Benvolguts,
Des de sempre hem estat veient com els polítics fatxes
espanyols no paraven de dir mentides sobre tot el que pot fer mal a Catalunya i
com la premsa fatxa espanyola no para d’amplificar cada notícia o article
generat pels polítics fatxes. I com que aquesta premsa i aquestes televisions,
inclosa la ràdiotelevisió estatat RTVE son els únics mitjans d’informació, fake, que s’empassen els pobres
espanyols, tant els illetrats com els altres, aconsegueixen també generar i
amplificar l’odi que tenen contra Catalunya. És per això que volem fugir.
En el dia d’avui parlem de la proclamació de la
independència d’Eslovènia per qui la va viure en primera persona l’any 1991.
Aquesta setmana passada hem estat explicant amb articles de Vicent Partal, de
Xavier Miró i de la Redacció de Vilaweb com els espanyols han practicat el seu esport
favorit, la generació d'odi contra tot el que és diferent, tot tergiversant les notícies que
els fatxes espanyols havien fet córrer. Nosaltres en cada un dels articles
esmentats, ens hem molestat explicant les veritats sobre el procés d’independència
d’Eslovènia. Avui hi posem la cirereta amb una entrevista amb el que fou primer
ministre eslovè un cop aconseguida la independència.
Hi afegim un parell d'acudits gràfics. En el primer expliquen com els espanyols volen acabar amb l'independentisme català de manera subtil:
En el segon també es veu com els espanyols es fan els simpàtics amb "piropos" als que porten estelades:
Vegem la curta entrevista
telefònica:
Lojze Peterle:
‘Eslovènia no fou violenta; ens van atacar’
Parlem amb el primer primer ministre de l'Eslovènia independent, sobre
les acusacions de violència adreçades a la via eslovena
10/12/2018 21:50
Lojze Peterle (Čužnja Vas, 1948),
fou el primer primer ministre de l’Eslovènia independent. Era el 1990, el mateix any que va ser nomenat
president del Partit Eslovè
Demòcrata-cristià. Va viure directament els fets del juny del 1991, la intervenció armada de l’exèrcit iugoslau
contra la proclamació de la independència d’Eslovènia, que va menar a la Guerra
dels Deu Dies, durant la qual hi va haver seixanta-dos morts.
—El PP i més
partits espanyols han criticat la via eslovena per a assolir la independència
perquè es va fer sobre seixanta-dos morts. Què en penseu?
—Pel que fa a la violència, voldria reiterar que teníem una constitució eslovena que donava el dret d’autodeterminació, és a dir, que teníem una base legal per a la nostra lluita per la independència. Vaig mirar de convèncer el primer ministre, Markovic, que ho féssim d’una manera pacífica i tanmateix ens van atacar. Eslovènia no fou violenta; vam intentar assolir la independència per vies pacífiques, però vam ser atacats per l’exèrcit iugoslau i, és clar, ens vam haver de defensar. La violència va venir de Belgrad.
—Pel que fa a la violència, voldria reiterar que teníem una constitució eslovena que donava el dret d’autodeterminació, és a dir, que teníem una base legal per a la nostra lluita per la independència. Vaig mirar de convèncer el primer ministre, Markovic, que ho féssim d’una manera pacífica i tanmateix ens van atacar. Eslovènia no fou violenta; vam intentar assolir la independència per vies pacífiques, però vam ser atacats per l’exèrcit iugoslau i, és clar, ens vam haver de defensar. La violència va venir de Belgrad.
—Avui alguns
partits espanyols han identificat directament la via eslovena amb la violència.
—No, no. Nosaltres teníem una base legal i hi va haver un atac militar contra Eslovènia. I ens vam defensar. I hi ha una altra cosa. Heu esmentat el nombre de víctimes; si nosaltres haguéssim estat violents hi hauria hagut milers de víctimes el primer dia de l’atac perquè vam ser atacats el dia de la proclamació de la independència, i vam utilitzar la mínima força, la necessària, per mirar d’imposar-nos per la via diplomàtica i la política, fins que més tard vam aconseguir un alto-el-foc amb la mediació de la Unió Europea.
—No, no. Nosaltres teníem una base legal i hi va haver un atac militar contra Eslovènia. I ens vam defensar. I hi ha una altra cosa. Heu esmentat el nombre de víctimes; si nosaltres haguéssim estat violents hi hauria hagut milers de víctimes el primer dia de l’atac perquè vam ser atacats el dia de la proclamació de la independència, i vam utilitzar la mínima força, la necessària, per mirar d’imposar-nos per la via diplomàtica i la política, fins que més tard vam aconseguir un alto-el-foc amb la mediació de la Unió Europea.
—Què en penseu que
aquests partits diguin això, ara, de la via eslovena?
—No qualificaré aquestes declaracions. Però la veritat de la independència d’Eslovènia és clara: hi va haver víctimes perquè la violència ens va venir imposada.
—No qualificaré aquestes declaracions. Però la veritat de la independència d’Eslovènia és clara: hi va haver víctimes perquè la violència ens va venir imposada.
—Penseu que va ser
un error que Eslovènia aconseguís la independència trencant la unitat de
l’antiga Iugoslàvia?
—No, no fou cap error. Fou el desig i la voluntat del poble expressats en un referèndum. Gairebé un 90% de la gent va votar a favor de la independència. Hi va haver un mandat polític clar. Vam guanyar unes noves forces democràtiques en una Iugoslàvia no democràtica. Eslovènia va guanyar unes primeres eleccions democràtiques, gràcies a les quals vaig esdevenir primer ministre. I vam guanyar aquelles eleccions en què el principal punt del nostre programa era un estat eslovè democràtic. No ens penedim d’haver fet ús del nostre dret d’autodeterminació.
—No, no fou cap error. Fou el desig i la voluntat del poble expressats en un referèndum. Gairebé un 90% de la gent va votar a favor de la independència. Hi va haver un mandat polític clar. Vam guanyar unes noves forces democràtiques en una Iugoslàvia no democràtica. Eslovènia va guanyar unes primeres eleccions democràtiques, gràcies a les quals vaig esdevenir primer ministre. I vam guanyar aquelles eleccions en què el principal punt del nostre programa era un estat eslovè democràtic. No ens penedim d’haver fet ús del nostre dret d’autodeterminació.
Josep Casulleras
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada