Benvolguts,
El nostre apunt anterior del 5 de juliol, sobre el Marhuenda i
les sectes nacionalcatòliques citant, un article del directe.cat del juliol del 2012 l’hem cercat a internet com a conseqüència d’aquest
que ara comentem que és del 30 de juny d’enguany i
que explica com els fatxes s’ajuden entre ells.
L’article anterior ens ha permès recopilar la sinistra història dels Propagandistas
des dels episodis de la lluita ferotge contra les institucions republicanes
fins al suport moral i econòmic a l’Alzamiento,
i per tant responsables de la guerra de l’exèrcit i les dretes espanyoles contra la República i contra Catalunya...
Aquest article d’avui explica amb més detall com els Propagandistas continuen actuant avui
en dia i com el fatxa Marhuenda rep
un cum laude dels fatxes de l’“Asociación
Católica de Propagandistas”, a la qual ell pertany, per la seva tesi sobre ‘La
libertad de prensa en España (1808-1975)’, per més Inri!
Chapeau!
Feia temps que no sentíem parlar de la secta feixista, o franquista, o nacionalcatòlica o com li vulgueu dir “Asociación Católica de Propagandistas”. Entre ahir i avui dos lliuraments!
Feia temps que no sentíem parlar de la secta feixista, o franquista, o nacionalcatòlica o com li vulgueu dir “Asociación Católica de Propagandistas”. Entre ahir i avui dos lliuraments!
Recordeu que en els enllaços al Bloc Reflexions de l’article
anterior hi trobareu més enllaços de forma que si voleu endinsar-vos més en la
podridura catòlico-sectària podeu fer-ho...
Vegem l’article:
30 de juny de 2015
05:00 h
Al director de La Razón, Francisco Marhuenda,
exdiputat del PPC, alt càrrec dels governs d’Aznar, i
membre de la “Asociación Católica de Propagandistas”- no queda clar si per
catòlic o per propagandista-, la Universitat
San Pablo-CEU li acaba d’atorgar un cum laude, qualificació
d’especial excel·lència, en la seva segona tesi
doctoral sobre ‘La libertad de prensa en España (1808-1975)’ .
No és per riure. Marhuenda ha demostrat ser tot un intel·lectual de la llibertat de premsa. Una llibertat que ha practicat a fons a l’hora d’elaborar les portades i alguns dels continguts més ignominiosos que es recorden en el període de premsa espanyola post franquista (1975-2015), que el propi Marhuenda no contempla en el seu treball.
El que crida l’atenció de tot plegat és d’on treu el temps Marhuenda per ser omnipresent a tertúlies diverses, dirigir La Razón, ser professor titular de la Càtedra d’Història de les Institucions de la Universidad Rey Juan Carlos i fer una tesi doctoral.
Pot ser la resposta a l’enigma la troben en el fet que la Fundació Universitària San Pablo CEU, que depèn de la “Asociación Católica de Propagandistas”, és la titular de la Universitat privada i catòlica San Pablo-CEU, que ha donat la magnifica qualificació a un dels seus membres propagandistes.
Tampoc cal passar per alt que el president i el secretari del tribunal encarregat de jutjar la tesi de Marhuenda són com ell, dos destacats membres propagandistes. La presència del president del tribunal, el catedràtic de Historia del Dret i les institucions i rector de la Universitat San Pablo-CEU, Juan Carlos Domínguez Nafría, i el secretari, José Francisco Serrano Oceja, que podríem situar a la dreta de Rouco Varela, podrien explicar el sorprenent cum laude de Marhuenda.
No és per riure. Marhuenda ha demostrat ser tot un intel·lectual de la llibertat de premsa. Una llibertat que ha practicat a fons a l’hora d’elaborar les portades i alguns dels continguts més ignominiosos que es recorden en el període de premsa espanyola post franquista (1975-2015), que el propi Marhuenda no contempla en el seu treball.
El que crida l’atenció de tot plegat és d’on treu el temps Marhuenda per ser omnipresent a tertúlies diverses, dirigir La Razón, ser professor titular de la Càtedra d’Història de les Institucions de la Universidad Rey Juan Carlos i fer una tesi doctoral.
Pot ser la resposta a l’enigma la troben en el fet que la Fundació Universitària San Pablo CEU, que depèn de la “Asociación Católica de Propagandistas”, és la titular de la Universitat privada i catòlica San Pablo-CEU, que ha donat la magnifica qualificació a un dels seus membres propagandistes.
Tampoc cal passar per alt que el president i el secretari del tribunal encarregat de jutjar la tesi de Marhuenda són com ell, dos destacats membres propagandistes. La presència del president del tribunal, el catedràtic de Historia del Dret i les institucions i rector de la Universitat San Pablo-CEU, Juan Carlos Domínguez Nafría, i el secretari, José Francisco Serrano Oceja, que podríem situar a la dreta de Rouco Varela, podrien explicar el sorprenent cum laude de Marhuenda.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada