Benvolguts,
Un article molt ben pensat que situa el discurs del rei, que
no he escoltat ni llegit, a peu pla, explicant com de ben fet va pensar el rei
amb els pobres, amb els catalans, amb els presos polítics, etc...
Vegem l'article:
28 desembre 2018
El discurs del rei
Posats a parlar de
números, a l’hora d’entendre aquestes audiències hem de tenir present que,
segons el CEO, entre la ciutadania
catalana la institució monàrquica obté una puntuació d’1,8 sobre 10: no cal passar
pel despatx del professor a revisar les notes perquè el suspens és inapel·lable.
Les coses
són com són, per més que a La Vanguardia cada
any hagin de fer el dinar de Nadal amb lumbàlgia, després de tanta reverència. Com que el
País Basc i Catalunya no són dos territoris qualssevol –com podria
ser la comarca del Rebollar, a Salamanca, per dir alguna cosa–, és evident
que l’assumpte té a veure amb l’adscripció nacional dels seus ciutadans i
en la percepció que la monarquia espanyola els és un element aliè. També
s’ha de tenir en compte que, paradoxalment, mentre que a la zona lliure
ibèrica els teleespectadors no tenien escapatòria en cap canal generalista,
en els territoris dominats pel nacionalisme fanàtic i adoctrinador
podien refugiar-se en TV3 i ETB si no tenien interès a xafardejar els interiors
del Palau de la Zarzuela.
Com que el lector, en ser català, és molt
probable que s’hagi perdut injustament les sàvies paraules del monarca,
em permetré fer-li’n cinc cèntims.
Només de començar va tenir entranyable record pels presos
polítics catalans, referint-se als que “viuen una situació
difícil i estan lluny de casa seva i dels seus éssers estimats”.
Amb un dur exercici d’autocrítica, va al·ludir implícitament
a la reacció de l’Estat espanyol arran del referèndum de l’any passat, instant-lo
a respectar “les persones, les idees i els drets dels
altres” i a abandonar “el rancor i el ressentiment”.
Em sembla que el votaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada