·
mentre que els
recursos finalistes en cultura s'han reduït de 147,3 milions a 2,87.
L'informe, que ahir va
estripar al Parlament el portaveu del PP, Enric Millo, diu que:
·
l'aportació cultural
s'ha congelat al 2015,
·
mentre que ha
augmentat la dels museus del Prado, el Reina Sofía i el Thyssen i la del Teatro
Real.
Pel que fa a la
recentralització normativa, el govern de Mas explica que l'Estat ha fet 19 recursos
d'inconstitucionalitat contra normes com ara:
·
els horaris,
·
les rebaixes
·
o els grans
equipaments comercials,
·
a més d'incomplir
“fa més de 15 anys” les sentències dels tribunals favorables a la gestió per
territoris del 0,7% de l'IRPF.
El govern compta:
·
5 lleis impugnades per la llengua,
·
com també
les lleis contra
la immersió,
·
les lleis de
segregació del
català a l'Aragó
·
i el decret
de trilingüisme
a les Illes.
Vilaweb
30.06.2015 13:53
2. 'Crònica
d'una ofensiva premeditada', la Generalitat de Catalunya presenta el seu
memorial de greuges
L'ha presentat la
portaveu Neus Munté després de la reunió de govern d'avui
La vice-presidenta del
govern i portaveu, Neus Munté, ha
presentat avui l'informe 'Crònica d'una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les
persones de Catalunya' (pdf). En aquest document l'executiu acusa l'estat espanyol d'ofegar,
limitar i laminar l'autogovern de Catalunya, amb greus conseqüències per al
benestar dels ciutadans. Entre més qüestions, s'hi denuncia la manca de
voluntat de diàleg de l'estat espanyol, l'atac a l'escola catalana, una
reducció de la inversió a Catalunya del 71% entre el 2009 i el 2014 i
retallades socials, com ara les relacionades amb la llei de dependència.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, demanarà de comparèixer al
parlament per compartir aquest informe.
Amb un centenar de pàgines, el document
analitza el procés de recentralització de competències que el govern
espanyol ha fet en els terrenys econòmic i normatiu. I contraposa la 'inacció'
de l'estat en els processos de negociació amb Catalunya (traspassos, pacte fiscal, dret a decidir)
o a l'hora de complir sentències desfavorables amb la 'hiperactivitat' quan es tracta de recentralitzar
i limitar l'autogovern català en tots els àmbits d'actuació, ja siguin
polítiques socials, econòmiques o institucionals. El document també analitza la
falta de
voluntat de diàleg que ha mostrat
davant la petició del govern de cercar una solució negociada i pactada per
satisfer els desigs d'una gran majoria de la població catalana per decidir el
futur polític del país.
Considerem que un poc d'humor també és saludable. En aquest cas hi afegirem un acudit del genial Àlex Saló sobre les accions del Govern i les respostes del Gobierno, que ha anat acumulant els greuges al llarg dels anys:
Considerem que un poc d'humor també és saludable. En aquest cas hi afegirem un acudit del genial Àlex Saló sobre les accions del Govern i les respostes del Gobierno, que ha anat acumulant els greuges al llarg dels anys:
Heus ací el resum que n'ha fet el govern:
1. Manca de voluntat de diàleg
Des de 1978, els successius governs de la Generalitat, de formacions polítiques diverses, han intentat sempre buscar solucions dialogades i pactades, per garantir el benestar dels ciutadans de Catalunya i satisfer els anhels i desitjos d'una gran majoria de la població catalana per decidir el futur polític del país. El document relata, en aquest sentit, com el govern de l'estat espanyol ha 'eliminat tota relació de diàleg' amb les institucions catalanes, amb el llarg procés de negociació de l'estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, retallat pel Tribunal Constitucional després de ser referendat pel poble català; la petició del pacte fiscal de 2012, 'un cop palesada la insostenibilitat d'un finançament injust', o la demanda constant a les institucions espanyoles de facilitar els mecanismes per fer realitat el dret a decidir del poble de Catalunya l'any 2014.
L'informe constata que 'no només no s'han escoltat les demandes de la ciutadania, sinó que s'ha topat contra un mur'. L'Executiu, de fet, ha paralitzat les relacions bilaterals Estat-Generalitat: durant els anys 2012, 2013, 2014 i 2015 no s'ha reunit cap dels òrgans bilaterals previstos per desplegar l'estatut, ni s'ha aprovat ni ampliat cap traspàs, tot i les reiterades demandes de la Generalitat.
Des de 1978, els successius governs de la Generalitat, de formacions polítiques diverses, han intentat sempre buscar solucions dialogades i pactades, per garantir el benestar dels ciutadans de Catalunya i satisfer els anhels i desitjos d'una gran majoria de la població catalana per decidir el futur polític del país. El document relata, en aquest sentit, com el govern de l'estat espanyol ha 'eliminat tota relació de diàleg' amb les institucions catalanes, amb el llarg procés de negociació de l'estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, retallat pel Tribunal Constitucional després de ser referendat pel poble català; la petició del pacte fiscal de 2012, 'un cop palesada la insostenibilitat d'un finançament injust', o la demanda constant a les institucions espanyoles de facilitar els mecanismes per fer realitat el dret a decidir del poble de Catalunya l'any 2014.
L'informe constata que 'no només no s'han escoltat les demandes de la ciutadania, sinó que s'ha topat contra un mur'. L'Executiu, de fet, ha paralitzat les relacions bilaterals Estat-Generalitat: durant els anys 2012, 2013, 2014 i 2015 no s'ha reunit cap dels òrgans bilaterals previstos per desplegar l'estatut, ni s'ha aprovat ni ampliat cap traspàs, tot i les reiterades demandes de la Generalitat.
2. Recentralització per la via econòmica
L'informe posa de manifest l'ofec econòmic a què l'estat ha sotmès els darrers anys les institucions catalanes, amb un model de finançament injust i un dèficit fiscal insostenible, que situa Catalunya com el desè territori en recursos per capita rebuts, per sota de la mitjana espanyola, quan és la tercera en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament. Des de fa 25 anys persisteix el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que el 2011 es va situar en els 15.006 milions d'euros, el 7,7% del PIB, xifra que equival aproximadament a totes les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar social de 2011 o a la previsió de despeses de l'estat en defensa i seguretat per a aquell any.
A tot això cal sumar la política per obstaculitzar sistemàticament totes les iniciatives que ha impulsat la Generalitat per aconseguir nous ingressos i reduir les despeses sense afectar l'estat del benestar. El govern espanyol ha interposat recursos d'inconstitucionalitat gairebé sistemàticament contra les mesures tributàries de la Generalitat, com:
L'informe posa de manifest l'ofec econòmic a què l'estat ha sotmès els darrers anys les institucions catalanes, amb un model de finançament injust i un dèficit fiscal insostenible, que situa Catalunya com el desè territori en recursos per capita rebuts, per sota de la mitjana espanyola, quan és la tercera en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament. Des de fa 25 anys persisteix el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que el 2011 es va situar en els 15.006 milions d'euros, el 7,7% del PIB, xifra que equival aproximadament a totes les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar social de 2011 o a la previsió de despeses de l'estat en defensa i seguretat per a aquell any.
A tot això cal sumar la política per obstaculitzar sistemàticament totes les iniciatives que ha impulsat la Generalitat per aconseguir nous ingressos i reduir les despeses sense afectar l'estat del benestar. El govern espanyol ha interposat recursos d'inconstitucionalitat gairebé sistemàticament contra les mesures tributàries de la Generalitat, com:
·
les taxes
judicials,
·
l'euro per
recepta,
·
l'impost
sobre els dipòsits en les entitats de crèdit,
·
l'impost
sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear
·
l'impost
sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de
comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual.
Reducció de recursos amb impacte sobre l'estat del benestar
En matèria de benestar social, l'estat ha incomplert el desplegament de la Llei de la dependència i ha retallat en 3 anys un total de 240 milions d'euros a Catalunya, que haurien permès crear 13.000 noves places residencials o incloure 26.500 persones al sistema de protecció, entre d'altres. Tot i que per llei hauria d'aportar el 50% del finançament públic, el 2014 l'estat només es va fer càrrec del 17,5%, mentre que Catalunya va haver de fer front al 82,5% restant. Si la Generalitat hi hagués destinat els mateixos recursos que l'estat, s'haurien deixat d'atendre un 65% de beneficiaris de la norma. De fet, aquest sobre esforç econòmic ha permès que prop de 100.000 ciutadans hagin rebut la prestació.
La sanitat pateix un dèficit crònic de recursos, que se situa en el 10% de la despesa total en salut de l'estat. Els recursos per capita de Catalunya estan per sota de la mitjana espanyola com a conseqüència del model de finançament, fet que ha obligat a sacrificar la paga extraordinària dels professionals sanitaris durant 3 anys consecutius.
En ensenyament, a part de l'atac continuat al model d'escola catalana, des de 2010 les transferències finalistes de l'estat s'han reduït un 98%: han passat de 147,3 milions d'euros el 2010 a una previsió de 2,87 milions per al 2015. Es manté també la recentralització cultural de l'estat, que als pressupostos de 2015 congela l'aportació en cultura a Catalunya i, en canvi, augmenta el pressupost dels museus del Prado, Reina Sofía i Thyssen o del Teatro Real. De fet, des de 2011 s'han reduït un 42% les aportacions del govern espanyol als equipaments culturals de Catalunya.
En matèria de benestar social, l'estat ha incomplert el desplegament de la Llei de la dependència i ha retallat en 3 anys un total de 240 milions d'euros a Catalunya, que haurien permès crear 13.000 noves places residencials o incloure 26.500 persones al sistema de protecció, entre d'altres. Tot i que per llei hauria d'aportar el 50% del finançament públic, el 2014 l'estat només es va fer càrrec del 17,5%, mentre que Catalunya va haver de fer front al 82,5% restant. Si la Generalitat hi hagués destinat els mateixos recursos que l'estat, s'haurien deixat d'atendre un 65% de beneficiaris de la norma. De fet, aquest sobre esforç econòmic ha permès que prop de 100.000 ciutadans hagin rebut la prestació.
La sanitat pateix un dèficit crònic de recursos, que se situa en el 10% de la despesa total en salut de l'estat. Els recursos per capita de Catalunya estan per sota de la mitjana espanyola com a conseqüència del model de finançament, fet que ha obligat a sacrificar la paga extraordinària dels professionals sanitaris durant 3 anys consecutius.
En ensenyament, a part de l'atac continuat al model d'escola catalana, des de 2010 les transferències finalistes de l'estat s'han reduït un 98%: han passat de 147,3 milions d'euros el 2010 a una previsió de 2,87 milions per al 2015. Es manté també la recentralització cultural de l'estat, que als pressupostos de 2015 congela l'aportació en cultura a Catalunya i, en canvi, augmenta el pressupost dels museus del Prado, Reina Sofía i Thyssen o del Teatro Real. De fet, des de 2011 s'han reduït un 42% les aportacions del govern espanyol als equipaments culturals de Catalunya.
Reducció de recursos amb impacte sobre la reactivació econòmica
La manca d'inversions a Catalunya ha estat constant al llarg del temps i ha afectat totes els àmbits:
La manca d'inversions a Catalunya ha estat constant al llarg del temps i ha afectat totes els àmbits:
·
Rodalies,
·
corredor
del Mediterrani,
·
accessos
als ports,
·
gestió
aeroportuària,
·
carreteres...
El govern espanyol deu 3.967 milions
d'euros al govern de la Generalitat per l'incompliment de la disposició
addicional tercera de l'estatut, que
havia de pal·liar el dèficit crònic en infraestructures. Amb aquest import es
podrien fer 4
regadius com el Segarra-Garrigues, 20 llançadores ferroviàries a l'aeroport del
Prat o acabar la Línia 9 del metro.
Entre 2009 i 2014, la inversió de l'estat a Catalunya s'ha reduït un 71%, 22 punts per sobre de la mitjana espanyola. Aquest 2015 Catalunya és el tercer territori per la cua en inversió: concentra només un 9,5% de la inversió total, la meitat del pes que té el PIB català al conjunt de l'estat. De fet, és el percentatge més baix dels últims 17 anys. Tal com posa de manifest l'informe, no es tracta d'una qüestió de disponibilitat pressupostària, sinó de voluntats, com demostra el fet que només s'hagi executat un 7% del Pla de Rodalies de Catalunya 2008-2015 i, en canvi, s'hagi executat en un 100% el de Madrid.
En matèria d'ocupació i relacions laborals, l'estat ha reduït un 60% els fons per a polítiques actives d'ocupació, cosa que ha limitat la capacitat de la Generalitat per atendre persones amb programes d'orientació, formació i contractació. La discrecionalitat en el repartiment de recursos també queda palesa en l'àmbit agrari. Mentre la UE i la Generalitat incrementen el pressupost del Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020, l'estat només hi aporta el 7,3% dels ajuts, enfront del 23% d'altres comunitats.
Entre 2009 i 2014, la inversió de l'estat a Catalunya s'ha reduït un 71%, 22 punts per sobre de la mitjana espanyola. Aquest 2015 Catalunya és el tercer territori per la cua en inversió: concentra només un 9,5% de la inversió total, la meitat del pes que té el PIB català al conjunt de l'estat. De fet, és el percentatge més baix dels últims 17 anys. Tal com posa de manifest l'informe, no es tracta d'una qüestió de disponibilitat pressupostària, sinó de voluntats, com demostra el fet que només s'hagi executat un 7% del Pla de Rodalies de Catalunya 2008-2015 i, en canvi, s'hagi executat en un 100% el de Madrid.
En matèria d'ocupació i relacions laborals, l'estat ha reduït un 60% els fons per a polítiques actives d'ocupació, cosa que ha limitat la capacitat de la Generalitat per atendre persones amb programes d'orientació, formació i contractació. La discrecionalitat en el repartiment de recursos també queda palesa en l'àmbit agrari. Mentre la UE i la Generalitat incrementen el pressupost del Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020, l'estat només hi aporta el 7,3% dels ajuts, enfront del 23% d'altres comunitats.
3. Recentralització per la via normativa
El govern de l'estat ha impulsat una reforma administrativa basada en l'informe elaborat per la comissió per a la reforma de les administracions públiques (informe CORA) que, amb l'excusa d'eliminar possibles duplicitats institucionals i administratives, proposa eliminar organismes sense valorar el repartiment competencial. Proposa que la Generalitat suprimeixi institucions i organismes estatutaris de forta implantació a Catalunya, com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o el Servei Meteorològic de Catalunya.
A banda de les figures tributàries impugnades per l'estat, el govern espanyol ha presentat fins a 19 recursos d'inconstitucionalitat contra normes o disposicions catalanes, entre les quals destaquen les que afecten:
El govern de l'estat ha impulsat una reforma administrativa basada en l'informe elaborat per la comissió per a la reforma de les administracions públiques (informe CORA) que, amb l'excusa d'eliminar possibles duplicitats institucionals i administratives, proposa eliminar organismes sense valorar el repartiment competencial. Proposa que la Generalitat suprimeixi institucions i organismes estatutaris de forta implantació a Catalunya, com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o el Servei Meteorològic de Catalunya.
A banda de les figures tributàries impugnades per l'estat, el govern espanyol ha presentat fins a 19 recursos d'inconstitucionalitat contra normes o disposicions catalanes, entre les quals destaquen les que afecten:
·
el model
català de comerç (horaris, rebaixes, grans equipaments)
·
les que
pretenien fer front als casos de pobresa energètica.
Cal dir que, tot i aquesta quantitat elevada
d'assumptes que l'estat porta als tribunals, el mateix govern espanyol incompleix sistemàticament la legalitat vigent i els compromisos adquirits. Fa
més de 15 anys
que incompleix
sentències del Tribunal Constitucional i
del Tribunal Suprem favorables a la gestió territorialitzada del 0,7% de l'IRPF.
Són un total de 12
sentències incompletes que impliquen que 20 milions recaptats a Catalunya no tornin al
país. També fa més de 20 anys que incompleix la llei en matèria de beques a
l'estudi i no n'ha traspassat la titularitat a la Generalitat. De
fet, fins i tot després de 30 anys de les primeres sol·licituds encara no
s'ha complert la devolució total dels Papers de Salamanca.El govern de l'estat ha impulsat una reforma administrativa basada en l'informe elaborat per la comissió per a la reforma de les administracions públiques (informe CORA) que, amb l'excusa d'eliminar possibles duplicitats institucionals i administratives, proposa eliminar organismes sense valorar el repartiment competencial. Proposa que la Generalitat suprimeixi institucions i organismes estatutaris de forta implantació a Catalunya, com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o el Servei Meteorològic de Catalunya.
A banda de les figures tributàries impugnades per l'estat, el govern espanyol ha presentat fins a 19 recursos d'inconstitucionalitat contra normes o disposicions catalanes, entre les quals destaquen les que afecten:
·
el model
català de comerç (horaris, rebaixes, grans equipaments)
·
les que
pretenien fer front als casos de pobresa energètica.
Cal
dir que, tot i aquesta quantitat elevada d'assumptes que l'estat porta als
tribunals, el mateix govern espanyol incompleix
sistemàticament la legalitat vigent i els
compromisos adquirits. Fa
més de 15 anys
que incompleix
sentències del Tribunal Constitucional i
del Tribunal Suprem favorables a la gestió territorialitzada del 0,7% de l'IRPF.
Són un total de 12
sentències incompletes que impliquen que 20 milions recaptats a Catalunya no tornin al
país. També fa més de 20 anys que incompleix la llei en matèria de beques a
l'estudi i no n'ha traspassat la titularitat a la Generalitat. De
fet, fins i tot després de 30 anys de les primeres sol·licituds encara no
s'ha complert la devolució total dels Papers de Salamanca.
Atac al model d'escola catalana
Les darreres pàgines de l'informe se centren en l'atac constant que pateix la llengua i el model d'escola catalana, element d'integració i cohesió del país que ha funcionat amb èxit els últims 30 anys. L'aprovació de la Llei orgànica de la millora de la qualitat de l'educació (LOMQE) ha introduït canvis profunds en el model de distribució de competències, reduint a residuals les competències territorials. Això, tal com posa de manifest l'informe, impossibilita la continuïtat del model d'escola inclusiva i del sistema d'immersió lingüística.
En paral·lel, el treball constata el menyspreu continuat a la llengua catalana. L'estat 'no només no té pel català el respecte i la protecció especials a què fa referència l'article 3 de la Constitució espanyola, sinó que l'incompleix sistemàticament amb contenciosos permanents que pretenen afectar el corpus normatiu de la llengua' (5 lleis impugnades per raons lingüístiques com són les lleis d'educació, del cinema, de l'occità, d'acollida i del Codi de consum). També constata la proliferació d'iniciatives contràries que avanci o desenvolupi amb normalitat la llengua (LAPAO, decret de trilingüisme a les Illes) i la 'passivitat' de l'estat davant de posicionaments catalanòfobs.»
Atac al model d'escola catalana
Les darreres pàgines de l'informe se centren en l'atac constant que pateix la llengua i el model d'escola catalana, element d'integració i cohesió del país que ha funcionat amb èxit els últims 30 anys. L'aprovació de la Llei orgànica de la millora de la qualitat de l'educació (LOMQE) ha introduït canvis profunds en el model de distribució de competències, reduint a residuals les competències territorials. Això, tal com posa de manifest l'informe, impossibilita la continuïtat del model d'escola inclusiva i del sistema d'immersió lingüística.
En paral·lel, el treball constata el menyspreu continuat a la llengua catalana. L'estat 'no només no té pel català el respecte i la protecció especials a què fa referència l'article 3 de la Constitució espanyola, sinó que l'incompleix sistemàticament amb contenciosos permanents que pretenen afectar el corpus normatiu de la llengua' (5 lleis impugnades per raons lingüístiques com són les lleis d'educació, del cinema, de l'occità, d'acollida i del Codi de consum). També constata la proliferació d'iniciatives contràries que avanci o desenvolupi amb normalitat la llengua (LAPAO, decret de trilingüisme a les Illes) i la 'passivitat' de l'estat davant de posicionaments catalanòfobs.»
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada