Benvolguts,
Per publicar
articles contundents s’han de tenir les idees clares. És per això que nosaltres
només de tant en tant ho fem. Tanmateix quotidianament fem un camí més fàcil,
que és agafar una idea d’algú altre que sigui prou interessant, que l’hagi
exposada prèviament, negre sobre blanc, i desenvolupar-la!
Aquesta és la missió que ens hem autoimposat.
En el cas
del brillant article Proclamació
d'Independència, Referèndum i Mandat democràtic d’en Josep Pinyol i
Balasch, habitual proveidor d’idees a aquest Bloc fem exactament això. Llegim l’article un parell de cops. Marquem els paràgrafs més punyents, els comentem i
finalment tenim el comentari i l’article a punt de ser exposat. A aquest
procediment hi afegim la banderola de l’apunt, usant frases i mots que donen una
visió global de la idea de l’article (segons el nostre criteri).
En Pinyol i
Balasch desenvolupa la seva idea i explica què va fer Gandhi en el seu cas:
La resposta és la desobediència a la legalitat britànica i l'assumpció de les conseqüències penals de la seva infracció, la presó. D'aquesta manera va posar de manifest la violència institucional que el Regne Unit exercia sobre l'Índia quan es proclamava defensor de la democràcia en la guerra contra Hitler i Mussolini.
Fixeu-vos
com és de senzill usar la força del 27-S per que el mon vegi com l’Estat espanyol
conculca els principis democràtics…
Així com l'Imperi
Britànic es proclamava defensor de la democràcia en la
guerra contra Hitler i Mussolini, també l'Ex-Imperi absolutista
espanyol fa veure que s'ha transmutat en un país demòcrata i
tenen la barra de dir-ne un Estat de Dret. L'Ex-Imperi espanyol que
va fer un Alzamiento, una guerra i una dictadura de 40 anys...
Vegem l’article,
llegim-lo un parell de cops, assumim-lo i proclamem aquest camí contra els
camins ultradescafeinats que no aprofiten la relació 48 SÍ contra 37 NO del 27S,
tenint en compte la guerra que l’Estat espanyol ens està fent des de fa molt de
temps (com a mínim des del 1978, com a màxim des del 1430).
Vegem i gaudim l’article i que ens
il·lumini en el nostre afany cap a la República Catalana:
Dimarts, 5 de juliol del 2016 | 11:43
Opinió · Política catalana
tribuna.cat
Josep
Pinyol i Balasch
Historiador i empresari
Proclamació d'Independència, Referèndum
i Mandat democràtic
Opinió, Josep Pinyol, Procés
Com
pot aconseguir el Parlament de Catalunya la convocatòria d'un referèndum sobre
la independència que sigui vinculant per a l'Estat espanyol i la comunitat
internacional? Aquesta és la pregunta clau que els promotors actuals del RUI o
del RI no saben ni poden respondre.
Des del 27
de setembre passat el Parlament de Catalunya té un mandat democràtic per la
proclamació de la independència. Aquest mandat és l'últim recurs d'una nació
indefensa.
L'hagut de seguir davant
la negació de la seva existència com a subjecte polític, el seu menyspreu com a
subespècie, continguda en la sentència del Tribunal Constitucional contra la
voluntat dels catalans expressada en el referèndum de l'Estatut de 2006. Des
d'aleshores el Regne d'Espanya no s'ha mogut un mil·límetre en el seu menyspreu
tant a les manifestacions més grans d'Europa com als resultats de les eleccions
de 2012 i de 2015.
La proclamació no comportarà la independència
de manera immediata. Tanmateix obrirà una nova fase en el conflicte entre
Catalunya i el Regne d'Espanya; una fase que podem anomenar
"gandhiana", una fase que, finalment, obligarà a intervenir a la
comunitat internacional i a la Unió Europea"
El mandat democràtic del 27/S no portarà a la independència d'aquí a uns
mesos, perquè la comunitat autònoma catalana no té, ni l'Estat espanyol li
permetrà que tingui, les estructures d'Estat necessàries per a la desconnexió
unilateral. Tanmateix la proclamació de la independència obrirà una nova
fase en el conflicte amb l'Estat espanyol, marcada per les multes, les
inhabilitacions i els delictes de desobediència que comporten penes de presó. Aquesta nova fase no serà declarativa, ni de
correlació de forces polítiques. Serà una etapa de
vulneració de drets humans; l'Estat espanyol infringirà el Pacte Internacional
de Drets Polítics i Civils i de la Convenció Europea de Drets Humans.
La proposta d'un Referèndum
d'Independència no té legitimitat com a alternativa al mandat democràtic de
proclamació de la independència. La victòria del 27/S es va obtenir contra la més bruta campanya de l'oligarquia espanyola. Aquesta
no va dubtar a l'hora d'usar tots els mitjans, legals i il·legals, per
impedir-la. La revelació de les converses entre el Ministre d'Interior i el Cap
de l'Oficina Antifrau catalana posa de manifest l'absoluta manca d'escrúpols
del Govern espanyol. Explica l'escorcoll de les seus de CDC, les falses
imputacions, etc. També explica el manifest dels sis grans bancs espanyols
contra els partits independentistes i les maniobres d'algunes grans empreses
catalanes. Igualment les televisions espanyoles, que representen el 70% de
l'audiència a Catalunya, van ser descaradament contràries a Junts pel Sí i la
CUP. En aquestes condicions que l'independentisme
obtingués el 48% dels vots, enfront del 37% dels partits constitucionalistes
comporta un mandat històric extraordinari. A més la sentència del Tribunal Constitucional
sobre la resolució del Parlament del 9 de novembre ha criminalitzat el mandat
democràtic sorgit de les eleccions: els
parlamentaris que la portin a terme seran multats, inhabilitats i perseguits
pel delicte de desobediència que té pena de presó.
La convocatòria d'un referèndum sobre la independència
només té sentit si suposa un canvi en el calendari. Ara està
previst que la Proclamació vagi seguida de la convocatòria d'eleccions
constituents i després d'un referèndum de ratificació de la nova Constitució.
Té sentit convocar abans un referèndum per tal que els ciutadans ratifiquin l'acte
aprovat pel Parlament i es condicioni la convocatòria d'eleccions constituents
a la victòria del "sí" a les urnes. D'aquesta manera es posposaria la fase de
participació popular del procés constituent que comporta confrontacions
ideològiques amb temes delicats com la llengua, l'exèrcit, etc. El referèndum obligaria a concentrar-nos en la veritable
alternativa: el futur democràtic, econòmic, social, cultural que representa la
República Catalana i el que ofereix continuar formant part del Regne d'Espanya.
Hem de ser conscients que la Generalitat i el
Parlament són una simple "comunitat
autònoma" de règim comú i no "Estats" membres
d'una federació. No tenen el poder necessari sobre
els jutges que han de constituir la Junta Electoral, nomenar els membres de les
meses electorals i la resta d'accions que es necessiten per portar a terme un
referèndum sobre la independència. La llei que convoqui serà impugnada, suspesa i declarada
anticonstitucional i el Regne d'Espanya no s'hi sentirà vinculat, sinó que menysprearà
els seus resultats com ha fet fins ara.
Els defensors del RI admeten que, per convocar el referèndum d'independència, caldrà
aprovar la llei de transitorietat jurídica. Aleshores s'infringirà la sentència del Tribunal
Constitucional contra la resolució del 9-N.
Preu per preu té una
dimensió èpica molt més transcendent i una repercussió als mitjans de
comunicació internacionals la proclamació d'independència.
Encara que sigui només un acte suprem de desobediència
civil, destinat a obligar l'Estat espanyol a executar les seves amenaces
i empresonar el President
de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i la resta de diputats
independentistes.
La proclamació no comportarà la independència
de manera immediata. Tanmateix obrirà una nova fase en el conflicte entre
Catalunya i el Regne d'Espanya; una fase que podem anomenar "gandhiana",
una fase que, finalment,
obligarà a intervenir a la comunitat internacional i a la Unió Europea.
El mandat democràtic de proclamar la independència, amb la
variació menor del canvi de calendari del referèndum, ha de ser el centre de la
moció de confiança que el President Puigdemont ha anunciat per al mes de
setembre"
Reformulem la pregunta amb què hem iniciat
aquest article: com va aconseguir Mahatma Gandhi
que l'Imperi Britànic, la potència més gran del
món abans de 1939, reconegués el dret
inalienable de l'Índia a l'autodeterminació i la independència? La resposta és la
desobediència a la legalitat britànica i l'assumpció de les conseqüències
penals de la seva infracció, la presó. D'aquesta
manera va posar de manifest la violència
institucional que el Regne Unit exercia sobre l'Índia quan es proclamava
defensor de la democràcia en la guerra contra Hitler i Mussolini. El
mateix Gandhi va passar diverses vegades per la presó i el seu exemple va
servir perquè l'any 1943 hi hagués més de
100.000 presos
per la seva insubmissió a enrolar-se a l'exèrcit britànic.
L'obertura del judici del President Mas, la
vicepresidenta Ortega, la consellera d'Educació i el conseller de la Presidència
per desobediència i prevaricació per la celebració del 9-N de 2014 evidencia que ja
som en l'inici de la fase gandhiana.
La violència institucional espanyola ja té
conseqüències penals, ja retornen els judicis per causes polítiques pacífiques.
La criminalització dels drets del poble català ha creat
una nova línia divisòria de la que encara no som molt conscients. D'un costat, els demòcrates que defensen els principis democràtics
universals concretats en el Pacte Internacional dels Drets Polítics i Civils,
el primer dels quals és el dret a l'autodeterminació.
A l'altra cantó els constitucionalistes espanyols que neguen aquest dret
als catalans i amenacen de posar a la presó als representants democràtics que
acompleixin el mandat democràtic.
Quan la criminalització de
la resolució del 9-N
del Parlament comporti multes, inhabilitacions, condemnes per desobediència;
quan retornin els presos polítics a Espanya; aleshores el conflicte entre
Catalunya i el Regne d'Espanya deixarà de ser un afer intern espanyol i
esdevindrà un afer europeu i internacional.
Per aquesta raó el
mandat democràtic de proclamar la independència, amb la variació
menor del canvi de calendari del referèndum, ha de ser el centre de la moció de
confiança que el President Puigdemont ha anunciat per al mes de setembre. Perquè aquest mandat democràtic va ser el nucli de les
eleccions que van començar amb el grandiós acte de la Meridiana, la Via Lliure
a la República Catalana.
Josep Pinyol i Balasch
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada