Benvolguts,
Avui va de monstres. I no només el monstre que no dormia. N'hi ha molts altres. Desenes de milions a Espanya. I acabareu la lectura de l'article amb el cor encongit i trasbalsat!
En Pius Pujades diu:
Cal tenir-ho clar: una part important de
la població espanyola que vota confon el patriotisme amb el franquisme. Creu
de cor que els poders de l’Estat hi són per assegurar la seva pròpia pervivència
i no pas per defensar els drets dels ciutadans.
La frase és meridianament clara. Només cal escatir si una part important s’acosta al 100% o
al 0%!
I si confondre
patriotisme amb franquisme cau dins de la definició de “franquisme sociològic” com
aquest articulista creu i aquest modest blocaire explica sense parar.
Vegem l’article:
10 desembre 2018
2.00 h
TRIBUNA
Pius Pujades - Periodista
Podíem fer veure que el monstre no hi era, podíem creure que
les coses havien canviat, podíem proclamar als quatre vents que havíem
girat full, ens podíem imaginar que tot el que estava per fer era possible,
podíem... Sí, gairebé n’estàvem segurs: Espanya era una democràcia moderna,
europea, respectuosa amb els oponents; un estat social de dret basat en la
llei, el diàleg, el respecte, la solidaritat, la igualtat.
El franquisme havia mort amb el seu creador
i, amb empentes i rodolons, havíem conquerit la normalitat europea. És cert que sovint alguna cosa xerricava, alguna peça fallava,
algun engranatge semblava rovellat. Però
n’estàvem segurs: vivíem una democràcia de primer nivell. Modèlica, envejada,
miraculosament conquerida.
Què ho va espatllar? Ens
estàvem enganyant? Com en el conte del dinosaure, el monstre era a la porta.
Esperava el moment de treure’s la disfressa amable i tornar a ensenyar les
dents. Els avisos van ser múltiples
i diversos començant pel 23-F, amb uns guàrdia
civils fent d’Espartero sense cavall, fins a la repressió del primer d’octubre a Catalunya.
Cal tenir-ho clar: una part important de
la població espanyola que vota confon el patriotisme amb el franquisme. Creu
de cor que els poders de l’Estat hi són per assegurar la seva pròpia pervivència
i no pas per defensar els drets dels ciutadans.
Amb bona fe o amb malícia confon l’Estat
amb els poderosos que manipulen en benefici propi el diner públic i les
institucions. Gent d’ordre, diuen, i no s’escandalitzen quan la corrupció
arruïna l’economia del país. Gent d’ordre, i callen quan desapareix la
separació de poders i se senten protegits quan aquells que haurien de moderar
del debat polític es converteixen en part bel·ligerant en favor dels més poderosos.
Els feixismes necessiten enemics, un
enemic que uneixi. Qui millor que els catalans? Aquell Ribera d’esquerres,
que s’alimentava de les engrunes del PSC, ben aviat va adonar-se que el discurs
anticatalanista que oferia a la menuda a Barcelona seria incendiari a
la resta d’Espanya: es podia vendre a l’engròs. Tots contra els
catalans. La veda s’havia aixecat.
Ja tenien bandera.
Totes les ànimes enyorades del “Por el imperio hacia Dios” es
barallen per l’exclusiva de l’anticatalanisme. Tots volen liderar l’“A por ellos” que tants vots prometia.
A Andalusia el dinosaure del franquisme sociològic s’ha repartit amigablement entre els
tres partits de la dreta, per provar d’aprofitar l’oportunitat que els
socialistes no poden competir en la cursa perquè han de menester vots
catalans a las Cortes.
I potser perquè creuen en una sortida pactada del problema territorial.
Sortida pactada? Franco s’ha aixecat
de la tomba. Aquí ningú no pacta res. Els ciutadans i els populars i, sobretot,
els de Vox s’han afanyat a vendre la seva mercaderia més resclosida.
Els tornareu a veure cara al sol defensant
la família tradicional, els servei militar, els toros, el Gibraltar español i el catecisme
a les escoles. Contra el sobiranisme, unidad de destino en lo universal. La sagrada unidad de la patria,
la lengua común y la bandera. Europa calla. Té prou feina sense nosaltres.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada