L'Estat
català tindria un superàvit mínim de 400 milions d'euros. Catalunya és el
tercer territori en aportació de recursos tributaris a l'Estat, però és el desè
en ingressos rebuts, és a dir, que paga molt més del que rep quan es fa la
liquidació del sistema de finançament.
És
el conegut dèficit fiscal, que en cap cas no és una novetat, però sí que a
mesura que passen els anys, aquest dèficit s'incrementa. En aquest context,
l'estudi monogràfic Impacte econòmic de la independència, elaborat per una quinzena d'economistes
i que es publica en un número de
la Revista de Catalunya, evidencia la millora de la situació econòmica i financera del país en
cas d'esdevenir un Estat independent.
En aquest informe/anàlisi ens explica punt per punt quines són les avantatges d'una República Catalana sobre la situació actual, en la visió d'un munt d'economistes experts en disciplines econòmiques complementàries.
L'Estat català
tindria un superàvit mínim de 400 milions d'euros
Un informe de la Revista
de Catalunya dedicat a l'impacte econòmic de la
independència també assenyala que la
qualificació creditícia del nou país milloraria de B+ a AA-, i que es
crearien 139.000 nous
llocs de treball.
Monogràfic 2016/I
de la Revista de Catalunya:
“IMPACTE ECONÒMIC DE LA INDEPENDÈNCIA”
1. Solvència, rigor i
excel·lència – Quim Torra
2. Presentació – Oriol Amat
i Modest Guinjoan
3. Un Estat en contra –
Albert Carreras i Manel Larrosa
4. Mites i realitats del
període transitori – Miquel Puig Raposo
5. Catalunya i la Unió
Europea – Jordi Angusto
6. Estructures d’Estat –
Elisenda Paluzie
7. Impacte de la
independència en l’ocupació – Josep Pedrol
8. La Hisenda catalana –
Núria Bosch i Marta Espasa Queralt
9. Recaptació i despesa
pública – Albert Carreras
10. Endeutament i
independència – David Ros Serra i Pere Miret
11. La qualificació
creditícia de Catalunya – Joan M. Mateu Pérez i Pere Miret
12. L’estat del benestar –
Josep M. Forné
13. Les pensions en la
Catalunya Estat – Concepció Patxot i Guadalupe Souto
14. Les infraestructures en
l’Estat català – Germà Bel
15. Quin risc de boicot
comercial? – Xavier Cuadras i Modest Guinjoan
16. Impacte en les empreses
i multinacionals – Francesc Raventós
17. Conclusions – Oriol Amat
i Modest Guinjoan
Palau de la
Generalitat de Catalunya
per Gemma
Aguilera 21 de Juliol 2016 a les 21.35 h
Catalunya és el tercer territori en aportació de
recursos tributaris a l'Estat [8], però és el desè en ingressos rebuts, és a dir, que paga molt
més del que rep quan es fa la liquidació del sistema de finançament.
És el conegut dèficit fiscal, que en cap cas no és una novetat, però sí
que a mesura que passen els anys, aquest dèficit s'incrementa. En aquest
context, l'estudi Impacte
econòmic de la independència, elaborat per una quinzena
d'economistes i que es publica en un número de la Revista
de Catalunya, evidencia la millora de la situació econòmica i financera del
país en cas d'esdevenir un Estat independent.
En el capítol de l'ocupació [7],
l'economista Josep Pedrol estima un escenari de pas
de comunitat autònoma a Estat independent en què, sobre la
base del 2015, es guanyarien 138.922 nous llocs de treball, dels quals, uns 50.000 provindrien
del sector públic, 30.000 de l'efecte capitalitat, 41.000 de l'impacte d'una major inversió en
infraestructures, i uns 16.000 per l'efecte d'una despesa pública més gran.
Pel que fa a la hisenda catalana [8], les economistes Marta Espasa i Núria Bosch estimen que el guany fiscal mitjà seria del 6% del PIB, i donaria "solució a la insuficiència financera crònica de la Generalitat, així com la possibilitat de millorar la prestació dels serveis públics". A més, assenyalen, es podria dissenyar un sistema fiscal basat en la suficiència, eficiència econòmica i equitat entre tots els ciutadans.
L'exnúmero dos d'Andreu Mas-Colell al Govern, Albert Carreras, s'ha encarregat de la suma i consolidació d'ingressos i despeses de totes les administracions públiques [9], no només de la Generalitat, i el resultat, amb dades de l'exercici del 2015 sobre pressupostos consolidats, determina que el nou Estat tindria uns ingressos totals de 78.239 milions-28.000 milions serien de cotitzacions, 16.000 d'IRPF i 11.000 d'IVA, entre d'altres conceptes-, amb unes despeses de 76.420 milions, entre les quals, la partida més gran seria de 23.000 milions per a les pensions. Així, la diferència seria un superàvit de 2.405 milions d'euros per al conjunt de totes les administracions públiques. I si s'apliquessin aquests números als pressupostos executats, aquest superàvit es convertiria en 400 milions una vegada executats tots els pressupostos, pagats els interessos pel deute i comptablitzats tots els desviaments.
Pel que fa a l'endeutament [10], l'estudi estima que en un escenari de no negociació amb Madrid, l'endeutament català seria del 33,6% del PIB (72.274 milions), però aquest seria un escenari extrem. Si hi ha negociació, hi ha tres possibles càlculs, en base al PIB (endeutament del 103% del PIB), segons població (92,1% del PIB), o segons la despesa de l'Estat, que deixaria un endeutament del 72,6% del PIB.
Pel que fa a la hisenda catalana [8], les economistes Marta Espasa i Núria Bosch estimen que el guany fiscal mitjà seria del 6% del PIB, i donaria "solució a la insuficiència financera crònica de la Generalitat, així com la possibilitat de millorar la prestació dels serveis públics". A més, assenyalen, es podria dissenyar un sistema fiscal basat en la suficiència, eficiència econòmica i equitat entre tots els ciutadans.
L'exnúmero dos d'Andreu Mas-Colell al Govern, Albert Carreras, s'ha encarregat de la suma i consolidació d'ingressos i despeses de totes les administracions públiques [9], no només de la Generalitat, i el resultat, amb dades de l'exercici del 2015 sobre pressupostos consolidats, determina que el nou Estat tindria uns ingressos totals de 78.239 milions-28.000 milions serien de cotitzacions, 16.000 d'IRPF i 11.000 d'IVA, entre d'altres conceptes-, amb unes despeses de 76.420 milions, entre les quals, la partida més gran seria de 23.000 milions per a les pensions. Així, la diferència seria un superàvit de 2.405 milions d'euros per al conjunt de totes les administracions públiques. I si s'apliquessin aquests números als pressupostos executats, aquest superàvit es convertiria en 400 milions una vegada executats tots els pressupostos, pagats els interessos pel deute i comptablitzats tots els desviaments.
Pel que fa a l'endeutament [10], l'estudi estima que en un escenari de no negociació amb Madrid, l'endeutament català seria del 33,6% del PIB (72.274 milions), però aquest seria un escenari extrem. Si hi ha negociació, hi ha tres possibles càlculs, en base al PIB (endeutament del 103% del PIB), segons població (92,1% del PIB), o segons la despesa de l'Estat, que deixaria un endeutament del 72,6% del PIB.
Millora de tots els paràmetres
Presentació de
l'informe econòmic sobre la
independència. | GEMMA AGUILERA
Pel que fa a les infraestructures de transport [14], l'economista Germà Bel estima que del 19% del PIB que aporta Catalunya, només en rep el 10% en inversions, i demostra que infraestructures com l'aeroport de Barcelona -superior pràcticament a tot el superàvit de tots els aeroports- i el port de Barcelona són clarament rendibles, però no estan a mans de la Generalitat. Així, Bel conclou que un Estat català podria disposar i gestionar infraestructures molt rendibles, que generarien un gran impacte econòmic en el territori.
Un altre paràmetre important és la qualificació creditícia del nou Estat [11]. En aquest sentit, l'estudi assenyala que Catalunya passaria de la qualificació actual com a comunitat autònoma de B+ (per sota de Portugal, el Marroc, Malta, Espanya i Botswana, entre d'altres), i que li veta l'accés als mercats de capital, a la qualificació AA-, que significa pujar nou esglaons i situar-se al mateix nivell que la Xina, Xile o Estònia, i per sobre d'Euskadi, el Japó o Irlanda. Aquesta qualificació és especialment rellevant per a un estat, perquè és l'indicador de solvència per accedir als mercats de capital, i per tant, per poder finançar-se.
Pel que fa a l'estat del benestar [12], Josep Maria Forné assenyala que actualment, els catalans es troben en una situació molt més negativa que la majoria de comunitats autònomes, de manera que l'Estat català seria "una oportunitat per a millorar substancialment àmbits com l'ensenyament, la salut, l'atenció social i el treball", amb la recuperació del dèficit fiscal. De fet, el saldo acumulat de la Seguretat Social en el període 2005-2011 demostra que si Catalunya hagués disposat d'un sistema de Seguretat Social propi i hi hagués destinat tot el seu superàvit, disposaria de 24.124 milions d'euros per fer front a les prestacions socials. Això "garanteix el pagament de totes les pensions a l'Estat català" gràcies al superàvit, bàsicament aconseguit perquè hi ha més persones ocupades a Catalunya".
Pel que fa a les empreses i les multinacionals implantades a Catalunya [13], l'informe remarca que "el procés no ha afectat negativament" la seva presència, i insisteix que"l'activitat, exportació i creació d'empreses, així com l'ocupació i inversió estrangera, evolucionen millor que a Espanya".
Amb aquestes xifres, els autors de l'estudi, coordinats per Modest Guinjoan i Oriol Amat, conclouen que un Estat català dins de la UE comportaria:
"major benestar, menys dèficit, deute i atur, més
superàvit, millors infraestructures i pensions, una qualificació creditícia
molt superior i un risc de boicot i de costos de la transició al nou estat
perfectament assumibles".
A més, les
marques Catalunya i Barcelona seguirien impulsant les inversions
estrangeres.
Gemma Aguilera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada