Benvolguts,
El mateix dia publiquen dos diaris dues panoràmiques sobre
la pobresa i la
riquesa de les regions europees. Són l’Enric Juliana a La Vanguardia i l’Albert Segura des de Brussel·les per
al PuntAvui. L’Enric juliana parla molt
de regions però no afegeix mapes a l’apunt, encara que els comenta (però sí que
n’afegeixen els lectors). L’Albert Segura sí que proporciona mapes i taules amb
dades. Hem posar un mapa de la península ibèrica que no forma part d’aquests
estudis, però que havia sigut publicat fa quatre anys precisament per l’Enric
Juliana i reproduït ahir per un comentarista del mateix Juliana. Les dades per
tant no són actualitzades, però ens permeten de fer alguna observació notable:
·
Hi ha una clara correlació entre els territoris amb
PIB més baixos i els territoris amb
més empleats administratius públics (públic administration share of total office employment) respecte
al total d’administratius (públics + privats).
La pregunta és si
·
El mapa marca des dels territoris amb 51%-70% d’empleats
administratius públics (vermell) fins els territoris amb 10%-20% d’empleats administratius públics (blau clar). En el mapa d’Europa es veu
perfectament quines són les bosses vermelles, Castella-La Manxa, Extremadura, tot Grècia i els
territoris fronterers amb l’antiga URSS, i les blaves, Sud d’Anglaterra, Nord d’Itàlia, Països
Baixos. Fixeu-vos en el color gris de Catalunya (21-29%) i en el color de tota Espanya sense Catalunya (30%-70%)...
Publiquem els dos
estudis:
1. Media España en rojo
Enric Juliana en La Vanguardia
el 12 julio, 2015
Comunicación, Derechos, Economía, Igualdad, Justicia, Libertades, Política, Sociedad, Sociología, Valores
Una
estimación alemana dibuja la mitad de España como zona con alta tasa de pobreza
en el 2020
Más mapas. Mapas alemanes que me remite el
geógrafo valenciano Josep Vicent Boira,
buen amigo. El domingo pasado veíamos la evolución demográfica de Europa. El
mapa de hoy es una proyección del Instituto Federal Alemán para los Asuntos
Urbanos sobre la población en riesgo de pobreza o exclusión social, el año 2020.
En rojo, las zonas con mayor precariedad social dentro de cinco años. En azul
oscuro, los paraísos del bienestar. En gris azulado, la Europa más o menos estabilizada que
puede hacer posible la continuidad del euro.
Es un mapa que dibuja un futuro poco halagüeño
para la Gran Bretaña euroescéptica. Los cartógrafos alemanes advierten a los
ingleses que les espera un cierto retroceso social frente a una Europa
continental todavía fuerte. Una Europa septentrional potente. Una Europa
central estabilizada después de las crisis. Y dos anclajes debajo de los Alpes y los
Pirineos: la Italia del Norte (con adición toscana y boloñesa), y una amplia
marca hispánica, definida por Catalunya, Aragón, País Vasco y Navarra, el Gran
Madrid y su retaguardia castellana.
Una Europa de gris azulado, con islas de gran
prosperidad. La riqueza del petróleo en la Noruega de los grandes fiordos. Las áreas
metropolitanas de Estocolmo y Helsinki. Islandia, levantando cabeza. Una
Chequia
muy boyante, flanqueada por la significativa recuperación de Eslovaquia.
El corredor de Sissí, emperatriz, sin Hungría. Una Austria confortable, conectada
con el auge del gran Véneto, donde hay impulsos independentistas
con la bandera de la Serenísima República. El corredor de Sissí vuelve a salir
al mar por Trieste
y pone un pie en Eslovenia. Hay más
islas azules. El Piamonte, que unificó Italia en 1861 y no se escindirá de
ella. Y el Gran
Luxemburgo hispánico: el clúster
foral vasconavarro, en vías de pragmática confluencia política
después de las elecciones del 24 de mayo.
La Europa que puede superar el 30% de pobreza linda con la antigua Unión Soviética, desde el Báltico hasta
Bizancio. Letonia y Lituania. Las regiones orientales de Polonia.
La mitad de Hungría,
desde Budapest hacia Transilvania. Todo el gran mosaico balcánico, Grecia
incluida. Es la
Europa que tiene miedo de Putin, pero también es la Europa que comienza a
sentirse hipnotizada por la Rusia de mano dura. Aquí hay tema.
La Europa pobre seguirá siendo, asímismo,
mediterránea. La Europa de los olivos. El Sur de Italia, de Roma para abajo, con Sicilia y Cerdeña.
Y, atención, la mitad de España. Una
enorme mancha roja en España. La prospectiva alemana nos dice que Portugal
puede mejorar y dentro de cinco años encontrarse –en términos de estabilidad
social– en mejor situación que la España más damnificada por la crisis. En el
Atlántico, problemas en Irlanda.
Es impresionante la mancha de la regresión social
española, según esta previsión alemana: Andalucía, Extremadura, Castilla-La Mancha, Murcia y la
Comunidad Valenciana. Este mapa nos presenta una España muy difícil
de vertebrar en el 2020. Vienen ásperos debates –todavía más– sobre
el reparto de la solidaridad.
Valencia, rótula crítica. Una economía que puede
recuperar dinamismo, con el lastre de una fuerte regresión social. Ahí tenemos
una de las claves del reciente cambio político valenciano. Concluyo con una
afirmación que seguramente choca con el dogma de la centralidad perpetua de la
cuestión catalana. Valencia puede ser uno de los puntos más críticos de España en el 2020.
Brussel·les - 12
juliol 2015 2.00 h
Economia. La riquesa a la UE
Albert Segura
2. El desè estat més ric
Catalunya té el desè PIB per càpita més alt dels estats de
la UE, després de Luxemburg, Holanda, Irlanda, Àustria,
Suècia, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i Finlàndia
Tres dècades després
(de l’entrada a la UE i de les subvencions europees de 160.000M€ i de les
subvencions catalanes de 240.000M€), l'Estat espanyol encara arrossega tretze comunitats autònomes
més pobres que la mitjana europea, segons les dades de l'Eurostat.
Catalunya no és al top ten de les regions més riques de la Unió Europea, segons l'últim rànquing d'Eurostat. Ni tan sols apareix entre les vint primeres,
tot i que el seu PIB per càpita
supera d'onze punts la mitjana comunitària, segons l'oficina estadística
europea. La guanyen Baden-Württemberg i
la Llombardia, les seves sòcies del club pujolià dels Quatre Motors per a Europa, però també les comunitats autònomes de Madrid, el País Basc i Navarra i les
regions del nord-est d'Escòcia (el
petroli d'Aberdeen!) o de Flandes,
entre moltes altres. Però què passa si comparem l'economia catalana amb els 28
estats membres i no amb les seves regions? Catalunya seria el desè estat més ric, després de
Luxemburg, els Països Baixos, Irlanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Alemanya,
Bèlgica i Finlàndia.
Fins i tot superaria
quatre de les cinc primeres economies europees, segons els càlculs de
l'Eurostat, amb dades del 2013: el Regne Unit i França (que són un 9% i un 7%,
respectivament, més riques que la mitjana comunitària) i Itàlia i Espanya (amb
un PIB per càpita que és un 1% i un 6% inferior). La crisi, però, passa factura
i en els últims cinc anys Catalunya ha perdut tres posicions en la
classificació: el 2010 era un 21% més rica que la mitjana i ocupava el setè lloc
en el rànquing dels estats, fins i tot al davant d'Alemanya i Finlàndia.
Amb un PIB per càpita de 29.400 euros, Catalunya
empata en riquesa amb la Baixa Saxònia,
el segon land alemany més gran,
al nord-oest, amb capital a Hannover
i vuit milions d'habitants. O amb Renània-Palatinat.
Però vuit lands la superen: les
ciutats estat d'Hamburg (95 punts
per sobre de la mitjana europea) i Bremen
(59), Baviera i Hessen (42), Baden-Württemberg (39), Rin
del Nord Westfàlia (21), Sarre (16)
i Berlín (13).
El PIB per càpita català també és
exacte al del Vèneto italià, que té
cinc milions d'habitants i ciutats com Venècia,
la capital, Verona, o Pàdua. Catalunya també empata amb Gelderland, a l'est dels Països Baixos.
I amb Hampshire i l'illa de Wight, al sud d'Anglaterra, que té
ciutats com Southampton o Portsmouth
i és el bressol de la Royal Navy i la Royal Air Force. O amb el Syddanmark danès, fronterer amb
Alemanya.
L'Estat espanyol ocupa
la tretzena posició en el rànquing europeu, amb un PIB per càpita que és sis punts inferior a la mitjana, segons aquest
informe d'Eurostat. Tres dècades després del seu ingrés a la UE, Espanya encara
arrossega tretze
comunitats autònomes que són més pobres que la mitjana: Extremadura es manté a la cua (té una
riquesa 35 punts inferior a la mitjana!), seguida d'Andalusia i Melilla (30
punts per sota), Castella-la-Manxa
(24), Ceuta i Múrcia (23), Canàries (19), el País Valencià (18), Galícia
(17), Astúries (16), Cantàbria (14), Castella i Lleó (11) i les Balears
(1). Tot i aquests mals resultats, cap comunitat espanyola no està entre les
vint regions més pobres de la UE, una llista negra que monopolitzen Romania, Bulgària, Hongria
i Polònia. Amb només una excepció: el departament francès d'ultramar
de Mayotte, a l'arxipèlag de les Comores, a l'oceà Índic, que té un PIB per
càpita de 7.300 euros, és a dir, un 73% inferior a la mitjana.
Londres encapçala un any
més la classificació de les regions més riques, amb 86.400 euros
per càpita o, el que és el mateix, una riquesa que supera en 225
punts la mitjana (tot i que és una dada una mica distorsionada perquè només
inclou l'Inner London, els
dotze municipis del centre de la capital britànica, amb una població de tres
milions de persones). Luxemburg
conserva la segona posició, amb 68.500 euros per
càpita (tot i que només té mig milió d'habitants, com l'Hospitalet de Llobregat
i Badalona juntes). I Brussel·les és
tercera, amb un milió d'habitants i 55.100 euros de PIB per càpita. Però el que només són
ciutats amb regions i països sencers, amb zones menys poblades, rurals o de
muntanya, sense activitat econòmica, fa de mal comparar. Bratislava i Praga són les ciutats més riques de l'Est d'Europa, en
sisena i novena posició i 49.000 i 46.000 euros
anuals per càpita.
Catalunya perd riquesa
La crisi passa factura a Catalunya i en els
darrers cinc anys ha perdut tres posicions en la classificació: el 2001 era d'un 21% més rica que la mitjana europea i ocupava el
setè lloc en el rànquing dels estats per renda per càpita, fins i tot al davant
d'Alemanya o de Finlàndia.
Les regions més pobres
es troben a l'Est d'Europa, a països com Romania, Bulgària i Hongria
Albert Segura
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada