09/07/2016. Editorial El PuntAvui. No tots s'han disculpat per la guerra. Els “tres de les Açores” eren quatre! Blair i l’Aznar només feien de “palmeros” davant de Bush. Les dades subministrades pels serveis secrets sobre les armes de destrucció massiva eren falses. El fet més greu, amb tot, és que els EUA estaven disposats a intervenir fos quin fos el resultat de les negociacions amb les autoritats iraquianes. I els palmeros al darrere...

Benvolguts,

Aquest editorial forma part de la collita d’articles d’opinió del dia 9 que ja hem explicat que fou excel·lent.

Llegiu i us adonareu que el Blair i l’Aznar només feien de “palmeros” davant de Bush.

I la guerra va portar la destrucció de l’Orient mitjà, centenars de milers de morts, l’aparició de l’Estat Islàmic, també anomenat Dash, etc.

Aprofito per incloure un dibuix del llibre El Arte de la Mentira que havien editat els aliats en la lluita contra el Tercer Reich, que em sembla que és escaient en aquest cas.

Hem de recordar també que els “tres de les Açores” eren quatre! Hi havia també l’anfitrió Barroso, president del govern portuguès en aquell moment. Per cert que avui hem llegit que el Barroso que ha estat predident de la Comissió Europea, i que esperava una ocasió per accedir a Cap de l’OTAN i que no ha estat així, se’n va d’acord amb les teories de les Portes Giratòries a treballar a Goldman-Sachs.

Vegem l’editorial:

9 juliol 2016 2.00 h

No tots s'han disculpat per la guerra

L'informe Chilcot, publicat dimecres al Regne Unit, sobre la intervenció d'aquest país en la primera guerra de l'Iraq, el març del 2003, deixa en molt mala posició l'exprimer ministre Tony Blair, però també l'expresident George W. Bush i l'expresident José María Aznar (PP), qui, tot s'ha de dir, a sobre queda retratat com un trist comparsa. De l'informe es dedueixen diversos fets greus:

·         El primer, que qui portava la batuta era Bush, i que Blair i Aznar es van limitar a secundar-lo, sacrificant la sobirania dels seus països a altres interessos.

·         El segon, que la intervenció va ser precipitada i que no es van exhaurir totes les possibilitats per arribar a una solució pacífica del conflicte.

·         El tercer, i en això hi ha una concordança amb un informe anterior fet als Estats Units, que les dades subministrades pels serveis secrets sobre les armes de destrucció massiva eren falses. El fet més greu, amb tot, és que els EUA estaven disposats a intervenir fos quin fos el resultat de les negociacions amb les autoritats iraquianes.

Amb totes les reserves que es vulgui, Bush i Blair han admès errors, i els seus països han investigat els fets. La història encara no ha acabat o no hauria d'acabar. A les Açores també hi era Aznar. I ni Espanya ha investigat la seva intervenció en el conflicte, ni Aznar ha demanat disculpes. Al contrari: l'any passat encara presumia del suport del govern d'Espanya, no pas d'Espanya, a la guerra. Comparar aquesta opinió amb la consideració en què el tenien Bush i Blair, segons l'informe Chilcot, mou a la hilaritat. Aznar no es disculpa. Només això ja demostra que Espanya té un greu dèficit democràtic, encara que, de Madrid estant, hi ha qui defensa tot el contrari i encara pretén donar lliçons al món.

Editorial El PuntAvui

Joan A. Forès

Reflexions