Benvolguts,
L’autor presenta el pensament de José Antonio Primo de
Rivera amb diversos textos molt ben trobats i els aparella amb els fets dels
partits feixistes o franquistes espanyols dels darrers 10 o 20 anys.
José Antonio, era fill del dictador espanyol Miguel Primo de
Rivera y Orbaneja (dictador borbònic del 1923
al 1930), i
era el fundador del partit feixista Falange
Española, un dels diversos moviments feixistes
de l’epoca, emmirallats en Mussolini, evidentment, com les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
(JONS) d’Onésimo Redondo i de Ramiro Ledesma Ramos (ajuntats el 1934
en el moviment Falange
Española Tradicionalista y de la JONS), i l’Acción Popular passada
ràpidament a la
CEDA, la Confederación Española de Derechas Autónomas), l’Asociación
Católica de Propagandistas (després passats a CEU), etc.
En Sobrequés escriu i basa el seu discurs en aquesta frase:
La rebrotada feixista de la vella ideologia de Falange Espanyola, que tan útil havia estat al dictador a l’hora de
cimentar els primers temps de la seva actuació ha tingut dos o tres brots prou
esponerosos, el del PP, el novell de
Vox i el de Ciutadans.
Cal recordar dues circumstàncies: El professor Sobrequés va militar des d’abans de la mort
del Franco fins al 2010, almenys la meitat dels 80 anys que esmenta, en el PSC,
branca del PSOE i per tant un dels dos
partits dinàstics que han cimentat l’estrella binària PP-PSOE i que s’han
repartit el pastís del borbofranquisme durant 40 anys! Recordem les facècies del Narcís Serra, de l’Ernest
Lluch, del Solé Tura, del Rubalcaba, del Felipe González i el GAL, de l’Alfonso
Guerra, el seu ribot i el seu germà...
Considero
que l’article seria més coherent si hi aparegués el PSOE sempre que hi apareix
el PP. Recordant Cánovas, Sagasta, el caciquisme i la corrupció institucionalitzada!
I ara analitzem l’article
per trobar-hi les coses bones:
Aquí accepta que la
posició protofeixista del PSOE des del moment que va renegar de la
república (a l’ensems amb el PC i el PSUC) va fer que la Transició
fos més aviat una Transacció:
Que la Transició va tenir aspectes negatius
és una constatació bastant generalitzada. Que, malgrat els avenços
democràtics a què va donar lloc no va acabar
de fer net amb la crosta feixista del passat és una evidència incontestable.
Com que en l’article
hi apareixen els Primo
de Rivera he cercat en la Viquipèdia qui són els d’aquesta
nissaga: Primo de Rivera es un apellido que está asociado a una
familia de militares y políticos españoles:
- Enrique Primo de Rivera (1621-1707), padre de:...
Si cerquéssim els avantpassats
del Méndez de Vigo o del Margallo hi trobaríem enormes similituds. Tots els avantpasats de 5
o 10 o més generacions són polítics, militars, jutges o capellans...
A més a més he
explicat en un altre apunt que:
És significatiu
que els periodistes i els polítics joves de Madrid semblin rèpliques dels
models dels anys 70.
Aquest fet està més que explicat en aquest Bloc
Reflexions: en els quadres que hi ha penjats en els passadissos del Congreso de los
Diputados, els cognoms dels diputats de fa 50 o 100 o 200 anys
són en gran proporció els mateixos dels que están asseguts a l’hemicicle!
Complements:
Vegem l’article d’en Jaume Sobrequés:
6 desembre
2018 2.00 h
TRIBUNA
Jaume Sobrequés I
Callicó - Historiador
“Han passat 80 anys, però amb el triangle PP-Cs-Vox José Antonio i la
Falange tenen la continuïtat garantida
Potser en els mesos i anys que seguiren a la mort del dictador
i que posaren fi al capteniment criminal que va caracteritzar el seu
mandat, ens havíem fet la il·lusió que les coses havien canviat d’una manera
irreversible [Només els llondros].
Avui sabem que no ha estat així.
La repressió dels governs d’Espanya dels
deu o dotze darrers anys així ho posen de manifest. La
qüestió és coneguda i no ens cansarem de denunciar-ho. Al damunt d’aquesta realitat se n’hi ha
sobreposat, però, una altra àdhuc més preocupant: la rebrotada feixista de la vella ideologia de
Falange Espanyola, que tan útil havia estat al dictador a l’hora de cimentar
els primers temps de la seva actuació.
La florida ha tingut
dos o tres brots prou esponerosos, el del PP, el novell de Vox i
el de Ciutadans. És aquest darrer
aquell que s’adequa més fidelment, des del punt de vista ideològic, als principals
principis de la Falange de José Antonio Primo de Rivera. I és Albert Rivera
l’artífex del més significatiu d’aquest ufanós neofalangisme, tasca que
ha compartit amb Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa. N’hi ha prou amb fer una exegesi rigorosa del
pensament de José Antonio per trobar-hi els precedents i la còpia del pensament
d’un partit, com Ciutadans, que a base de demagògia
i engany ha trobat un cert arrelament, com l’havia tingut el falangisme o
el lerrouxisme, tots, pel damunt de qualsevol altra consideració, profundament
anticatalans.
Preocupat José Antonio
per una “Cataluña, camino de la insurrección” i per la immediata “culminación
separatista” (1934), i en resposta a un dilema presentat
per ABC (O hermanos o extranjeros),
el dirigent falangista contesta: “¡Absurdo! ¡Monstruoso!
¿Qué doctrina es esa? Es sencillamente
la misma de los separatistas: la del derecho a la autodeterminación de
los pueblos.” I afegeix:
“Cataluña es un trozo de España y el derecho a disponer del destino
de Cataluña corresponde a los españoles todos.” Quina diferència hi ha amb el que diu Rivera (i
Casado)?
Avantçant-se més de 80
anys al pensament de Cs, el líder
de Falange va afirmar: “Si allí [Catalunya] hay algo que reprimir, no es una subversión
revolucionaria contra el Estado, sino cosas todavía más graves. Allí hay
que reprimir una acción contra España ni más ni menos que acontecería en
una guerra con un enemigo extranjero”. I, tot seguit: “(...) surgida en Cataluña la declaración
separatista (...) y en eso equivale la burla permanente de Companys y sus
ministros [de Puigdemont i Torra i el govern i Parlament] hacia el gobierno español y hacia las leyes
españolas[la Constitució], el
deber ineludible no puede ser otro que el de aplastar radicalmente la
rebeldía”: 155, empresonaments
i exilis, als quals donen suport Cs i el PP.
Els neofalangistes –als quals caldria
sumar els neofeixistes– han trobat
en el pensament del seu líder dels anys trenta el fonament de la seva concepció
d’Espanya: “La unidad de España no puede ser mantenida, sostenida
e impuesta sino por aquellos españoles sean de izquierda, de derecha o de
centro [quina lucidesa la de José
Antonio], que tienen de España
la conciencia de que es una Patria (...).”
Repressió, repressió,
repressió... als anys trenta, promoguda per la Falange i, al segle XXI, impulsada
i consentida per Cs i el PP: “La utilización de la violencia
para machacar la rebeldía no es ya una de las posibles soluciones: es la
única solución de que dispone el Gobierno. Y ante eso no cabe vacilar.”
Tot fa creure que el trio neofalangista esmentat ho tenen gravat i ho evoquen
cada dia: “ Someter a Cataluña a una autoridad
española no es tiranizar Cataluña.” Ho han copiat de José Antonio, els Cs i el PP? “Pero el pueblo de Cataluña, un gran sector de él por lo
menos, está totalmente
incontaminado [els independentistes,
ahir i avui, som una mena d’apestats] y
se sabe tan español como el que más.”
Ho pensen els dirigents de Cs
i del PP? N’estic segur: “La unidad de España es lo único y lo último que nos queda como asidero
para reconstruir a España como nación.” (1934). És evident que Cs
i PP són fidels seguidors del líder
falangista: “Aunque todos los españoles estuvieran conformes
en convertir a Cataluña en un país extranjero, sería el hacerlo un crimen,
merecedor de la cólera celeste.” Visca la democràcia!
Pocs dies abans del 18 de juliol de 1936, José Antonio va veure clar que “(...) lo más grave (...) es la marcha vertiginosa de los partidos separatistas
catalanes hacia el recobro de su absoluto predominio”.
Per això
varen provocar una guerra civil, per això varen implantar el 155, per això
no autoritzen l’autodeterminació, per això tenen el govern legítim de
Catalunya a l’exili i a la presó, per això difonen i fan seva la doctrina
del seu predecessor: “España es una unidad de destino en lo universal. Toda conspiración
contra esa unidad es repulsiva. Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos.”
Han passat 80 anys. Per ells és com
si hagués estat ahir. José Antonio i la Falange
tenen la continuïtat garantida.
“Arriba España!”
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada