Benvolguts,
Espero que els nostres advocats no siguin tant llondros de
creure’s totes aquestes patranyes basades en la pretesa mala fe dels jutges,
fiscals i altres individus de l’exèrcit judicial contra Catalunya.
Vegem la patranya:
L'escàndol de la ingerència de PP i PSOE en la designació dels jutges
acaba fent tornar Marchena al capdavant del judici de l'1-O
20/11/2018
Quan, fa deu dies, es va fer públic
el repartiment de jutges entre PP i PSOE
en el màxim òrgan de govern del poder judicial espanyol, es va difondre la idea
que ajudaria a estovar el tribunal que jutjarà l’1-O. El principal
argument era que el jutge Manuel Marchena, considerat per alguns l’arquitecte
de l’estratègia de càstig contra els independentistes –que s’ha estavellat a
Europa i que ha vulnerat drets fonamentals a l’estat espanyol–, no podria
prendre part en el judici. Marchena,
com a candidat del PP, seria el president del Consell General del Poder
Judicial; en canvi d’això, el PP
acceptava una majoria de vocals designats pels socialistes en aquest organisme:
11 a 9. Amb aquest càrrec, Marchena
no podia presidir el judici de l’1-O al Suprem, per incompatibilitat. El
substitut previsible, Andrés Martínez Arrieta, era presentat aleshores com ‘un moderat’,
tot i que ja havia rebut alguna estirada d’orelles del Tribunal d’Estrasburg. Però tot això es
rebenta amb la filtració d’uns missatges de WhatsApp d’Ignacio Cosidó als seus col·legues del PP al senat.
Crida l’atenció que tot un ex-director general de la policia espanyola
com Ignacio Cosidó, empastifat per l’activitat de les clavegueres de l’estat
contra l’independentisme, hagi estat tan imprudent d’enviar un missatge de
WhatsApp a 146 senadors vantant-se de controlar, ‘des de darrere’, la sala
segona del Suprem, la sala penal encarregada de jutjar els presos polítics; i
de dir que, gràcies a l’acord, podrien
‘presidir’ la sala 61, la sala especial que té l’atribució d’il·legalitzar
partits polítics. I que ho afirmi
justament quan Pablo
Casado va clamant la il·legalització dels partits independentistes.
Era estrany que ho fes córrer, Cosidó,
i que fos un diari com El Español
que acabés filtrant el missatge.
L’escàndol era enorme, perquè revelava fins a quin punt
els partits espanyols fiquen la mà en l’organització i el control de la cúpula
del poder judicial espanyol. Esclatava
el mateix dia que el Consell d’Europa
advertia Espanya, per cinquena
vegada en tres anys, que incompleix les recomanacions sobre el manteniment de la
independència judicial i contra la corrupció. Justament és el sistema de designació dels jutges el punt del
funcionament de la justícia espanyola més polèmic i més criticat a Europa. I
una filtració com aquesta sacseja el sistema, el fa més evident a la llum de
l’opinió pública. De seguida van arribar peticions perquè Manuel
Marchena renunciés a presidir el CGPJ;
no es podia aferrar al càrrec després de tot això. I l’endemà Marchena pren una decisió que
aclareix el panorama, i el situa en els
termes que el PP volia realment abans de començar a negociar amb el PSOE.
Marchena, ‘l’independent’
Marchena fa públic un comunicat en què diu que renuncia a presidir el CGPJ ‘per les notícies difoses aquests últims dies’. No abans. Com si fos arran del WhatsApp de Cosidó que descobrís que hi ha control polític. I en el comunicat afirma: ‘No he concebut mai la meva tasca jurisdiccional com un instrument al servei d’una opció política.’ Es presenta com un jutge que manté la seva independència i que deixa retratats PP i PSOE com a partits que fan ingerències en el poder judicial. I no gosa qüestionar-lo ningú: és un jutge independent, i fins i tot el president espanyol, Pedro Sánchez, el lloa públicament en la sessió de control al senat.
Marchena fa públic un comunicat en què diu que renuncia a presidir el CGPJ ‘per les notícies difoses aquests últims dies’. No abans. Com si fos arran del WhatsApp de Cosidó que descobrís que hi ha control polític. I en el comunicat afirma: ‘No he concebut mai la meva tasca jurisdiccional com un instrument al servei d’una opció política.’ Es presenta com un jutge que manté la seva independència i que deixa retratats PP i PSOE com a partits que fan ingerències en el poder judicial. I no gosa qüestionar-lo ningú: és un jutge independent, i fins i tot el president espanyol, Pedro Sánchez, el lloa públicament en la sessió de control al senat.
De manera que Manuel Marchena renuncia a un càrrec com el de
president del Consell General del Poder
Judicial. Aquesta
renúncia li torna a obrir una porta que, segons una determinada premsa
madrilenya, no havia volgut tancar mai: la
que li permet de presidir el judici als presos polítics. Una posició
que no havia volgut abandonar mai, i que tot aquest gran embolic li permet de
recobrar. Però
encara més. Res no s’ha mogut, tot ha tornat a lloc: Marchena manté
la posició privilegiada i de control del judici a l’1-O;
la renovació del CGPJ resta
congelada per l’anunci del PP del
trencament del pacte amb el PSOE; i el polèmic i
intransigent Carlos Lesmes manté, de moment i mentre no hi hagi cap nou acord,
la presidència del Suprem i del CGPJ. Tot és on el PP volia.
I no tan sols això: la jugada de la filtració del
WhastApp ha permès que Marchena, que és segurament el magistrat més polititzat
de tots els del Tribunal Suprem, torni a controlar el judici als presos
polítics amb una imatge emblanquida, tant per part del PP com del PSOE. Cap dels dos grans partits (i molt menys
Ciutadans) no el discuteix. Per al tripartit del 155 és un gran professional, un
jutge independent. I la immensa majoria de mitjans espanyols reprodueixen
aquesta idea: el dolent és Cosidó, allò que cal blasmar és la potineria dels
partits. I els partits que potinegen alimenten aquesta mateixa lectura. Tot plegat perquè mirem el dit i no la lluna: Marchena,
el que tenia el malnom de ‘l’ariet judicial del PP‘, el ponent de la
sentència contra Atutxa que Estrasburg va condemnar, el qui va rebaixar la
condemna a Matas, l’avalador del fiscal Maza, l’amic d’Acebes, ara és un jutge
independent.
La crisi de credibilitat de la justícia espanyola
s’agreuja amb aquest nou escàndol, que ve després de sentències condemnatòries
del Tribunal Europeu de Drets Humans, després del disbarat del Suprem amb
l’impost hipotecari. Però és clar
que, de moment, Marchena
torna a controlar la sala segona del Suprem.
I que ara no el controlarà solament ‘des de darrere’: també des de davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada