Benvolguts,
Al directe.cat
hi trobem una de les notícies més bèsties
que ens podríem imaginar: L’exèrcit
espanyol comença demà la celebració dels 300 anys
d’ocupació de les Balears. 300 anys després de l’ocupació de les Illes Balears (en aquell temps i des de
feia 500
anys s’anomenaven Regne de Mallorca)
i de l’ocupació de Catalunya (en
aquell temps i des de feia 500 anys s’anomenava Principat de Catalunya) pels exèrcits borbònics i
després de 79
anys de l’ocupació de les Balears i de 76 anys de l’ocupació de Catalunya per les hordes de l’exèrcit franquista, de les legions italianes i les
tropes marroquines, a l’Exèrcit espanyol se li acut fer aquesta celebració.
És que se’ns pixen a la boca!
En Joan Lladonet
en el seu apunt comentat d’aquest matí explica vist des de Mallorca com l’ocupació
de les Illes per l’Exèrcit Borbònic, que encara dura, va anorrear les
llibertats que fins aquell moment i des de feia 500 anys havien gaudit en el Regne
de Mallorca. I com els impostos que pagaven a l’època han passat a la
barbaritat d’impostos actuals.
Hem de tenir consciència que hi ha hagut dues guerres entre Catalunya,
i en general entre els Països Catalans, i Espanya amb unes similituds extraordinàries
que en Joan Lladonet apunta i que en aquest Bloc hem explicat repetidament:
·
La Guerra de Successió 1705-1714
·
La Guerra d’Espanya contra Catalunya 1936-1939
De la guerra conseqüència de l’Alzamiento franquista n’hem parlat moltes vegades i en
continuarem fins que Catalunya esdevingui la República Catalana, molt aviat.
Creiem que cal comparar els efectes de les
dues guerres...
I creiem que cal explicar en detall què va passar el 1714-1716.
Creiem també que és bàsic conèixer com les forces d’ocupació espanyoles (Exèrcit i Magistratures) a Catalunya i
a les Illes varen actuar, sempre dirigides pel Borbó, i sobretot com una còpia
idèntica, adaptada als nous temps, va establir-se com a conseqüència de la guerra d’Espanya contra Catalunya, del 1936 al 1939).
Tal com s’explica en l’apunt de la Viquipèdia
que referit a aquest cas: https://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta#La_conquesta_borb.C3.B2nica_de_Catalunya_i_Mallorca,
diu es va produir una excepció (cap a pitjor) en el tracte que el Borbó va fer
a Catalunya respecte al que es va fer en altres territoris:
“Finalment
el Consell de Castella dictaminà la formació d'una simple Reial Audiència
presidida pel Capità General militar, en lloc
d'una Chancillería com les de
Valladolid o Granada, que estaven presidides per un lletrat i tenien específiques facultats de govern.”
Presentem doncs 3 articles, el de l’ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca), el del directe.cat i la part de l’apunt de la
Viquipèdia que explica el final de la Guerra
de Successió espanyola:
23 juny 2015
dBalears
1. L’ASM critica les
celebracions de l’exèrcit espanyol amb motiu dels 300 anys de l’ocupació de
Mallorca
L’Assemblea
Sobiranista de Mallorca (ASM) ha
emès aquest dimarts un comunicat en el qual denuncia i critica les celebracions que s'han
dut a terme recentment per la Comandància General de Balears per celebrar la
conquesta borbònica de Mallorca i Eivissa -últim reducte de la Corona d'Aragó oposat
a l'absolutisme de Felip V-.
L’ASM considera «una
ofensa que se celebrin a ca nostra uns fets que fa tres-cents anys posaren fi a la vida de molts mallorquins, i
comportaren un fort patiment, vergonya i submissió als que continuaren en vida.
A més, les conseqüències
nefastes d'aquella derrota encara són presents a les nostres vides, tant des
del punt de vista cultural com polític i econòmic».
Per tot això, demanen
a tots els ajuntaments, al Consell de
Mallorca i al Govern Balear que,
a més de no participar en cap dels actes de celebració dels 300 anys
de la Capitania General de Baleares, es manifesti contra
aquesta «indignitat».
Des de l’entitat aprofiten per recordar que
el Regne de Mallorca, abans de 1715 gaudia d'un sistema de representació
política semblant -tret del sufragi universal- al de l'actual Congrés dels
Diputats espanyol. En el si del Gran i General Consell hi cabien
tots els estaments. Des de l’ASM recorden
que les
autoritats mallorquines eren sobiranes en tot el que refereix a la imposició,
captació i gestió dels recursos tributaris.
I hi afegeixen que «la dominació borbònica suposà la derogació de les nostres
institucions d'autogovern centenàries (vigents d'ençà que el rei Jaume I va
crear el Regne de Mallorca) i la conversió del 70% de tributs municipals en
drets reials, això vol dir que els impostos més importants pel seu volum (sal,
duanes, tabac...) foren apropiats per la nova administració borbònica». Uns
doblers, diuen, que a partir d'aleshores farien un viatge d'anada a Madrid però
no de tornada.
En dir conquesta,
asseguren des de l’ASM, «ho feim remarcant
tot el sentit que se li pot donar a una ocupació militar, amb l'eliminació de l'exèrcit
insular, i l'ocupació i allotjament a les llars dels mallorquins de la nova
tropa felipista». Tot això, hi afegeixen, va ser sufragat pels illencs,
sota les ordres d'un rei que va mostrar «un menyspreu absolut pels drets històrics dels conquerits i
les seves institucions». Un monarca
que no havia de donar comptes a ningú dels actes que duria a terme, per tal de
posar sota el jou del seu absolutisme els habitants d'unes comunitats que
ell mateix anomenava "las provincias rebeldes".
29 de juny de 2015
12:15 h
Directe.cat
La Capitania
General de les illes ha editat un llibre i ha organitzat un cicle de
conferències i actes
Demà dimarts 30, la
Capitania General de Balears farà la conferència inaugural del cicle commemoratiu del tricentenari de l’ocupació militar
de les Illes Balears. Se’n preveu una altra pel 20 d’octubre i una pel
10 de novembre. S’ha publicat un llibre, un monogràfic, un concert i diversos
concursos, un sobre temàtica militar a les aules d’educació primària.
Espanya consuma l’escarni
Fa 300 anys va entrar en vigor el Decret de Nova Planta de Mallorca, amb les mateixes pretensions que el que ho féu a Catalunya.
Fa 300 anys va entrar en vigor el Decret de Nova Planta de Mallorca, amb les mateixes pretensions que el que ho féu a Catalunya.
Des de les illes, la
societat civil s’està mobilitzant per fer una crida a entitats, partits, i
institucions per mostrar el seu rebuig a aquesta mostra de befa i aquest oprobi contrari
a tota mostra d’humanisme, decència, pacifisme, ètic i higiene democràtica. De fet, és el mateix que va passar amb la
celebració del V centenari del genocidi americà i l’ocupació de la monarquia
hispànica d’aquest continent.
L'adoctrinament que algun diuen que es produeix a Catalunya, l'hauríem d'anar a buscar a les illes, en el moment en el qual es posi en marxa un concurs de dibuix de temàtica militar per les aules de l'Escola Primària. Un fet lamentable i denunciable, i al qual el govern espanyol farà la vista grossa.
L'adoctrinament que algun diuen que es produeix a Catalunya, l'hauríem d'anar a buscar a les illes, en el moment en el qual es posi en marxa un concurs de dibuix de temàtica militar per les aules de l'Escola Primària. Un fet lamentable i denunciable, i al qual el govern espanyol farà la vista grossa.
3. Viquipèdia. Decrets
de Nova Planta. La conquesta
borbònica de_Catalunya_i_Mallorca. Abolició del règim constitucional
de Catalunya i Mallorca
El 15
de setembre del 1714 el Consell
de Cent de Barcelona va quedar abolit, essent tancants i segellats els seus
arxius, escrivanies i arques de dipòsit. El dia següent, 16
de setembre de 1714,
l'intendent filipista José
Patiño llegia a la seva seu el decret d'abolició de la Generalitat Catalana, procedint
de la mateixa manera que en el cas del Consell de Cent de Barcelona, i quedant
derogades totes les institucions d'autogovern catalanes. Poc després els exemplars de les Constitucions de
Catalunya eren requisats i cremats i tot el sistema constitucional
es donava per abolit, iniciant-se un període d'ocupació militar sota
l'administració del capità general borbònic de Catalunya, a l'espera que el Consell de Castella
resolgués què fer amb el nou territori conquerit. Finalment, l'11 de
juliol de 1715
el regne de Mallorca fou ocupat per les tropes
borbòniques i, com en els anteriors casos del regne
d'Aragó, del regne de València i del Principat de Catalunya, totes les seues
institucions d'autogovern foren abolides. Queia així sota el domini de Felip V
l'últim estat de la Corona d'Aragó i amb ell el darrer bastió del sistema constitucional que
s'havia resistit a l'absolutisme borbònic.[2][92]
- Al Principat de Catalunya: Generalitat Catalana, Constitucions de Catalunya, Corts Catalanes, Batllia General
de Catalunya, vegueries, Reial Audiència de
Catalunya (1493-1716),
- Al Regne de Mallorca:
El govern d'ocupació
El mariscal de França
duc de Berwick,
dotat per Felip V d'àmplies facultats militars i polítiques com a Generalíssim
dels Exèrcits de les Dues Corones a Catalunya,
esdevingué el primer Capità General de Catalunya. Estant Barcelona
sota ocupació militar des del dia 13 de setembre de 1714,
Catalunya passà a ser tractada «com si no tingués cap govern».[93]
Berwick emeté un decret el 15
de setembre del 1714
pel qual instaurava la Real Junta
Superior de Justicia y Govierno del Principado de Cathaluña, encarregada
de l'administració de govern i de justícia a Catalunya. Aquesta Junta estigué
en actiu fins a primers d'abril del 1716, essent dissolta al constituir-se, d'acord al Decret de Nova Planta, la Reial Audiència del Principat
de Catalunya. En el període, i pel que fa a matèries governatives, la Junta
estigué totalment subordinada al Governador
i Capità General de l'exèrcit, tenint tan sols funcions consultives o
assessores d'aquell.[93]
Després de Berwick, el següent
Capità General fou el Marquès de Castel-Rodrigo, que arribà a
Catalunya amb despatx oficial on el rei li especificava que «en la pràctica
d'aquest càrrec estareu a allò que jo declari en les ordres que us dirigiré».[94]
Entre tant, el Consell de Castella estava debatent què fer amb
Catalunya i escoltant els informes presentats per l'Intendent General de
l'exèrcit borbònic José Patiño i pel botifler Francesc Ametller i Perer, enemic radical
de Patiño i ben relacionat amb el Capità General Castel-Rodrigo.[93]
Finalment el Consell de Castella dictaminà la formació d'una simple Reial Audiència presidida pel Capità General militar, en lloc d'una Chancillería
com les de Valladolid o Granada, que estaven presidides per un lletrat i tenien
específiques facultats de govern.
La Nova Planta
absolutista de Mallorca
El 28
de novembre de 1715
es va sancionar el Reial Decret de 28-XI-1715 que fou comunicat per Reial
Cèdula de 16-III-1716, pel qual s'establia la Reial Audiència de Mallorca. A Mallorca també
quedà abolit el dret públic però no el dret
privat mallorquí. L'Audiència de Mallorca fou causa de
diverses dificultats d'implantació, havent-se d'emetre diverses reials
resolucions amb posterioritat. Per la recaptació fiscal s'establí un
Superintendent (Reial Decret de 6-XI-1717).
- Reial Audiència de Mallorca
- Institució: Reial Decret de 28-XI-1715 / Reial Cèdula de 16-III-1716 /
Reial Decret de 9-X-1716 / Reial Resolució de 11-XII-1717 / Reial
Resolució de 20-XII-1717 / Reial Resolució de 6-IX-1718
- Presidència: Presidida pel Capità General de Mallorca; en
els afers estrictament judicials, ho era pel Regent.
- Funcions:
- Composició: Un Regent, cinc oïdors per als afers civils i criminals –en una
sala–, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera
autoritat militar.
El 16 de
gener de 1716
es va publicar el Reial Decret de 16-I-1716 que establia el nou sistema de
govern absolutista, establint la Nova Planta de la Reial Audiència del Principat
de Catalunya seguint el model castellà. El dret civil català, el dret penal i el processal
–més severs els catalans que els castellans– quedaren restablerts per defecte
en no pronunciar-se sobre aquests en el Reial Decret de 16-I-1716 i establir en
l'article 42 que quedaven com a subsidiaris: «En tot allò que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret,
s'observen les constitucions que abans hi havia a Catalunya; entenent-se que
són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor
que l'individual manat per ell». Havent estat abolit el dret públic, la reial audiència
quedava presidida pel Capità General de
Catalunya, recolzat en aquells moments pel major exèrcit que mai hi
havia hagut a Catalunya; el capità
general recollia les atribucions dels antics virreis. En el govern local també s'aplicaren les lleis
castellanes, quedant abolides les tradicionals vegueries, que foren substituïdes per dotze corregiments al capdavant dels quals hi havia un
corregidor escollit pel rei, i es prohibia el sometent. Per defecte, es mantingué el Consolat de Mar i la jurisdicció que aquest
exercia. El català fou substituït pel castellà, que des de llavors passava a ser oficial
i obligatori a l'administració i a la judicatura.[95]
- Reial Audiència del
Principat de Catalunya
- Institució: Reial Decret de 16-I-1716
- Presidència: Presidida
pel Capità General de Catalunya; en els afers estrictament judicials,
ho era pel Regent.
- Funcions: Òrgan
de justícia territorial subordinat a les resolucions del Consell de Castella
i òrgan de govern subordinat a nivell teòric al Capità General de Catalunya,
però amb qui governa a través de l'assoliment del Reial Acord, formant
una bicefàlia que originarà conflictes competencials.
- Composició: 1 Regent, 10 oïdors per als afers civils –en dues sales– i 5 per als criminals –una sala–, 2 fiscals i 1 algutzir major.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada