Benvolguts,
D'entrada us vull explicar que he usat el verb putejar, encara que sigui políticament incorrecte en el català normatiu, però encara viu en el DCVB.
Us vull recordar que dedico molta part del meu temps a llegir tant com puc sobre la situació actual i sobre la situació passada del nostre país. I el dedico també a opinar frenèticament sobre la situació de Catalunya i a deixar-ho tot escrit al Bloc Reflexions.
Us vull recordar que dedico molta part del meu temps a llegir tant com puc sobre la situació actual i sobre la situació passada del nostre país. I el dedico també a opinar frenèticament sobre la situació de Catalunya i a deixar-ho tot escrit al Bloc Reflexions.
Recordo sempre que puc que aquesta situació
política, econòmica i territorial ve de molt endarrere.
Els
catalans i tots els ciutadans dels Països Catalans estem actualment putejats
pel borbofranquisme des del 1981 (amb el
simulacre de cop d’estat del 23F com el de l’Erdogan a Turquia), i vàrem
estar putejats
en la transacció, que no transició, del 1975
al 1981, en la suposada caiguda del franquisme, gestionada
pel Borbó i per l’Exèrcit espanyol, exèrcit
que ja ens havia guanyat la guerra 36
anys abans (amb moros i legionaris i capellans i
nazis i feixistes italians). Hem de saber i comprendre que el que en
varen anomenar transició va ser realment una transacció:
Nosaltres els fatxes,
l’exèrcit, l’església i les dretes, amb la inspiració divina
del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en
contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que
perdoni tots els crims que els antifeixistes no havíen
realitzat en 40 anys i que perdoni
també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat en
40 anys.
En
els 6 anys de la transacció no ens varen donar
opció a decidir quin era el nostre
territori nacional (Catalunya), i no ens varen permetre
decidir si volíem una monarquia o una
Aquestes preguntes i decisions són
del tot correctes, necessàries i imprescindibles en un cas semblant, sortint d’una
dictadura sanguinària, com havien fet després de la caiguda del mur de Berlin en els territoris de
l’Europa de l’Est i com havien fet en els territoris de l’antiga Iugoslàvia en el mateix temps.
Si no
ens varen donar cap alternativa és que els espanyols no teníem dret a opinar, a
decidir sobre el nostre futur. Per tant durant la transacció es continuava el règim dictatorial, sense diferència amb els 40 anys
anteriors.
O sigui que continuava el franquisme amb totes
les seves característiques!
Vegem la continuació de l'apunt:
Vegem la continuació de l'apunt:
Fins
aquell moment els catalans havíem estat putejats pel franquisme
amb l’ocupació militar i civil durant quaranta anys, havíem estat agredits
per la guerra contra Catalunya a partir de l’Alzamiento
franquista amb el suport dels nazis alemanys i dels feixistes italians (aquests
varen ser castigats
Els catalans ja havíem estat putejats per l’Estat espanyol amb el
suport borbònic o pel Borbó amb el suport de l'Estat, des de la restauració
del 1874, i encara més amb la Dictadura
de Primo de Rivera del 1923 al 1930. I si tirem endarrere també havíem estat putejats
el 1714 amb la pèrdua dels Àustries
contra els Borbons en la guerra de successió espanyola, on
nosaltres. la Confederació Catalano Aragonesa, varem perdre les nostres Constitucions
mil·lenàries i el nostre territori fou annexionat a l’Espanya uniforme
o puramente Constitucional, amb el nom de España incorporada o asimilada.
A part
de les guerres i les ocupacions continuades, hi ha els greuges contra la llengua i l’intent reeixit de genocidi
continuat contra el nostre esperit, la nostra història i la nostra cultura. Genocidi que encara continua...
Aquest
prèmbul només és per fer que tots els ciutadans de Catalunya, amb les arrels històriques i territorials que puguin tenir
es facin càrrec que la guerra contra Catalunya del 36-39 no va ser la
mateixa que la guerra a Espanya entre les dretes i les esquerres. En la guerra contra Catalunya volien anihilar-nos,
en la guerra entre espanyols de dretes i
espanyols d’esquerres senzillament volien que els d’esquerres perdessin tota
esperança d’alliberar-se del jou del caciquisme i del latifundisme i no
arribessin mai a fer la revolució agrària.
Per
tant, cal que els catalans, amb arrels foranes o no, assumeixin la història del
territori on tots convivim i sàpiguen triar quins partits polítics (o simulacre
de partits polítics) poden alliberar-nos dels nostres seculars enemics, les
dretes espanyoles i les esquerres espanyoles...
Us
puc recordar també que el meu Bloc Reflexions continua creixent i que
considero que el meu treball de tria d’articles d’altri amb els comentaris que
bonament afegeixo a cada cas és important!
M'agradaria que me'n comentéssiu alguna cosa!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada