Benvolguts,
Una
bona reflexió d’Antonio Baños prevenint de l’Apropiació Indeguda del
missatge del 15 M per part de gent de l’altiplà amb sucursals a Catalunya.
L’Antonio
Baños mostra una precisa definició de la pràctica dels comuns:
Dins de la mitologia dels comuns hi ha una pràctica molt
irritant que em sembla que haurien d'esbandir si s'ha de treballar plegats: l'apropiació indeguda. "Nosaltres
som la gent, els indepes són casta". Jo entenc que els partidaris de ser
borbònics alhora que revolucionaris han de construir antagonismes allà on
puguin. Però sense que ningú s'apropiï d'aquell encapçalament de la constitució
Nord americana: We, the people.
I
desenvolupa amb molta propietat els pros i els contres d’aquesta filosofia.
Vegem l’article:
We, the people
"Els carrers i les places des d'aleshores han
estat plens de manifestacions, paradetes i actes indepes mentre molts dels
'apropiadors' d'aquella data s'ho miraven des dels platós de la Sexta"
per Antonio
Baños 2 de Juliol 2016 a les 18.00 h
Que consti que sóc un
ferm partidari d'aquells que creuen i treballen per ampliar el camp de ruptura amb l'Espanya del 78 tot
creant un camp on els indepes i els comuns puguin trobar-se. Sigui a partir del
referèndum, de polítiques de desobediència o de treball municipal (recordem
Badalona). Ara bé, dins de la recent, marketiniana i postmoderna
mitologia dels comuns hi ha una pràctica molt irritant que em sembla que
haurien d'esbandir si s'ha de treballar plegats: l'apropiació indeguda.
Aquesta setmana, en el consell nacional
d'EUiA en Joan Josep Nuet, que és un bon paio, va fer electoralisme
postelectoral en comminar a ERC i la CUP a: "Triar entre la Catalunya dels
casinos o la Catalunya popular que vol representar En Comú Podem". Passat (¿?) el cicle electoral,
veig amb sorpresa que perviu encara la cosa tan tronada de: "Nosaltres som la gent, els indepes són casta".
Jo entenc que els partidaris de ser borbònics alhora que revolucionaris han de
construir antagonismes allà on puguin. El
problema és que amb l'independentisme d'esquerres, aquesta mena de trucs no
colen.
Nuet prova, com fa sempre Domènech, de disparar el gran canó soleturista que, efectivament, fa molt de soroll però només treu pólvora. El truc de la burgesia catalana (independentisme) vers les classes populars (comuns) no surt ja ni les capses de Magia Borrás. Sobre tot perquè la burgesia catalana són també ells. La gauche divine 2.0 arrenglerada amb Podemos és tan burgesa i tan catalana com els de CDC. I mentre, han governat dues dècades (amb ICV-EUiA) a Barcelona han representat de manera extremadament eficaç la política de casino, hotel i robatori.
També ha estat molt irritant veure com aquest espai polític s'ha apropiat indeguda i descaradament del 15M. Un servidor, que hi va anar gairebé cada dia i algunes nits, constata que va veure de tot i tots. I a les places, molts indepes. Igual que a totes les marees i a totes les protestes i a tots els desnonaments. El dia del desallotjament de plaça Catalunya un dels colpejats va ser en David Fernández, representant de la Catalunya popular i de la independentista alhora. Com tanta, tanta gent.
De fet, el primer i més potent fill d'aquell 15M del 2011 va ser l'11S del 2012. Els carrers i les places des d'aleshores, han estat plens de manifestacions, paradetes i actes indepes mentre molts dels "apropiadors" d'aquella data s'ho miraven des dels platós de la Sexta.
Nuet prova, com fa sempre Domènech, de disparar el gran canó soleturista que, efectivament, fa molt de soroll però només treu pólvora. El truc de la burgesia catalana (independentisme) vers les classes populars (comuns) no surt ja ni les capses de Magia Borrás. Sobre tot perquè la burgesia catalana són també ells. La gauche divine 2.0 arrenglerada amb Podemos és tan burgesa i tan catalana com els de CDC. I mentre, han governat dues dècades (amb ICV-EUiA) a Barcelona han representat de manera extremadament eficaç la política de casino, hotel i robatori.
També ha estat molt irritant veure com aquest espai polític s'ha apropiat indeguda i descaradament del 15M. Un servidor, que hi va anar gairebé cada dia i algunes nits, constata que va veure de tot i tots. I a les places, molts indepes. Igual que a totes les marees i a totes les protestes i a tots els desnonaments. El dia del desallotjament de plaça Catalunya un dels colpejats va ser en David Fernández, representant de la Catalunya popular i de la independentista alhora. Com tanta, tanta gent.
De fet, el primer i més potent fill d'aquell 15M del 2011 va ser l'11S del 2012. Els carrers i les places des d'aleshores, han estat plens de manifestacions, paradetes i actes indepes mentre molts dels "apropiadors" d'aquella data s'ho miraven des dels platós de la Sexta.
No. Ni
el 15M és seu, ni ho és la Catalunya popular. I sí, ells també pacten amb la
burgesia (PSC, Planeta...).
A favor de treballar plegats i de crear un espai comú d'esquerres nacionalment centrat. Sobiranista i antiausteritari. Molt d'acord. Però sense que ningú s'apropiï d'aquell encapçalament de la constitució Nord americana:
A favor de treballar plegats i de crear un espai comú d'esquerres nacionalment centrat. Sobiranista i antiausteritari. Molt d'acord. Però sense que ningú s'apropiï d'aquell encapçalament de la constitució Nord americana:
We, the people.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada