divendres, 10 de juliol del 2015

10/07/15. L’exèrcit espanyol comença demà la celebració dels 300 anys d’ocupació de les Balears. És que se’ns pixen a la boca! Comparació dels efectes de les dues guerres, la borbònica del 1705- 1714 i la borbònico-franquista del 1936-1939...

Benvolguts,
Al directe.cat hi trobem una de les notícies més bèsties que ens podríem imaginar: L’exèrcit espanyol comença demà la celebració dels 300 anys d’ocupació de les Balears. 300 anys després de l’ocupació de les Illes Balears (en aquell temps i des de feia 500 anys s’anomenaven Regne de Mallorca) i de l’ocupació de Catalunya (en aquell temps i des de feia 500 anys s’anomenava Principat de Catalunya) pels exèrcits borbònics i després de 79 anys de l’ocupació de les Balears i de 76 anys de l’ocupació de Catalunya  per les hordes de l’exèrcit franquista, de les legions italianes i les tropes marroquines, a l’Exèrcit espanyol se li acut fer aquesta celebració.
És que se’ns pixen a la boca!
En Joan Lladonet en el seu apunt comentat d’aquest matí explica vist des de Mallorca com l’ocupació de les Illes per l’Exèrcit Borbònic, que encara dura, va anorrear les llibertats que fins aquell moment i des de feia 500 anys havien gaudit en el Regne de Mallorca. I com els impostos que pagaven a l’època han passat a la barbaritat d’impostos actuals.
Hem de tenir consciència que hi ha hagut dues guerres entre Catalunya, i en general entre els Països Catalans, i Espanya amb unes similituds extraordinàries que en Joan Lladonet apunta i que en aquest Bloc hem explicat repetidament:
·         La Guerra de Successió 1705-1714
·         La Guerra d’Espanya contra Catalunya 1936-1939
De la guerra conseqüència de l’Alzamiento franquista n’hem parlat moltes vegades i en continuarem fins que Catalunya esdevingui la República Catalana, molt aviat.

Creiem que cal comparar els efectes de les dues guerres...
I creiem que cal explicar en detall què va passar el 1714-1716. Creiem també que és bàsic conèixer com les forces d’ocupació espanyoles (Exèrcit i Magistratures) a Catalunya i a les Illes varen actuar, sempre dirigides pel Borbó, i sobretot com una còpia idèntica, adaptada als nous temps, va establir-se com a conseqüència de la guerra d’Espanya contra Catalunya, del 1936 al 1939). Tal com s’explica en l’apunt de la Viquipèdia que referit a aquest cas: https://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta#La_conquesta_borb.C3.B2nica_de_Catalunya_i_Mallorca, diu es va produir una excepció (cap a pitjor) en el tracte que el Borbó va fer a Catalunya respecte al que es va fer en altres territoris:
 “Finalment el Consell de Castella dictaminà la formació d'una simple Reial Audiència presidida pel Capità General militar, en lloc d'una Chancillería com les de Valladolid o Granada, que estaven presidides per un lletrat i tenien específiques facultats de govern.”
Presentem doncs 3 articles, el de l’ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca), el del directe.cat i la part de l’apunt de la Viquipèdia que explica el final de la Guerra de Successió espanyola:

23 juny 2015
dBalears
1. L’ASM critica les celebracions de l’exèrcit espanyol amb motiu dels 300 anys de l’ocupació de Mallorca
L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha emès aquest dimarts un comunicat en el qual denuncia i critica les celebracions que s'han dut a terme recentment per la Comandància General de Balears per celebrar la conquesta borbònica de Mallorca i Eivissa -últim reducte de la Corona d'Aragó oposat a l'absolutisme de Felip V-.

L’ASM considera «una ofensa que se celebrin a ca nostra uns fets que fa tres-cents anys  posaren fi a la vida de molts mallorquins, i comportaren un fort patiment, vergonya i submissió als que continuaren en vida.
A més, les conseqüències nefastes d'aquella derrota encara són presents a les nostres vides, tant des del punt de vista cultural com polític i econòmic».
Per tot això, demanen a tots els ajuntaments, al Consell de Mallorca i al Govern Balear que, a més de no participar en cap dels actes de celebració dels 300 anys de la Capitania General de Baleares, es manifesti contra aquesta «indignitat».
Des de l’entitat aprofiten per recordar que el Regne de Mallorca, abans de 1715 gaudia d'un sistema de representació política semblant -tret del sufragi universal- al de l'actual Congrés dels Diputats espanyol. En el si del Gran i General Consell hi cabien tots els estaments. Des de l’ASM recorden que les autoritats mallorquines eren sobiranes en tot el que refereix a la imposició, captació i gestió dels recursos tributaris. I hi afegeixen que «la dominació borbònica suposà la derogació de les nostres institucions d'autogovern centenàries (vigents d'ençà que el rei Jaume I va crear el Regne de Mallorca) i la conversió del 70% de tributs municipals en drets reials, això vol dir que els impostos més importants pel seu volum (sal, duanes, tabac...) foren apropiats per la nova administració borbònica». Uns doblers, diuen, que a partir d'aleshores farien un viatge d'anada a Madrid però no de tornada.
En dir conquesta, asseguren des de l’ASM, «ho feim remarcant tot el sentit que se li pot donar a una ocupació militar, amb l'eliminació de l'exèrcit insular, i l'ocupació i allotjament a les llars dels mallorquins de la nova tropa felipista». Tot això, hi afegeixen, va ser sufragat pels illencs, sota les ordres d'un rei que va mostrar «un menyspreu absolut pels drets històrics dels conquerits i les seves institucions». Un monarca que no havia de donar comptes a ningú dels actes que duria a terme, per tal de posar sota el jou del seu absolutisme els habitants d'unes comunitats que ell mateix anomenava "las provincias rebeldes".


29 de juny de 2015 12:15 h
Directe.cat
La Capitania General de les illes ha editat un llibre i ha organitzat un cicle de conferències i actes


Demà dimarts 30, la Capitania General de Balears farà la conferència inaugural del cicle commemoratiu del tricentenari de l’ocupació militar de les Illes Balears. Se’n preveu una altra pel 20 d’octubre i una pel 10 de novembre. S’ha publicat un llibre, un monogràfic, un concert i diversos concursos, un sobre temàtica militar a les aules d’educació primària.

Espanya consuma l’escarni

Fa 300 anys va entrar en vigor el Decret de Nova Planta de Mallorca, amb les mateixes pretensions que el que ho féu a Catalunya.
Des de les illes, la societat civil s’està mobilitzant per fer una crida a entitats, partits, i institucions per mostrar el seu rebuig a aquesta mostra de befa i aquest oprobi contrari a tota mostra d’humanisme, decència, pacifisme, ètic i higiene democràtica. De fet, és el mateix que va passar amb la celebració del V centenari del genocidi americà i l’ocupació de la monarquia hispànica d’aquest continent.

L'adoctrinament que algun diuen que es produeix a Catalunya, l'hauríem d'anar a buscar a les illes, en el moment en el qual es posi en marxa un concurs de dibuix de temàtica militar per les aules de l'Escola Primària. Un fet lamentable i denunciable, i al qual el govern espanyol farà la vista grossa.

3. Viquipèdia. Decrets de Nova Planta. La conquesta borbònica de_Catalunya_i_Mallorca. Abolició del règim constitucional de Catalunya i Mallorca

El 15 de setembre del 1714 el Consell de Cent de Barcelona va quedar abolit, essent tancants i segellats els seus arxius, escrivanies i arques de dipòsit. El dia següent, 16 de setembre de 1714, l'intendent filipista José Patiño llegia a la seva seu el decret d'abolició de la Generalitat Catalana, procedint de la mateixa manera que en el cas del Consell de Cent de Barcelona, i quedant derogades totes les institucions d'autogovern catalanes. Poc després els exemplars de les Constitucions de Catalunya eren requisats i cremats i tot el sistema constitucional es donava per abolit, iniciant-se un període d'ocupació militar sota l'administració del capità general borbònic de Catalunya, a l'espera que el Consell de Castella resolgués què fer amb el nou territori conquerit. Finalment, l'11 de juliol de 1715 el regne de Mallorca fou ocupat per les tropes borbòniques i, com en els anteriors casos del regne d'Aragó, del regne de València i del Principat de Catalunya, totes les seues institucions d'autogovern foren abolides. Queia així sota el domini de Felip V l'últim estat de la Corona d'Aragó i amb ell el darrer bastió del sistema constitucional que s'havia resistit a l'absolutisme borbònic.[2][92]

El govern d'ocupació
El mariscal de França duc de Berwick, dotat per Felip V d'àmplies facultats militars i polítiques com a Generalíssim dels Exèrcits de les Dues Corones a Catalunya, esdevingué el primer Capità General de Catalunya. Estant Barcelona sota ocupació militar des del dia 13 de setembre de 1714, Catalunya passà a ser tractada «com si no tingués cap govern».[93] Berwick emeté un decret el 15 de setembre del 1714 pel qual instaurava la Real Junta Superior de Justicia y Govierno del Principado de Cathaluña, encarregada de l'administració de govern i de justícia a Catalunya. Aquesta Junta estigué en actiu fins a primers d'abril del 1716, essent dissolta al constituir-se, d'acord al Decret de Nova Planta, la Reial Audiència del Principat de Catalunya. En el període, i pel que fa a matèries governatives, la Junta estigué totalment subordinada al Governador i Capità General de l'exèrcit, tenint tan sols funcions consultives o assessores d'aquell.[93] Després de Berwick, el següent Capità General fou el Marquès de Castel-Rodrigo, que arribà a Catalunya amb despatx oficial on el rei li especificava que «en la pràctica d'aquest càrrec estareu a allò que jo declari en les ordres que us dirigiré».[94] Entre tant, el Consell de Castella estava debatent què fer amb Catalunya i escoltant els informes presentats per l'Intendent General de l'exèrcit borbònic José Patiño i pel botifler Francesc Ametller i Perer, enemic radical de Patiño i ben relacionat amb el Capità General Castel-Rodrigo.[93] Finalment el Consell de Castella dictaminà la formació d'una simple Reial Audiència presidida pel Capità General militar, en lloc d'una Chancillería com les de Valladolid o Granada, que estaven presidides per un lletrat i tenien específiques facultats de govern.

La Nova Planta absolutista de Mallorca
El 28 de novembre de 1715 es va sancionar el Reial Decret de 28-XI-1715 que fou comunicat per Reial Cèdula de 16-III-1716, pel qual s'establia la Reial Audiència de Mallorca. A Mallorca també quedà abolit el dret públic però no el dret privat mallorquí. L'Audiència de Mallorca fou causa de diverses dificultats d'implantació, havent-se d'emetre diverses reials resolucions amb posterioritat. Per la recaptació fiscal s'establí un Superintendent (Reial Decret de 6-XI-1717).
  • Reial Audiència de Mallorca
    • Institució: Reial Decret de 28-XI-1715 / Reial Cèdula de 16-III-1716 / Reial Decret de 9-X-1716 / Reial Resolució de 11-XII-1717 / Reial Resolució de 20-XII-1717 / Reial Resolució de 6-IX-1718
    • Presidència: Presidida pel Capità General de Mallorca; en els afers estrictament judicials, ho era pel Regent.
    • Funcions:
    • Composició: Un Regent, cinc oïdors per als afers civils i criminals –en una sala–, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera autoritat militar.

La Nova Planta absolutista de Catalunya[modifica | modifica el codi]
El 16 de gener de 1716 es va publicar el Reial Decret de 16-I-1716 que establia el nou sistema de govern absolutista, establint la Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya seguint el model castellà. El dret civil català, el dret penal i el processal –més severs els catalans que els castellans– quedaren restablerts per defecte en no pronunciar-se sobre aquests en el Reial Decret de 16-I-1716 i establir en l'article 42 que quedaven com a subsidiaris: «En tot allò que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans hi havia a Catalunya; entenent-se que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell». Havent estat abolit el dret públic, la reial audiència quedava presidida pel Capità General de Catalunya, recolzat en aquells moments pel major exèrcit que mai hi havia hagut a Catalunya; el capità general recollia les atribucions dels antics virreis. En el govern local també s'aplicaren les lleis castellanes, quedant abolides les tradicionals vegueries, que foren substituïdes per dotze corregiments al capdavant dels quals hi havia un corregidor escollit pel rei, i es prohibia el sometent. Per defecte, es mantingué el Consolat de Mar i la jurisdicció que aquest exercia. El català fou substituït pel castellà, que des de llavors passava a ser oficial i obligatori a l'administració i a la judicatura.[95]
  • Reial Audiència del Principat de Catalunya
    • Institució: Reial Decret de 16-I-1716
    • Presidència: Presidida pel Capità General de Catalunya; en els afers estrictament judicials, ho era pel Regent.
    • Funcions: Òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del Consell de Castella i òrgan de govern subordinat a nivell teòric al Capità General de Catalunya, però amb qui governa a través de l'assoliment del Reial Acord, formant una bicefàlia que originarà conflictes competencials.
    • Composició: 1 Regent, 10 oïdors per als afers civils –en dues sales– i 5 per als criminals –una sala–, 2 fiscals i 1 algutzir major. 
Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada