Benvolguts,
El
periodista d’investigació, Roger Palà, vell conegut d’aquest Bloc, fa una
descripció interessant de les empreses de consultoria que, tal com ell explica,
estan vivint
un moment daurat en la contractació amb l’administració. Estem
parlant del que correntment se’n diu Portes giratòries,
que l’autor concreta des del primer moment amb la frase: Que un exconseller de la Generalitat faci
carrera en l’empresa privada no és cap delicte, sempre i quan es compleixi fil
per randa tot allò que dicta la llei en matèria d’incomptabilitats.
Les
empreses de consultoria ens porten ràpidament al document en forma de pel·lícula
de títol “Inside Job” que ja hem comentat més d’un cop en aquest Bloc.
Parla
de les quatre consultories que treballen en l’àmbit de Catalunya que tenen en
comú les següents característiques: en
primer lloc, ofereixen tota mena de serveis d’assessorament comptable, fiscal o
financer a altres empreses o administracions públiques, en segon lloc, guanyen
molts diners: PwC va facturar el 2011 29.200 milions de dòlars, Deloitte 28.800 milions, KPMG
23.000 i Ernst
& Young, 22.900, i en tercer lloc, en què cada una de les delegacions catalanes de les quatre ha fitxat en els
últims tres anys un exalt càrrec de Convergència i Unió. Així doncs,
les big four catalanes compten amb quatre big four de CiU:
- David Madí (Deloitte),
- Joaquim Triadú (PwC),
- Lluís Recoder (KPMG) i
- Pilar Fernández Bozal (Ernst & Young).
PwC són les sigles de Price
Waterhouse and Cooper.
Hi
ha els paràgrafs finals molt interessants, i molt
crítics, encara que la crítica sempre és positiva:
Que un exconseller de la Generalitat faci carrera
en l’empresa privada no és cap delicte, sempre i quan es compleixi fil per
randa tot allò que dicta la llei en matèria d’incomptabilitats. Al mateix temps, és
possible que sigui tan sols una casualitat el
fet que les delegacions catalanes d'aquestes grans firmes hagin incorporat alts
càrrecs de CiU “a la reserva”. Tot i
això, és contradictori que la Generalitat, que disposa de serveis d’auditoria propis, hagi decidit
externalitzar-los malgrat trobar-se en una situació financera crítica amb l’argument que així els informes tindran més
credibilitat [???]. Si el nivell és el
del document de PwC sobre l'ERO de TV3 –que, entre
d'altres perles, recomana tancar la corresponsalia
del País Basc perquè ETA ja no registra activitat armada o carregar-se l'exitós
programa de documentals Sense Ficció- ja podem plegar [???]. Tot
plegat és una estampa que fa lleig i, al mateix temps, incrementa en un moment molt inoportú els dubtes de la
ciutadania sobre l'honestedat dels timoners de la “transició nacional”.
Potser el destí de la nau no acabi sent Itaca sinó algun casino de Montecarlo.
En
els apunts següents hi ha informació complementària sobre aquestes portes
giratòries i altres mandangues com l’IBEX, els paradisos fiscals, les amnisties
fiscals o el genèric “estraperlo”, que en deien abans:
Vegem l'apunt d'en Roger Palà
09/07/2013 a les 00:02h
Els «big four»
de CiU
«Des que CiU va
assolir el Govern l’any 2010, les consultories estan vivint un moment daurat en
la
contractació amb l’administració»
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista,
impulsor del digital Crític,
especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la
revista Enderrock i
ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Tempsi el diari El Punt Avui. És membre del Grup de
Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans
Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del
recull d'articles Mots
incendiaris (Lo Diable Gros, 2012).
El
concepte big four (en
català, “les quatre grans”) s’empra en l’argot
de la premsa econòmica per referir-se a les quatre firmes més importants del
sector de l'auditoria i la consultoria. Són les britàniques
PricewaterhouseCoopers (PwC) i Ernst & Young, la nordamericana Deloitte i
l’holandesa KPMG. Què tenen en comú totes quatre? Doncs bàsicament tres
coses:
·
En primer lloc,
ofereixen tota mena de serveis d’assessorament comptable, fiscal o financer a altres
empreses o administracions públiques.
·
En segon lloc, guanyen molts diners: PwC va
facturar el 2011 29.200 milions de dòlars, Deloitte 28.800 milions, KPMG 23.000
i Ernst & Young, 22.900.
·
I, en tercer lloc, en
què la delegació catalana de les quatre ha fitxat en els últims tres anys un
exalt càrrec de Convergència i Unió. Així doncs, les big four catalanes compten amb
quatre big four de CiU:
David Madí (Deloitte), Joaquim Triadú (PwC), Lluís Recoder (KPMG) i Pilar
Fernández Bozal (Ernst & Young).
A Catalunya, des que CiU va assolir el Govern l’any 2010, les consultories estan vivint un moment daurat pel que fa a la contractació amb l’administració: entre d’altres encàrrecs, han assumit de forma tàcita el el disseny de tota la política de retallades derivada de les anomenades polítiques “d’austeritat”. I a ningú se li escapa que en una empresa d'aquest ram és de vital importància comptar amb col·laboradors que coneguin al detall el sector públic i disposin d'una bona cartera de contactes. En aquest sentit, el cas més destacable és el de Deloitte: durant els anys 2011 i 2012 el govern català ha adjudicat onze contractes a aquesta firma amb un valor global de 41 milions d’euros, segons es desprèn de les dades del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que va recollir l’Anuari Mèdia.cat en aquest reportatge. David Madí va fitxar per Deloitte a finals de 2010, i des de llavors l’auditora ha triplicat la seva facturació del Govern de la Generalitat respecte els dos últims anys del govern tripartit. Persona de màxima confiança d’Artur Mas, Madí fou secretari general de Comunicació en el darrer govern de Jordi Pujol i actualment és vicepresident sènior del grup Applus+, càrrec que compagina amb el de president del consell assessor d'Endesa a Catalunya.
La resta de firmes auditores no es queden enrera. PwC, que entre entre d’altres encàrrecs ha assumit una auditoria de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals valorada en 225.000 euros, va fitxar l’any 2011 a Joaquim Triadú, exconseller de Presidència de Jordi Pujol. Triadú va ser nomenat soci responsable del sector públic del bufet de PwC a Barcelona. KPMG i Ernst & Young s’han posat les piles i aquest 2013 també han anunciat la incorporació de dos exconsellers. KPMG va anunciar el passat mes de març el fitxatge estel·lar de Lluís Recoder, exconseller de Territori del primer govern Mas a qui alguns situaven en l’òrbita successòria del president. Mentre aquest dia no arribi –si és que ha d’arribar- Recoder s’encarrega d’assessorar les empreses en matèria de medi ambient i internacionaltizació. Ernst & Young va fer públic el passat mes de juny el fitxatge de l’exconselleria de justícia del primer govern d’Artur Mas, Pilar Fernández Bozal. Encara és d’hora per valorar el resultat d’aquests fitxatges, però caldrà estar atents a la seva evolució durant els pròxims mesos: segur que ens esperen –ja m'entendran- grans tardes de futbol.
Que un exconseller de la Generalitat faci carrera en l’empresa privada no és cap delicte, sempre i quan es compleixi fil per randa tot allò que dicta la llei en matèria d’incomptabilitats. Al mateix temps, és possible que sigui tan sols una casualitat el fet que les delegacions catalanes d'aquestes grans firmes hagin incorporat alts càrrecs de CiU “a la reserva”. Tot i això, és contradictori que la Generalitat, que disposa de serveis d’auditoria propis, hagi decidit externalitzar-los malgrat trobar-se en una situació financera crítica amb l’argument que així els informes tindran més credibilitat. Si el nivell és el del document de PwC sobre l'ERO de TV3 –que, entre d'altres perles, recomana tancar la corresponsalia del País Basc perquè ETA ja no registra activitat armada o carregar-se l'exitós programa de documentals Sense Ficció- ja podem plegar.
Tot
plegat és una estampa que fa lleig i, al mateix temps, incrementa en un moment
molt inoportú els dubtes de la ciutadania sobre l'honestedat dels timoners de
la “transició nacional”. Potser el destí de la nau no acabi sent Itaca sinó
algun casino de Montecarlo.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada