Benvolguts,
Des dels
començaments del franquisme fa 5 o 6 segles, hem estat veient com la màfia fatxa espanyola no para de dir mentides
sobre tot el que pot fer mal a Catalunya i com la premsa fatxa espanyola no
para d’amplificar cada notícia o article generat pels polítics fatxes. I com que
aquesta premsa i aquestes televisions, inclosa la ràdiotelevisió estatat RTVE son els únics mitjans
d’informació, fake, que
s’empassen els pobres espanyols, tant els illetrats com els altres,
aconsegueixen també generar i amplificar l’odi que la màfia governamental té contra
Catalunya.
Hi afegim algun acudit gràfic. En el primer expliquen com
els espanyols volen acabar amb l'independentisme català de manera subtil:
En el segon també es veu com els espanyols es fan els simpàtics amb "piropos" als que porten estelades:
En el tercer veiem com els membres del PPSOE estan contents demanant “firmitas” contra els catalans. Just per fer-se els simpàtics...:
Aquest petit pròleg (amb mitja conya inclosa) serveix per començar a explicar un dels
arguments de la catedràtica Imma Tubella sobre la similitud entre els governants
serbis i els governants espanyols, PPSOE, C’s, VOX, etc.
L’Imma Tubella fa un paràgraf definitiu sobre aquest tema:
Sí, la via eslovena va ser “cruenta”, tot
i que la manipulació de la informació fa que s’hagi presentat aquesta via
amb opinions molt esbiaixades i obviant detalls molt importants, com per
exemple que la guerra li va ser imposada perquè l’exèrcit iugoslau va atacar
el país l’endemà de la proclamació de la independència.
Hem de ser conscients que l’exèrcit espanyol i la judicatura
(el rei, la GC i la Policia Armada són cossos militaritzats d’ultradreta, el
cos judicial, també d’ultradreta, està sota les ordres d’aquests altres) ens
varen atacar i ocupar a partir de l’1-O de l’any passat,
amb porres, amb escopetes, de paraula (el rei va fer una declaració de guerra el
3 d’octubre), i immediatament va actuar l’exèrcit judicial (la Lawfare!), pobre
Montesquieu i pobres de nosaltres! I era una targeta de presentació de tot el
que ha vingut a continuació, empresonaments, exilis, judicis, etc.
Des de fa un
mes, a partir d’un atac de La Vanguardia sobre la Via eslovena cap a la independència, hem estat explicant intensament amb
articles de Vicent
Partal, de Xavier
Miró, la Redacció
de Vilaweb i altres, com els espanyols han practicat el seu
esport favorit, la
generació d'odi contra tot el que és diferent, tot tergiversant les
notícies que els fatxes espanyols anaven fent córrer. Nosaltres en cada un dels
articles esmentats, ens hem molestat explicant les veritats sobre el procés
d’independència d’Eslovènia:
https://reflexionsjafores.blogspot.com/2018/12/10122018-xavier-miro-la-via-eslovena-i.html
d’independència d’Eslovènia:
https://reflexionsjafores.blogspot.com/2018/12/10122018-xavier-miro-la-via-eslovena-i.html
https://reflexionsjafores.blogspot.com/2018/12/09122018-vicent-partal-la-via-eslovena.html
Hi afegim el vídeo amb la Declaració de guerra a Catalunya del rei dels espanyols del 3 d'octubre de 2017, dos dies després de l'1-O:
Hi afegim el vídeo amb la Declaració de guerra a Catalunya del rei dels espanyols del 3 d'octubre de 2017, dos dies després de l'1-O:
Vegem ara, com a cirereta, l’article de la
Catedràtica de comunicació sobre la via sèrbia:
OPINIÓ
CATEDRÀTICA DE
COMUNICACIÓ -
22 desembre 2018 2.00 h
TRIBUNA
La via sèrbia
Imma Tubella - Catedràtica De Comunicació
Aquestes darreres setmanes s’ha parlat de la via escocesa,
un fracàs per cert, i de moment impossible en un estat que es nega a dialogar
i a reconèixer que en plena Unió Europea i amb un govern socialista té presos
polítics, entre ells una expresidenta d’un Parlament, presos en vaga de
fam i exiliats.
També s’ha parlat de la via eslovena,
davant la indignació dels unionistes perquè va ser cruenta. Indignació
dels mateixos als quals no els fa res tenir encara cunetes farcides de
cadàvers de la Guerra Civil.
Sí, la via eslovena va ser “cruenta”, tot i que la
manipulació de la informació fa que s’hagi presentat
aquesta via amb opinions molt esbiaixades i obviant detalls molt importants,
com per exemple que la guerra li va ser imposada perquè
l’exèrcit iugoslau va atacar el país l’endemà de la proclamació de la independència.
La guerra va durar deu dies i va provocar una setantena
de morts, la majoria de l’exèrcit invasor.
Algun diari espanyol ha entrevistat Milan Kucan, expresident
eslovè, que assegura i demostra que la via eslovena va ser extremadament
pacífica? Per
què els mateixos que s’omplen la boca criticant la via eslovena no parlen
de la via sèrbia? Perquè n’hi va haver una, totalment planificada, que
malauradament té molts punts en comú amb la via espanyola.
“Necessitem urgentment una potent política
de comunicació que desmunti falsedats
Fins al moment en què va esclatar la
República Socialista de Iugoslàvia, serbis, croats i bosnians vivien en
pau, amb bon veïnatge i sense cap problema. A Sarajevo s’escoltaven (se
sentien?) i utilitzaven totes les llengües i era una societat modèlica per
la seva multiculturalitat i tolerància.
Però els mitjans de comunicació serbis
van començar a parlar d’una ciutat i d’uns pobles quasi en peu de guerra, impossible de viure-hi, amb
atacs constants dels bosnians contra els serbis. Tot fals.
Un dels arguments contra Milosevic al Tribunal Internacional de l’Haia va ser:
l’ús dels mitjans de comunicació com a part d’una estratègia de conquesta, “per crear una atmosfera de por i d’odi entre els serbis ortodoxos, divulgant missatges falsos i exagerats sobre agressions ètniques per part dels bosnians musulmans i dels croats catòlics contra la població sèrbia”. Cito textualment.
Un dels arguments contra Milosevic al Tribunal Internacional de l’Haia va ser:
l’ús dels mitjans de comunicació com a part d’una estratègia de conquesta, “per crear una atmosfera de por i d’odi entre els serbis ortodoxos, divulgant missatges falsos i exagerats sobre agressions ètniques per part dels bosnians musulmans i dels croats catòlics contra la població sèrbia”. Cito textualment.
Els serbis tenien una percepció del que passava a Bòsnia
o a Croàcia que no tenia res a veure amb la realitat. De falses notícies que
van provocar banys de sang n’hi ha a centenars i totes tenien un objectiu
únic, trencar la convivència i doblegar la voluntat dels “altres”. Afirmacions
com ara “Croàcia desitja la guerra”, “a Bòsnia li convenen morts”, “els croats
són supremacistes”, etc... eren el pa de cada dia. Sona familiar?
En plena guerra, tot sigui dit, tots van
fer circular propaganda al seu favor creant una guerra paral·lela, però
les falses notícies per part dels mitjans de comunicació serbis van desencadenar
el conflicte i les massacres. I com ja he dit, així ho va confirmar en la
seva sentència el Tribunal de l’Haia.
Aquests darrers temps
he tingut molt present aquest tràgic període als Balcans, que vaig seguir de
prop, i
malauradament, quan llegeixo segons quines declaracions o informacions
que acostumem a entomar amb ironia i acudits, em desespero. La desinformació
i les falses notícies no tenen cap gràcia i tenen conseqüències:
Quan
els parents andalusos o murcians d’immigrants a Catalunya els demanen
angoixats com estan, la situació és greu.
Quan
des del PP o des de Ciutadans es titlla el president de supremacista, és
greu.
Quan
els líders unionistes parlen d’una situació insostenible als carrers
de pobles i ciutats de Catalunya, és greu.
Quan
les portades dels diaris de Madrid parlen de la persecució del castellà
a Catalunya, és greu.
Quan
es relaciona els atemptats de Barcelona amb l’independentisme, és una
irresponsabilitat imperdonable, i ja no parlem de quan es destrueixen
amb notícies falses de corrupcions inventades carreres polítiques com
la del president Mas o la de l’alcalde Trias. I encara és més greu quan ho
oblidem.
Un darrer aclariment. No només els mitjans
de comunicació unionistes divulguen notícies falses per crear odi, també
el govern espanyol ho ha fet en el passat, com la dels 431 policies ferits
l’1-O, que després van resultar ser 111 contusionats i, d’aquests, 10 que
van requerir assistència mèdica. I només és un exemple. L’“A por ellos”
n’és un altre clar i tràgic.
D’exèrcit potser no en podem o no en volem tenir
però necessitem urgentment una potent política de comunicació que desmunti
falsedats i que mostri al món, però molt especialment a Espanya, quina
és la realitat que vivim cada dia. La via sèrbia no és cap broma.
Imma Tubella
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada