Benvolguts,
En
Salvador Cot és el primer dels articulistes que he explicat en un apunt
anterior que havia fet articles valuosos al PuntAvui del dia d’avui. És notable
el paràgraf de la sarsuela que usa de fil conductor , de nom Pan y
toros.
Tasts
·
“Todos son unos: Por eso comen, beben y bailan
juntos”. “¡Pan y toros, pan y
toros!... A pueblo y aristocracia, y en vez de universidades, escuelas de
tauromaquia”, diuen a Pan
y toros, una sarsuela de mitjan segle XIX
que retratava les intrigues cortesanes i satiritzava les
estratègies de les elits madrilenyes de l'època per mantenir-se en el poder
a base de limitar la gana i proporcionar entreteniment al populatxo. [Lerroux?]
·
La intervenció de Felipe
González que en Cot qualifica de cruel, realment s’hauria de
qualificar de
patètica!
·
En Cot ens parla sense expressar-ho clarament que en l’article sobre
Felipe Gozález i José M. Aznar, ai! Mariano Rajoy, els resultats del 26 de juny evidencien,
de forma clara i transparent, que Rajoy i Sánchez són dues cares de la
mateixa moneda, hi està personificant el PPSOE, està explicant el franquisme sociològic que
és igual, i podem parlar del Rajoy i el Sánchez o també podríem parlar
de l’Stan Laurel i l’Oliver Hardy o del Tarzan i la Xita...
·
“¡Pan y
toros, pan y toros!... A pueblo y aristocracia, y en vez de universidades,
escuelas de tauromaquia”, continua dient la sarsuela madrilenya. I així continuen,
representant la mateixa funció, una i altra vegada.
Ja es veu que amb
aquesta gent no es pot anar massa lluny i és just el que a ells els passa, no
han anat mai massa lluny...
Pel que respecta als “toros”, continuen igual i cal recordar que el
Tribunal Constitucional en ple (hi ha fotos) un cop enllestida el 10 de juliol
del 2010 la sentencia castradora de
l’Estatut, varen anar a una cursa de braus a Madrid, per celebrar la seva
defecació...
Vegem l’article d’en
salvador Cot:
9 juliol 2016 2.00 h
La sarsuela de
Felipe
Salvador Cot
Per això és tan cruel la
intervenció
de Felipe González,
demanant que
el seu successor faciliti
la investidura
de Mariano Rajoy amb una
abstenció patriòtica
“Todos son unos: Por eso comen, beben y bailan
juntos”, diuen a Pan
y toros, una sarsuela de mitjan segle XIX
que retratava les intrigues cortesanes i satiritzava les
estratègies de les elits madrilenyes de l'època per mantenir-se en el poder
a base de limitar la gana i proporcionar entreteniment al populatxo.
Doncs bé, aquests dies,
al Madrid del segle XXI, es torna a
representar una aproximació al mateix tema, amb el PSOE fent veure al
poble que no menja, beu i balla amb el seu artefacte complementari en el règim
del 78, el PP. El més nou dels resultats del 26 de juny és que evidencien, de forma clara i
transparent, que Rajoy i Sánchez són dues cares de la mateixa moneda i
que la resistència de l'actual direcció del PSOE a actuar en conseqüència
és, només, una forma de guanyar temps i forces
amb vista a un congrés on el que està en joc són les cadires, no pas les idees.
El PSOE com a antítesi del PP és una imatge
antiquada, pròpia de les generacions més grans, menys formades i més
meridionals.
Per això és tan cruel la intervenció de
Felipe González, demanant que el seu
successor faciliti la investidura de Mariano Rajoy
amb una abstenció patriòtica. González és qui millor representa,
justament, a les franges electorals més fidels al PSOE, la gent que
encara es nega que la rosa es marceixi, els que han
bloquejat el sorpasso que
les enquestes atorgaven a Podemos. A tots aquests, Felipe
González els enganya una vegada més, amb aquell
desvergonyiment excepcional que l'ha convertit en el polític espanyol més
influent en el règim que va succeir el de Franco.
“¡Pan y toros, pan y toros!... A pueblo y
aristocracia, y en vez de universidades, escuelas de tauromaquia”,
continua dient la sarsuela madrilenya. I així continuen, representant la
mateixa funció, una i altra vegada.
Salvador Cot
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada