Benvolguts,
En Partal és un pou de ciència! Utilitza els exemples més
espaterrants per fer comprendre com s’han de fer les coses. Avui ens
explica, usant les frases del filòsof francoalgerià Jacques Rancière, que tenim
tot el dret i l’obligació de dir que no, que és la protesta de la democràcia i
en tenim tot el dret i tota l’obligació! «Que no estem disposats a viure sotmesos per un règim que
nega la nostra veu diferent i nega, per tant, la base de la democràcia. I cal
expressar el nostre no sempre, cada dia»
Editorial
Vicent Partal
[Sempre dic el que
pense i n'assumisc les conseqüències]
Diguem no: la protesta és el so de la
democràcia
«Que no estem disposats a viure sotmesos per un règim que nega la nostra
veu diferent i nega, per tant, la base de la democràcia. I cal expressar el
nostre no sempre, cada dia»
Per: Vicent Partal
16/12/2018 21:50
Un dels problemes evidents de la democràcia representativa
és el fet que els electes segresten la voluntat dels seus votants. La
democràcia liberal es fonamenta, filosòficament, en l’assumpció que cada
ciutadà és una veu diferent, que ha de ser escoltada i que té la mateixa força
que la de qualsevol altre.
Però la realitat que vivim avui és molt
diferent. Quants votants de Macron, per posar un exemple
fàcil d’entendre, no s’han trobat forçats ara a eixir al carrer amb el jupetí groc perquè era l’única manera
d’aconseguir que els escoltàs l’home a qui van donar el seu vot perquè governàs
per ells i no contra ells?
Protestar és, doncs,
exercir la democràcia. La protesta és el so de la democràcia, i això és una cosa que no hauríem d’oblidar mai. I
encara menys ara, quan hi ha qui vol posar en qüestió fins i tot el dret de
protestar i els límits de la protesta.
El filòsof francoalgerià Jacques Rancière
ha explicat d’una manera insuperable com les
actuals institucions polítiques han assaltat la política, amb la intenció de
limitar tot allò que es considera polític i de restringir la lliure opinió dels
ciutadans, controlant la protesta. I ha deixat clar que és amb la intenció
explícita de limitar el nostre dret de fer política, que les institucions
s’atorguen avui dia drets impensables abans. Com el de dir-nos si una cosa és
constitucional o legal, prescindint fins i tot de què diga la constitució o la
legalitat. O com apropiar-se el dret de definir què és violent i què no ho és. O
qui pot protestar i qui no –per a restringir el dret, que hauria de ser sagrat,
d’actuar políticament. Fins i tot s’atreveixen a atorgar drets
diferents a col·lectius diferents, permetent i fins i tot encoratjant alguna
gent a fer coses que, en canvi, si les fan uns altres són qualificades
d’horribles i perseguides per la justícia –una justícia que ha deixat de ser un poder autònom per
convertir-se en un instrument de control de la dissidència política. Us és familiar tot això que Rancière explica tan
bé? En
aquesta explicació, no hi reconeixeu exactament tot això que ens passa avui?
Per això, doncs, exactament per això, cal dir que no. Que
no estem disposats a viure sotmesos per un règim que nega la nostra veu
diferent i nega, per tant, la base de la democràcia. I cal expressar el nostre
no sempre, cada dia.
Quan toque, votant,
com ho vàrem fer el 21 de desembre de 2017.
I quan toque, al carrer, com ho farem el 21 de desembre de 2018.
Sense vergonya i sense haver de justificar-nos ni de donar explicacions
suplementàries a ningú. Tampoc als qui, pensant com nosaltres, creuen, en canvi, que poden dir-nos exactament quan hem de protestar i de
quina manera.
Direm no divendres, pels carrers de Barcelona, perquè no
podem tenir gens de vergonya de fer servir la democràcia i perquè la protesta
n’és el so. I encara més: direm no perquè en tenim l’obligació, en tenim el
deure com a ciutadans.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada