06/07/2016. Corrupció. Pau Vidal. Anti Frau. Resulta que el frau eren ells. El frau com a engany (o estafa, enredada, ocultació, furt, alteració, etcètera, i si ens posem una mica àcrates, per extensió, a aquesta democràcia dels oligarques en general), el frau ha estat així des de l’inici dels temps, concretament dels romans, que ja tenien fraus, fraudis per referir-se exactament a això.

Benvolguts,

L'autor d'avui, en Pau Vidal té uns quants llibres dedicats a la lingüística: Catanyol.es i El bilingüisme mata entre d'altres. És també un interessant conferenciant-divulgador, i en podem trobar apunts i xerrades en el YouTube. Si sabeu d'alguna xerrada seva, aneu-hi! 

Avui en Pau Vidal, lingüista, ens enfoca el frau i l’antifrau, mots que surten deu cops cada dia als nostres diaris i televisions, ens els enfoca, diem, des del punt de vista semàntic. Bona col·lecció d’antis...El títol de l'apunt és clar: Resulta que el frau eren ells.

Com hem constatat darrerament, cosa que ens ensumàvem, Frau i PPSOEC's i Gobierno tenen la mateixa arrel semàntica. I com que de ben segur els catalans també en sabem de robar, amb més o menys traça, d'això també en volem fugir... 

Vegem l'article: 

Pau Vidal. ACPG.

Resulta que el frau eren ells.
Llàstima que, tal com estan les coses, no poguem tenir per segur que aquesta frase de final de conte no la tornarem a conjugar en present d’indicatiu. De fet, el frau com a engany (o estafa, enredada, ocultació, furt, alteració, etcètera, que tots aquests sinònims escauen al cas en qüestió i, si ens posem una mica àcrates, per extensió, a aquesta democràcia dels oligarques en general), el frau, deia, ha estat així des de l’inici dels temps, concretament dels romans, que ja tenien fraus, fraudis per referir-se exactament a això. Si considerem que la primera aparició del mot en català és de l’any 1272, és a dir, com aquell qui diu des del naixement de la llengua, no n’hi ha per ser gaire optimistes: el frau ha estat, és i serà.

Aquí veiem el Fernández i el Marcelo de cacera...

Potser el funest personatge, més llest que nosaltres, sabia que entre els vora tres-cents composts que el DIEC recull amb el prefix anti- no hi apareix el que dóna nom a l’oficina en qüestió, que és tant com dir que en realitat no existeix. No puc perseguir una cosa que no existeix, devia pensar el pinxo, per això em dedico a allò que sí, és a dir, a comportar-se fraudulentament. No deixa de ser molt il·lustratiu del nostre tarannà que aquesta llista de mots que han incorporat el seu contrari inclogui termes tan abstrusos com antifràstic, antigalàctic, antinatalisme o antiperistalsi i en canvi encara no aplegui antisistema. En realitat el prefix és més antic que el frau i tot, car ens ve del grec, i si la majoria dels compostos que recullen els diccionaris són de caràcter tècnic (especialment mèdic) és perquè la irrupció d’anti- en el llenguatge general data dels anys seixanta, de la mà dels moviments contraculturals i les idees llibertàries. De fet, molt de jovent cherokee dels setantes i vuitantes recordem amb nostàlgia aquell disc dels mai prou lloats Eskorbuto titulat precisament Antitodo. Arribarà un dia, ja hi podeu posar la mà al foc, que tan humil prefix adquirirà categoria de paraula, i direm, per exemple: “Aquell paio és molt anti”, “Quin anti que estàs fet” i coses per l’estil.
Lluny de mi la temptació de creure que tot plegat pot millorar. Però, per una vegada i sense que serveixi de precedent, us donaré un parell d’indicis positius: si l’esmentat diccionari ha acabat incorporant, gràcies a la literatura, el terme antiheroi, podem confiar raonablement que algun dia hi entrarà antifrau. Al capdavall, no és ver que també hi figuren antiparàsit i antiparlamentari?

Pau Vidal.

Joan A. Forès

Reflexions