Benvolguts,
Avui
comentem l’article al PuntAvui de l’Enric Serra de nom Entre el gos i el
pastor.
Mai amb menys paraules
s’havia definit tant clarament la “societat espanyola”! Mai havia quedat tan
retratada i encotillada. I mai s’havia fet palesa l’adscripció de la “societat espanyola” al franquisme sociològic!
Ja
hem expressat en molts altres apunts que el franquisme
sociològic el va crear el franquisme
però això va ser només el nom perquè realment ve de molt més antic. De fa 300 anys? De fa 500
anys? I aquí l’Enric Serra ens el retrata meravellosament.
En
aquest Bloc hi trobem nombrosos esments al franquisme
sociològic, imbricat profundament amb el caciquisme
tradicional, fruit també de la corrupció i pel que explica l’Enric Serra tenint
com a “caldo de cultiu” la “societat espanyola” mesella, sense criteri, capteniment explicat prou
bé amb la frase “Donde vas Vicente? Ande va la gente!”
El
caciquisme segons la Viqui:
El caciquisme és
un sistema social i polític en
el qual existeixen formalment les institucions de
la democràcia parlamentària (com leseleccions o
els partits polítics), però a la pràctica el poder real
es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major
influència econòmica i social en
cada localitat, comarca o regió.
Als
partits polítics tradicionals i “constitucionalistes”, els hereus del Cánovas
i el Sagasta (o el Pallasso i l’August o els “verdes” i els “colorados”), fins
ara representats pel PP i el PSOE, se’ls van afegint per mimetisme (també en
diuen “Y yo mas”) els nous partits com Ciudadanos o com Podemos. Dels primers en sabem un niu. D’en González en
coneixem moltes portes giratòries, d’en Rajoy
també.
En
aquest cas Ciudadanos
ja ha demostrat la seva majoria d’edat. Va néixer en un laboratori peixat pel PSC i La Caixa i les
paraules-clau eren anti-catalanisme furibund, anti-immersió lingüística, bilingüisme, àmbit geogràfic
Catalunya, molta inversió i molt morro. Darrerament han tingut “deliri
de grandesa”, han vist que on pot
robar un o dos també poden robar tres o quatre, i s’han afegit al “carroussel”...
De
Podemos ja n’hem parlat molt i millor no parlar-ne més perquè perd oli per totes les juntes i totes les confluències...
El
mestre Grupera fa una molt bona explicació dels intríngulis inscrits en l’ADN
de la “societat espanyola” en l’apunt
“El
destape” amb tres frases molt clares:
·
La
corrupció expressa les relacions de poder. Allí on hi ha marge per ocultar
diners hi ha diners ocults; allí on hi ha poder arbitrari hi ha corrupció; allí
on hi ha una població captiva de les seves carències hi ha caciquisme
· El mecanisme de
repartiment de poder que ha funcionat des del 78 té la corrupció de lubricant
·
Ara per ara la batalla és entre un Estat que
s’aguanta sobre les carpetes dels corruptes i la tremolor de cames dels cacics,
i la necessitat de bastir un estat de dret sense aquests deutes...
Vegem ara el curt però
dens apunt de l’Enric Serra:
26 juliol 2016 2.00 h
DE SET EN SET
Entre el gos i
el pastor
Enric Serra
la societat espanyola mai no s'ha desprès dels trets de la dinàmica rural
El context polític i social d'Espanya ha estat
emmarcat per règims clarament dictatorials durant quaranta anys del segle XX.
La resta s'han repartit entre un fals parlamentarisme i un règim democràtic
encotillat per les herències de la Guerra Civil. És a dir: des de fa molt de temps –de quan les
granotes duien sabre, que deia la meva àvia–
el
ramat està acostumat a fer camí falcat entre les envestides del gos i el xiulet
del pastor.
La metàfora s'ho val perquè la societat
espanyola mai no s'ha desprès dels trets de la dinàmica rural: l'alcalde és el terratinent i si no ho és, hi està a sou; l'autoritat uniformada li fa costat però les seves oïdes estan
sempre amatents al superior, “militar,
por supuesto”, com deia Tejero; i l'home de la sotana vetlla perquè el sentiment de culpa faci de sostre baix de les llibertats i així haguem d'anar sempre mig
agenollats o ajupits.
Aquesta
santíssima trinitat s'ha fet omnipresent en la història espanyola.
Xiuxiuejava a l'orella de la
monarquia absolutista, de la regencial i de la parlamentària, inspirava les
dictadures i s'ha acomodat amb facilitat a les baronies dels principals
partits.
·
De quina altra manera es podria explicar
que el PP i Ciutadans es resisteixin a condemnar la dictadura franquista?
·
O que ambdues formacions coincideixin
amb el PSOE en un nacionalisme ranci i exclusivista?
·
O que la majoria dels ciutadans
espanyols se sentin representats per l'immobilisme?
·
O
que el 18 de juliol hi hagi bisbes que diguin missa en memòria de Franco?
Enric Serra
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada