Benvolguts,
Aquest
cap de setmana hi ha hagut una discussió (ordenada) pel cas del RUI, o RI(?).
Al
començament resulta que va aparèixer en el correu una carta d’un tal Xavier,
membre de pla dret de l’ANC, rebotada i comentada per en Marc Grau. Nosaltres
no vàrem tenir accés a la carta i vàrem haver de comentar l’escrit d’en Marc Grau,
on implícitament s’esmentava la carta del Xavier. Nosaltres vàrem respondre al Marc
Grau posicionant-nos, amb la informació (o manca d’informació) que teníem, posicionant-nos
diem a favor de l’argumentació del Marc. Després varen aparèixer comentaris i
posicionaments de membres del Secretariat de l’ANC de Sant Martí, a favor de la
carta original del Xavier. Cal tenir en compte que segons ens varen explicar a
mitja setmana el Secretariat de l’ANC en ple va votar a favor d’exigir al
Parlament de Catalunya de fer un RUI, o RI.
Avui
hem rebut el text original d’en Xavier, Xavier Ludevid de títol Votaré SÍ a la proposta de referèndum
d’independència...
El
text d’en Marc Grau portava com a títol Votaré
NO a la proposta de referèndum d’independència...
Començarem
amb la carta original d’en Ludevid. Hem afegit comentaris al text en blau
intens.
Tanmateix,
per començar proposem alguns punts d’oposició al text del Ludevid:
·
Sou molt llondros si us heu mai cregut que l’Estat espanyol acceptaria
que es fes un referèndum!
·
Quines pistes teniu per creure aital barbaritat!
·
No sabeu que l’Estat espanyol ens necessita! No sabeu que el dèficit
fiscal català és de 16.000M€? No sabeu que amb aquests diners l’estat espanyol
i els seus ministres i trames corruptes van de conya?
·
Si us heu cregut mai que l’estat espanyol col·laboraria aneu errats. Com
podeu pensar que això pot mai arribar a passar?
La
història continuarà amb les opinions dels diferents opinadors de la sectorial
de Sant Martí de l’ANC...
Vegem el text d’en
Ludevid:
Votaré SÍ a la proposta de
referèndum d’independència...
L’assemblea Nacional
Catalana (ANC) demana als seus associats que responguin el divendres 15 i el dissabte 16
de juny a la següent pregunta:
“Vols que l'ANC exigeixi a les Institucions catalanes
que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per a DECIDIR sobre la independència?".
Jo
votaré que SÍ, i a continuació explico per què?
Per què ara aquesta
pregunta? Per què hem de demanar al parlament, al govern i als partits que modifiquin el seu full de ruta i incorporin un referèndum d’independència?
Doncs és molt senzill. El full de ruta actual està definit per un escenari de
col·laboració entre l’Estat Espanyol i el Parlament Català una vegada aquest,
el 9 de novembre de 2015, va declarar l'inici del procés d’independència i
l’inici de les negociacions de la separació amb l’Estat Espanyol i la Unió
Europea. La interposició del recurs
d’inconstitucionalitat i la posterior anul·lació per part de l tribunal
constitucional d’aquesta declaració fa evident que
en situem en un escenari de no col·laboració. [Els catalans ens hem fet
creus que l’ANC vagi imaginar un escenari de col·laboració amb Madrid sense
tenir asos a la màniga ni rocs a la faixa per l’hipotètic (?) cas que l’Estat
no hi estigués d’acord!]
La proposta d’introduir un Referèndum (de ratificació) d’independència dins del full de ruta ja està contemplat com una de
les recomanacions del “Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya”
per a un escenari de no col·laboració amb
l’estat Espanyol. (http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/consells-assessors/consell_assessor_per_a_la_transicio_nacional_catn/informes_publicats/#bloc11)
Concretament, de la
lectura de les pàgines 37 i 38, de l’informe número 10 “Procés constituent”
es diu: L’escenari
de no-col·laboració es pot produir si després d’unes eleccions celebrades en
clau plebiscitària es produeix una declaració solemne del Parlament a favor de
la creació d’un estat independent, i l’Estat no accepta l’oferiment de
negociacions realitzat per la Generalitat. L’alternativa que restaria a la Generalitat per
fer efectiva la voluntat popular expressada a favor de la creació d’un estat
independent seria la de
proclamar unilateralment la independència. Igualment, en aquest
cas, seria convenient celebrar un referèndum de
ratificació de la proclamació
d’independència. [entenem que a posteriori!]
El 27 de setembre de 2015
les dues candidatures que portaven explícitament en el seu programa electoral
la voluntat de declarar la independència de Catalunya, “Junts pel Si” i “la
CUP-Crida Constituent”, varen guanyar les eleccions (a les que se’ls va
donar caràcter plebiscitari) amb majoria absoluta de diputats (72 sobre 135)
però aparentment no de vots. La mateixa nit
electoral l’independentisme es va deixar robar el relat ja que les candidatures
del Sí (JxSI i CUP) amb el 48% varen guanyar clarament a les del NO (PP, PSOE i C’s) amb un
39% dels vots. En
un plebiscit, una vegada descomptats els vots nuls del “no se” (11% de CSQP, UDC i altres)
donava com a resultat que el Sí va guanyar
amb el 55% dels
vots en front del 45% del NO. En tot cas, estem on estem, i ara, una declaració
d’independència del Parlament de Catalunya ha d’anar
acompanyada o referendada per una
victòria del Sí en un referèndum
d’independència amb el 50%+1 dels vots perquè tinguem reconeixement internacional.
[No entenem aquest darrer raonament???]
Sembla evident que un
referèndum unilateral d’independència amb la legislació espanyola, tornaríem a
una situació de conflicte com el 9N de 2014 posant en risc al Govern i als funcionaris de
les administracions.
La sentencia del TC espanyol sobre la Declaració
de sobirania acordada pel Parlament de Catalunya l’any 2012 va dir que la
declaració podia tenir conseqüències jurídiques
i no nomes polítiques ja que el parlament era sobirà per prendre decisions. I per
això va anul·lar la declaració. Això és fonamental per entendre que tota la legislació que
sigui aprovada pel Parlament de Catalunya tindrà validesa jurídica i el
govern i les administracions s’hauran de limitar a complir-les sense risc de ser inhabilitats per prevaricació. És un
blindatge per al Govern i pels funcionaris de la Generalitat i les entitats
locals. [No ho entenem!]
Com s’hauria d’ajustar el full de ruta actual?
Una vegada el Parlament
de Catalunya hagués aprovat la Llei de transitorietat jurídica (que regularà el òrgans del nou estat, la nacionalitat, la
llei electoral, l’estructura territorial i administrativa, la llengua, la
subrogació de funcionaris estatals, la subrogació de contractes i concessions,
etc.... i l’assumpció de part de la legislació espanyola, europea i
internacional), la Llei d’hisenda i la
Llei de la seguretat social, també s’aprovaria simultàniament la Llei del
Referèndum d’independència, que regularia amb precisió tots els
elements per portar-lo a terme en un determinat termini. El govern i l’administració de la Generalitat es
limitarien a complir el que hauria acordat el parlament que és sobirà. Estaríem en una situació de declaració de la independència
provisional de facto i davant de la celebració d’un Referèndum de ratificació
de la independència d’acord amb la legislació catalana totalment legal. Haurem fet la ruptura definitiva, de la llei a la llei,
garantint la seguretat jurídica de tot el procés. [Això és fer volar
coloms! Qui es creu que es pugui arribar suaument i tranquil·lament fins aquí?]
El full de ruta actual
es basa en la seqüencia següent:
·
declaració d'inici del
procés d’independència (9N2016);
·
inici del procés per
elaborar la Constitució del nou Estat;
·
creació estructures
d'estat, amb l’aprovació per tràmit parlamentari de les lleis corresponents;
·
declaració d’independència
i aprovació de la llei de transitorietat jurídica;
·
aprovació de la Llei del
procés constituent, que regularà la fase parlamentària i referendària del
procés d’elaboració i aprovació de la Constitució;
·
eleccions constituents;
·
redacció de la constitució
catalana i aprovació mitjançant tramitació parlamentària;
·
i referèndum de ratificació de la Constitució
Catalana, amb la proclamació de l’Estat independent de Catalunya i posterior
reconeixement internacional.
En un escenari de no col·laboració el
full de ruta té un punt dèbil molt clar: des de la
declaració de la independència i aprovació de la llei de transitorietat
jurídica (independència provisional sense reconeixement internacional) i el
referèndum de ratificació de la Constitució Catalana poden passar un parell
d’anys. Això generarà una situació d’inestabilitat, intranquil·litat i de certa
inseguretat jurídica no desitjada. I amb el RUI o RI (?) no està
en les mateixes condicions?
Per tant, sembla evident
que la millor alternativa
és: primer fer la independència, amb un Referèndum
de ratificació de la independència d’acord amb la legislació catalana i després
redactar la constitució [ens caldran uns quants mags i prestidigitadors per aconseguir tot
això!]. Obrir i tancar el meló, com
es diu col·loquialment, el més ràpidament possible !!
Això comporta modificar el full de ruta de l’ANC (mitjançant la consulta que es fa als associats i
associades) i un posterior acord per modificar el
full de ruta de la majoria parlamentaria de JxSI i la CUP-CC, per incorporar
aquest referèndum de ratificació d’independència. [???]
Per tot això, jo votaré
que SÍ.
Xavier Ludevid i Massana. Soci de ple dret de l’ANC i Coordinador de
Comarques gironines de Súmate.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada