Benvolguts,
En Cotarelo fa una anàlisi
cartesiana per trobar les afinitats i els motius entre intel·lectuals de dretes
o d’esquerres, espanyols o catalans, independentistes o unionistes. Encara hi podríem
afegir una altra variable: intel·lectuals o no-intel·lectuals, que com veurem
en l’anàlisi també és important i no està desenvolupat ni aquí ni enlloc que jo
sàpiga. Aquestes anàlisis cauen dintre d’una disciplina matemàtica que s’anomena
Teoria de Conjunts. Cada combinació forma un conjunt.
Per tant pel conjunt
dels intel·lectuals hi ha 8 possibilitats, de les quals en Cotarelo n’analitza les
més corrents. Ja veiem que els intel·lectuals es poden agrupar de 8 maneres diferents
(23) formant per tant 8
conjunts. Exemples: un conjunt pot
agrupar els que siguin catalans de dretes i independentistes (les Martes
Pascal). Un altre conjunt pot agrupar els catalans d’esquerres i
independentistes (els de la CUP). Un tercer conjunt podria ser els que són espanyols
d'esquerres i unionistes (els Icetes). I així...
Si afegíssim el
conjunt dels no-intel·lectuals doblaríem els conjunts.
En Cotarelo analitza
alguna de les possibles posicions. Tanmateix seria molt interessant fer un
estudi conceptual de tots els 8 conjunts explicats. I encara molt més si s’ampliés
fins als 16 i es veiés aleshores com els intel·lectuals influeixen en els no
intel·lectuals i viceversa.
Humor
En la secció d’humor
podem analitzar la frase:
"pel que fa a Catalunya, no hi ha diferències entre l’esquerra i la dreta espanyola"
que recorda la frase
atribuïda a Josep Pla, usada amb molta gràcia pel ninotaire Puigbert afegint-hi
un sucós corol·lari.
Per dilucidar la relació entre els partits i les tendències dreta-esquerra, podem afegir aquest acudit gràfic d’en Perich, que després de 25 o 30 anys continua tenint actualitat:
JAF
Vegem ara l’anàlisi d’en Cotarelo:
28 desembre 2018
Sociologia de la revolució catalana
(VI)
Ramon Cotarelo
És important que la
intel·lectualitat acadèmica s’incorpori al projecte independentista
Els intel·lectuals són figures assenyalades en les
societats occidentals. En realitat, en totes, però en les occidentals potser és
més evident. Fa segles que influeixen sobre l’esdevenir social amb les seves
doctrines, les seves idees, els seus mites. Elaboren teories sobre la política
que els polítics mai prenen en consideració, tot i que sembli que ho facin i,
de vegades, desencadenen moviments que canvien el món. Per això, i a pesar del
caràcter conflictiu de la política, els intel·lectuals segueixen sent
influents.
La qüestió és quina funció tenen els
intel·lectuals en la revolució catalana. Aquí apareix la primera divisió, segons
si es tracta d’intel·lectuals espanyols o catalans.
I, en el cas dels espanyols, segons si són de dretes o d’esquerres. Els de dretes presenten una imatge combativa del
conflicte Espanya-Catalunya, com una rebel·lia
delictiva i una traïció a la nació espanyola que han de ser
tractades per la
via penal. No hi ha res a objectar a l’ordre constituït i qui ho
faci és un delinqüent. Òbviament, sol·licitar d’ells una aportació sobre què
proposen per a una Espanya desposseïda de Catalunya és perdre el temps perquè
no donen cap versemblança a aquesta hipòtesi. El conservadorisme no sol ser
agònic.
Els intel·lectuals espanyols d’esquerres analitzats fa pocs dies en aquest Bloc per en Xavier Díez amb l'article Intelectuals espanyols: un oximorón? tenen un greu problema que no saben com resoldre. Alguns, molt pocs, s’han pronunciat
públicament a favor de la llibertat dels presos polítics i poca cosa més.
Del
conflicte en general prefereixen no parlar-ne, perquè els enfronta a les seves
contradiccions. Com a gent
d’esquerres són respectuosos amb els que tenen opinions diferents. Tanmateix, són
espanyols i, el més important, se senten espanyols i, per tant, no poden
entendre que algú no ho vulgui ser. Per
això prefereixen no parlar-ne, guardar un dolorós silenci. Com també prefereixen no
especular sobre què proposarien per a una Espanya sense Catalunya. Tampoc ells
visualitzen aquesta possibilitat, la qual cosa és la prova evident que, pel que
fa a Catalunya, no hi ha diferències entre l’esquerra i la dreta espanyola. Ni
entre els seus intel·lectuals.
Pel que fa a la banda catalana, la cosa canvia. Els intel·lectuals catalans poden ser, evidentment,
d’esquerres i de dretes, però també poden ser independentistes o no, i això dóna
un quadre de doble entrada amb quatre possibilitats. Els no independentistes fan causa més o menys
comuna amb els intel·lectuals nacionalistes espanyols, i no són gaire exigents
en les afinitats electives. En realitat, es consideren espanyols i, com a tals, se
senten ofesos, despullats del seu essencial nacional, sense ni una sola
consideració cap als que, al seu torn, ho estan del seu.
Només en el cas dels intel·lectuals
independentistes catalans es dóna una confluència entre esquerra i dreta en
l’objectiu que porta a una elaboració teòrica gens menyspreable sobre de quina
manera i quin contingut tindrà la República Catalana. Hi ha
diverses línies d’acció col·lectiva preparant avantprojectes de Constitució, una tasca típica
d’intel·lectuals. Igualment, són molt actives les associacions de
professions liberals. I hi ha una àmplia representació de periodistes i
intel·lectuals mediàtics a favor de l’independentisme. Aporten imaginació i
creativitat i donen al moviment interès i originalitat. En canvi, el
sector més acadèmic de la intel·lectualitat té un pes escàs. Potser té a veure
amb un conservadorisme inercial d’aquest gremi, temerós de precipitar-se a
l’hora d’extreure conclusions i, sobretot, temorós d’apostar pel cavall
perdedor en una carrera que no veuen gens clara a
causa dels seus prejudicis. I potser també
té a veure amb la seva tendència egoista a tancar-se a la seva torre d’ivori
deixant que a les barricades hi vagin altres, però anant després al repartiment
de trofeus.
És important, no obstant això, que la
intel·lectualitat acadèmica s’incorpori al projecte independentista, després de
vèncer desconfiances, ara que és temps de dibuixar futurs que sempre tindran
una dimensió utòpica.
Igualment els correspon teoritzar sobre una revolució de nou encuny que s’ha
anat desenvolupant i imposant en contra de nombrosos vaticinis, entre els quals,
el seu.
Ramón Cotarelo
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada