Benvolguts,
Us
comento un apunt de l’Àstrid
Bierge, d’uns fets que sembla mentida que encara passin. I dic encara
passin perquè jo i la meva família i els meus coneguts ens varen sentir dir
moltes vegades expressions d’aquest tipus: És de ben educats parlar la llengua de qui
t’interpela o la llengua dels grans, si ets petit, etc, o la Lengua del Imperio, si es posaven castissos!
Avui
parlem de l’odi dels espanyols cap a Catalunya, cap
als catalans i cap al català, convertit en la catalanofòbia. Amb un parell o tres d’exemples.
Cada setmana apareixen fets com els que comenta l’Àstrid: a Vic per treure’s el
passaport, als aeroports per a poder entrar o sortir, etc. L’ONG Plataforma
per la llengua els col·lecciona i divulga.
Per
als espanyols illetrats i analfabets els catalans parlem en català per ofendre’ls, per
fer-los la punyeta, per fotre’ls. Tots hem sentit a dir dels
espanyols que s’estranyen que als teus fills els parlis en català i fins algú
que s’ha disparat a dir barbaritats quan s’adonen que els catalans parlen
en català fins i tot als gossos mascota!
A
un fill meu a Madrid li va passar el seguent: eren quatre catalans de la mateixa
empresa prenent unes canyes (i uns calamars?) en una taberna quan va adressar-se’ls el cambrer
dient que havien de parlar en castellà perquè en cas
contrari els altres parroquians es pensaven que estaven dient mal d’ells...
I com veurem
aquesta mala educació castellana no va adreçada tan sols als catalans sinó als
valencians, etc.
Aquest odi és
cultivat i projectat no tan sols pels polítics sinó pels estaments oficials. Un exemple clar és l’article
que el Felipe Gonzàlez i la Carmen Chacón varen publicar a quatre mans al diari
El País respecte a les retallades al’Estatut del 2006 I
ho van deixar molt clar: No n’hi ha per tant per
quatre retallades de res que no arriba ni al 5% dels articles...
Immediatament
va respondre’ls en Terricabras que va dir que el pes del cervell només era el 5% del pes de tot el cos. I així s'ha demostrat amb els centenars de seqüeles del TC, provinents de l'Estatut.
Tanmateix
s’ha de reconèixer que segons les lleis i la idiosincràsia del país tots
els no catalanoparlants tenen raó: Hi ha centenars de lleis espanyoles que
obliguen a fer les coses en castellà, siguin els prospectes dels medicaments o
siguin les actes notarials o la presentació de les comptabilitats a Hisenda, o el
parlar català només a la intimitat, o el que sigui. I això va començar fa més
de 500 anys...
És per això que també volem fugir!
Vegem l’apunt de l’Àstrid
amb els arguments peregrins de molts odiosos castellans (una de les accepcions d’odiosos
és carregats d’odi):
En castellà, mal
educats
"No entendre el castellà a Espanya és una
ofensa, no entendre el català al País Valencià és una conseqüència del capritx
i la mala educació"
per Àstrid
Bierge 21 de Juliol 2016 a les 18.55 h
En la història d'España-es-más hi ha hits
d'aquells que et queden gravats tota la vida. Expressions com "nos
hemos cepillado el Estatut", Margallo
dient que un estat català estaria fora de la UE pels
segles dels segles i que vagaria per l'espai, Sánchez Camacho qüestionant que els títols universitaris seguissin tenint
validesa i deliris màxims com el de Guillermo Fernández Vara -expresident
d'Extremadura- advertint a Mas que hauria de retornar els extremenys que van
anar a Catalunya fa quaranta anys. Més els seus fills i els seus néts, va dir
el molt bàrbar...
Corre per la xarxa un vídeo que narra un d'aquells
inoblidables episodis de bona nit i tapa't. En el ple de la Diputació de
València, Javier Berasaluce, ex-alcalde de Requena,
del PP, va explicar als diputats provincials de Compromís i a tota la cambra en
general que a ell li costava entendre el valencià i que amb prou feines podia
seguir-los, venint a dir que, donada la seva condició, li haurien de parlar en
castellà, "que para eso está la
educación". El president de la Diputació -que és del PSPV-PSOE i es diu Jorge
Rodríguez-, no va aguantar la prepotència i va dir
amb ironia que a ells també els costava seguir-lo en castellà.
-Eso es una falta de educación, o sea, usted no le puede decir eso, es una burla - va dir el company del costat de Berasaluce, que llavors va rematar:
-Señor presidente, quiero entender que ha sido una broma, pero le pido una disculpa.
El president, ara en català, va donar la millor resposta:
-Jo també li demane una disculpa per dir que no pot entendre el valencià. Jo també em sent ofès. Que a estes altures del partit vinguen a despertar estes banderes… Continue la intervenció i ja està".
-No sé lo que me ha dicho, de maravilla.
Després d'insistir que respectava el valencià i que només demanava "sentido común y educación", Berasaluce va convidar els qui parlen valencià a viatjar -"un poquito, no hace falta ir muy lejos"- per adonar-se que fora no serveix per a res. No podia faltar...
Com bé sap tota la Via Làctia, les llengües només serveixen per comunicar-se amb els estrangers. Per això ell, personalment, va dir que preferiria millorar el seu anglès que saber valencià. És més pràctic i li pot servir en el futur. Tothom sap, també, que no entendre el castellà a Espanya és una ofensa, una burla, mentre que no entendre el català al País Valencià és una conseqüència del capritx i la mala educació dels qui te'l parlen. De fet, a les societats modernes és molt habitual que, per consideració i gentilesa, la gent vagi pel món renunciant als drets que li són reconeguts per llei. I també és evident, no cal ni dir-ho, que l'espanyol és muy-mucho-más que el valencià.
"Por último, lamentar el imperialismo lingüístico que ustedes quieren llevar a cabo"...
-Eso es una falta de educación, o sea, usted no le puede decir eso, es una burla - va dir el company del costat de Berasaluce, que llavors va rematar:
-Señor presidente, quiero entender que ha sido una broma, pero le pido una disculpa.
El president, ara en català, va donar la millor resposta:
-Jo també li demane una disculpa per dir que no pot entendre el valencià. Jo també em sent ofès. Que a estes altures del partit vinguen a despertar estes banderes… Continue la intervenció i ja està".
-No sé lo que me ha dicho, de maravilla.
Després d'insistir que respectava el valencià i que només demanava "sentido común y educación", Berasaluce va convidar els qui parlen valencià a viatjar -"un poquito, no hace falta ir muy lejos"- per adonar-se que fora no serveix per a res. No podia faltar...
Com bé sap tota la Via Làctia, les llengües només serveixen per comunicar-se amb els estrangers. Per això ell, personalment, va dir que preferiria millorar el seu anglès que saber valencià. És més pràctic i li pot servir en el futur. Tothom sap, també, que no entendre el castellà a Espanya és una ofensa, una burla, mentre que no entendre el català al País Valencià és una conseqüència del capritx i la mala educació dels qui te'l parlen. De fet, a les societats modernes és molt habitual que, per consideració i gentilesa, la gent vagi pel món renunciant als drets que li són reconeguts per llei. I també és evident, no cal ni dir-ho, que l'espanyol és muy-mucho-más que el valencià.
"Por último, lamentar el imperialismo lingüístico que ustedes quieren llevar a cabo"...
No podia trobar un final
millor. Quina santa barra.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada