01/07/2016. Germà Capdevila. A qui hem d'esperar? A la decisió de Podemos i la seva franquícia catalana i a la decisió del PSOE i la seva franquícia catalana d’unir-se a la demanda de la República Catalana? O tirar pel dret, amb el mandat del Parlament de Catalunya, i fer que els votants d’aquestes sucursals sí que s’afegeixin a la nostra il·lusió d’una República Catalana.

Benvolguts,

Una reflexió magnífica del Germà Capdevila. Presenta el panorama de la independència avui, que prové del mandat que les eleccions del 27S ens varen atorgar! Accepta els errors propis a més dels aliens, sumats a l'assetjament polític i judicial de l'Estat, que van fer que els primers mesos d'aquesta legislatura de transició fossin complicats i turbulents.

I es pregunta, després de les eleccions del 26J, a qui hem d’esperar per tirar endavant! Explica els dos projectes que han mort fulminats el 26J, el Referèndum dels Podemos i la seva franquícia a Catalunya d’En Comú Podem d'aconseguir una majoria suficient a Madrid per pactar un referèndum d'autodeterminació que servís de desllorigador a l'atzucac català; i el projecte del PSOE i la seva franquícia a Catalunya del PSC de donar una nova oportunitat al socialisme, que proposava una reforma federal de la Constitució que definís un encaix satisfactori per Catalunya dins l'Estat.

Demostra que les dues vies van morir fulminades el 26J, perquè el marc de referència de tots aquests partits, com s’ha vist molt bé el 26J, és Espanya.

Explica com Europa continua demostrant la seva capacitat per adaptar-se als canvis que es puguin produir, el Brexit en aquest cas, i la voluntat d’acord de la UE amb Escòcia i arriba a la pregunta obligada de si hem d'esperar que els desil·lusionats amb les opcions podemistes i socialistes abracin l'independentisme abans d'avançar cap a la sobirania plena? I mostra que no vindran, perquè no faran mai res que surti del seu marc de referència, que és Espanya. Però l’alternativa és que molts dels seus votants sí que se sumaran a l'independentisme, 

però no els hem d'esperar, ja vindran sols...

I una reflexió meva és la següent:

A nosaltres els catalans ens aniria molt bé que España fent-se el fatxenda un cop més, posés un ultimàtum o un “veto” a la UE: O Escòcia o nosotros, coño! Només caldria que la UE triés Escòcia i nosaltres amb el mètode de la Nicole Sturgeon d’Escòcia ens quedéssim a Europa...

Vegem-l’apunt del Germà Capdevila:

A qui hem d'esperar?

 «Després del 26J, les alternatives al full de ruta que havien seduït alguns independentistes s'han tancat definitivament. Podem aplicar el mandat del 27S o encara hem d'ampliar la base social?»

Germà Capdevila | 01/07/2016 a les 00:00h

 2 comentaris

Després de les eleccions catalanes del 27S, el poble català va atorgar un mandat democràtic majoritari al Parlament per fer d'aquest país una república independent. Els errors propis i aliens, sumats a l'assetjament polític i judicial de l'Estat, van fer que els primers mesos d'aquesta legislatura de transició fossin complicats i turbulents.

Dos factors van provocar la dispersió de l'independentisme. Per una banda, molts van sumar-se de bona fe a la proposta de Podemos i En Comú Podem d'aconseguir una majoria suficient a Madrid per pactar un referèndum d'autodeterminació que servís de desllorigador a l'atzucac català.

D'altra banda, molts sobiranistes van decidir donar una nova oportunitat al socialisme, que proposava una reforma federal de la Constitució que definís un encaix satisfactori per Catalunya dins l'Estat.

Totes dues vies van morir fulminades el 26J. Pel que fa a la primera opció, almenys 254 dels 350 membres del nou Congrés dels Diputats estan en contra d'un referèndum per Catalunya. Pel que fa a la segona, la possibilitat d'aconseguir les majories necessàries per reformar la Constitució és senzillament una fantasia.

Com a bonus track, les primeres conseqüències del Brexit ens mostren que la UE reacciona amb una flexibilitat extraordinària als canvis. La rebuda calorosa que les autoritats europees han brindat a la primera ministra escocesa van provocar la reacció histèrica d'Espanya. Tota l'argumentació del ministre Margallo s'ha fos com un glaçó al sol.

La pregunta obligada és si hem d'esperar que els desil·lusionats amb les opcions podemistes i socialistes abracin l'independentisme abans d'avançar cap a la sobirania plena. 

La resposta és no. 

Els dirigents d'aquests partits no admetran el seu fracàs. Ens demanaran que esperem 4 anys més, o 40, o 400, perquè el que volen és canviar Espanya. Per això és equivocada la proposta de la CUP de convocar-los a una cimera per pactar un referèndum unilateral. No vindran, perquè no faran mai res que surti del seu marc de referència, que és Espanya.

Molts dels seus votants, però, sí que se sumaran a l'independentisme, però no els hem d'esperar.

La millor manera d'atraure'ls és prement l'accelerador del full de ruta del 27S, que traça de manera diàfana el camí cap a la independència. Només si veuen que avancem amb decisió i convenciment aconseguirem que s'apuntin i augmentin la base social de l'independentisme.