Hi
ha moltes irregularitats aquí, no només en matèria de protecció de drets, sinó
també de competències. Llarena no és competent. El competent hagués estat un
jutge nomenat ad hoc pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que són
persones que estan aforades. L’altre tema és que sembla ser que el jutjat d’instrucció
13 no va informar que estava instruint sobre el procés. Això són temes
gravíssims i qualsevol jutge de qualsevol jurisdicció europea ho veuria com un
escàndol. Si a tot això agreguem que no hi ha causa perquè no hi ha delicte i
perquè no hi ha violència, no hi ha res. "El més prudent seria aturar el
procediment judicial, depurar-lo i generar les nul·litats que siguin
imprescindibles"
ENTREVISTA
13 d'octubre de 2018 a les 16:19 |
L'advocat Elpidio José Silva. | Adrià
Costa
Elpidio José Silva (Granada, 1959) veu el procés judicial de l'1-O com un frau absolut. Com a advocat i exjutge, apel·la els professionals del Dret a lluitar per la seva feina, fins i tot quan la corrupció ocupa l'amplada del camí. Silva, inhabilitat de la carrera judicial per ordenar irregularment l'ingrés a la presó de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, crida a la fortalesa dels advocats del procés per evitar un judici "delirant", i demana als líders polítics que es plantin per reclamar independència al tribunal. "Llavors es trencaria el judici, tal com va passar amb el meu", assegura. Silva planteja una estratègia activa de l'ara i l'aquí, allunyada de l'esperança europea, i perquè Catalunya continuï el seu destí sense "corruptes".
- Catalunya està a pocs mesos de viure un dels judicis més importants de la seva història. En diverses ocasions, però, vostè s’hi ha mostrat crític i s’ha posat al costat dels líders sobiranistes. Quin és el seu punt de vista?
- Crec que per les condicions irregulars en què el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va determinar el nomenament de Llarena en l’àmbit del Tribunal Suprem i per la instrucció pròpiament del procés, no és fàcil que se celebri el judici. Jo crec que el més prudent seria aturar el procediment, depurar-lo i generar les nul·litats que siguin imprescindibles.
- Està dient que és possible aturar el judici?
- Jo crec que s’han d’assistir les peticions de nul·litat de les parts i que el propi jutge d’ofici determini que no hi ha manera de salvar-les. Hi ha moltes irregularitats aquí, no només en matèria de protecció de drets, sinó també de competències. Llarena no és competent. El competent hagués estat un jutge nomenat ad hoc pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que són persones que estan aforades. L’altre tema és que sembla ser que el jutjat d’instrucció 13 no va informar que estava instruint sobre el procés. Això són temes gravíssims i qualsevol jutge de qualsevol jurisdicció europea ho veuria com un escàndol. Si a tot això agreguem que no hi ha causa perquè no hi ha delicte i perquè no hi ha violència, no hi ha res.
"El més prudent seria aturar el procediment
judicial, depurar-lo i generar les nul·litats que siguin imprescindibles"
- Creu que no és possible veure elements de rebel·lió o sedició, en cap cas?
- La violència que acompanya la rebel·lió i la sedició ha de ser una violència efectiva, no preventiva, no hipotètica, no especulada. Quan el dret penal vol establir una barrera prèvia als fets, com per exemple en els delictes de conducció sota els efectes de l’alcohol, ho determina expressament el codi penal. Aquí, hi hauria d'haver violència directa, efectiva i suficient perquè sigui qualificada com una violència que pot substituir les institucions d’un Estat. És a dir, el cop d’estat de Franco.
- Però l’argument per esgrimir la sedició és aquesta absència de violència directa. Què canvia?
- En el cas de la sedició, hem de trobar-nos davant d’una situació en què igualment hi hagi un alçament. Hi ha d’haver ànim de substituir, revocar, col·locar en el lloc, desplaçar i escombrar. I aquí no passa res d’això. El que ha passat a Catalunya és que el mes d’octubre un pilot de gent va sortir a votar. I no hi havia la més mínima intranquil·litat en els quarters. Ningú se sentia escombrat i les institucions de l’Estat estaven intactes. De fet, estaven tan intactes que es van embolicar a pals als col·legis electorals i no va passar res.
- Comentava que vostè està segur que no se celebrarà el judici. Però això és viable?
- Jo crec que al final tothom acabarà entenent que no és convenient celebrar el judici. Poques vegades ha estat tan clar que la marca de la justícia espanyola produeix desprestigi com ara, és a dir, que qualsevol assumpte on la marca de legitimitat i qualitat sigui la justícia espanyola, crea desconfiança. Quin és el major obstacle, avui? La mateixa justícia espanyola. Tot això no ho entén ningú a Espanya, i a Europa encara menys.
- Però qui hauria d’aturar el judici, segons el seu criteri?
- Jo crec que la pròpia agenda del Tribunal Suprem generarà una situació de paràlisi.
Elpidio José
Silva Foto: Adrià Costa
- Per tant, hi ha una corrent crítica al Suprem?
- Crec que cadascú sap què ha fet i el grau d’exposició que pot suportar. I el Tribunal Suprem no es pot seguir exposant més.
- En qualsevol cas, no consten indicis d’aquesta voluntat de fer marxa enrere, ans al contrari, i el judici es preveu a mitjans de gener amb un relat molt clar que també s’ha nodrit del que va traslladar el jutjat d’instrucció 13.
- Aquí hi ha hagut una gran bombolla persecutòria en l’àmbit judicial. Una bombolla judicial repressiva que ha explotat i ara ha de parar. El judici els hi ha explotat a la cara. Aquí, l’única persona que tenim en rebel·lia clara és Llarena, que no assisteix al jutjat de Bèlgica. Pel que fa als altres, no hi ha rebel·lió, sedició, desobediència, no hi ha malversació, no hi ha prevaricació, no hi ha cap delicte i mai n’hi ha hagut. I la bombolla ha anat creixent amb l'expectativa que el procés es difuminés, però no ho ha fet perquè hi ha una cosa que a Madrid no entenen, i és que el procés no està sostingut per la política. Els polítics catalans reprimeixen en certa part el procés que és més gran que ells. A Madrid van pensar que tot era un muntatge dels partits polítics catalans, però és la societat catalana, la que no vol viure en el relat dels fantasmes.
- Els advocats, però, han manifestat i assumit en més d’una ocasió que segurament hi haurà penes de presó importants.
- Si els advocats pensen el que tu dius, que tenen raons per pensar-ho, llavors han de dir-li al tribunal que no treballaran amb ell. Que no defensaran els seus patrocinats perquè entenen que és un tribunal que està tocat. I quan el tribunal els digui que renunciïn a la defensa, els advocats hauran de dir-li que no, que és el tribunal que no està a l’altura d’una justícia democràtica. I quan el tribunal els digui que els expedienta, els advocats hauran d’assumir-ho però negar-se a ser una plataforma perquè es condemni els seus patrocinats.
"Aquí hi ha hagut una gran bombolla
persecutòria en l’àmbit judicial. Una bombolla judicial repressiva que ha
explotat i ara ha de parar. El judici els hi ha explotat a la cara"
- Si això passés, el tribunal obligaria els acusats a agafar un advocat d’ofici?
- Passaria que es trencaria el judici, tal com es va trencar el meu. Això va passar en el meu judici. Si els advocats estan a l’altura de les circumstàncies, aquest judici no se celebrarà. No pots agafar un advocat d’ofici si el teu advocat no renuncia. I l'advocat no ha de renunciar si al·lega que el jutge no està a l’altura de la democràcia, en el seu estadi més mínim.
- I llavors què passaria?
- Que la inquisició s’acabaria. Això ho haurien de saber a Espanya, i també haurien de saber exercir l’ofici d’advocat com correspon. Estic d’acord en què l’advocat se la jugaria molt, però és el que li toca. Si un advocat sap que s'asseu allà com a quartada perquè hi hagi una condemna, s’ha d’aixecar i dir que no treballarà en aquestes condicions.
- Això podria passar en el cas d’un tribunal de cinc magistrats, com el que jutjarà el procés català al Suprem?
- Sí. Jo entenc que és un tribunal on la marca de la justícia espanyola està absolutament en entredit i que Marchena, com a president, està absolutament tocat. I entenc que són magistrats que han de ser conscients d’una cosa evident, que és que no hi ha ni ombra de delicte de rebel·lió, ni de sedició, no hi ha causa i no hi ha competència. I si el tribunal continua, l’advocat s’ha de plantar.
- Vostè diu que el judici de l'1-O no és competència del Suprem, però el tribunal ho justifica dient que els fets delictius han anat més enllà de la frontera espanyola, per exemple, amb les urnes suposadament amagades a l’estat francès.
- I té localitzat el lloc de l’estat francès on les van amagar? No saben res i no en tenen la més mínima prova. No obstant, que jo tingui urnes a l’estat francès, és una prova? És un delicte de rebel·lió o sedició? En realitat és un quiero y no puedo. Aquí el Suprem s’ha sumat al guió delirant del Partit Popular a l’hora de voler incidir en Catalunya per aconseguir les seves finalitats, que són tapar amb una cortina de fum la corrupció i la caiguda tremenda del PP per la fragmentació de l’extrema dreta.
Elpidio José
Silva. Foto: Adrià Costa
- Amb el PSOE creu que hi pot haver algun canvi?
- L’aparell judicial espanyol està captiu en mans de la ultradreta. Quan va acabar la transició política, aquesta no va passar per la justícia, i ara els fills i descendents dels tardofranquistes són al poder judicial. Aquest poder és molt difícil de manegar, d’entendre i de contemplar des del punt de vista de la democràcia. I si la fiscal general de l’Estat ha d’enfrontar-se als fiscals de sala de la ultradreta, ho té complicat. Si el que em preguntes és si la fiscal general podrà contra la ultradreta instal·lada a la Fiscalia, et diré que de cap manera. No podrà.
- Com es reforma el poder judicial?
- S’ha de reformar a través de la Llei Orgànica del Poder Judicial i això requereix una majoria absoluta que en algun moment es podria tenir. La reforma hauria d’anar dirigida a una independència plena dels jutges i, alhora, fer una purga. S’ha de fer una gran auditoria des del Tribunal de Comptes i des de la intervenció delegada de l’administració de l’Estat al CGPJ. S’ha de mirar molt a fons què ha passat al CGPJ en els últims 10 anys i, òbviament, depurar responsabilitats. S’haurà de buscar un poder judicial homologable, és a dir, que quan Bèlgica ens miri, no vegi un monstre.
- Seria possible un indult als líders polítics?
- És que no veig la condemna. Jo mai el firmaria perquè no el reconeixeria. Per demanar un indult, l’han de demanar els condemnats i jo no crec que hagin de firmar-ne cap.
- Quina és la perspectiva europea? Els advocats de les defenses parlen de portar la situació catalana al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Com veu aquesta perspectiva?
-Ho veig malament perquè és un tema polític i el TEDH, davant de temes polítics, acostuma a inadmetre.
- Encara que s’al·legui que s’han vulnerat els drets humans i fonamentals?
- Jo et dic que s’acostuma a inadmetre. No sé què passarà en aquest cas, però el TEDH, com qualsevol institució, es defensarà i voldrà resoldre aspectes jurídics al 100%. No temes polititzats.
- No és el que diuen els lletrats del procés.
- Jo dic el que habitualment diu el TEDH. Si es fa una excepció, és possible. I si la gent està esperançada, està bé. Però també pot tardar 10 o 15 anys a donar la raó. I que als polítics els hi donin la raó llavors, és com que et donin un got d’aigua nou anys després d’haver sortit del desert.
"El Tribunal Europeu de Drets Humans no
acostuma a admetre temes polititzats i només voldrà resoldre aspectes
jurídics"
- Creu que difondre el missatge català a Europa i buscar mesures de pressió entre els estats pot ajudar el procés català?
- Europa passa per un moment molt difícil. El brèxit ha estat un cop brutal per a la Unió Europea perquè pocs països representen tant Europa com Gran Bretanya. I crec que la forma en que es munta la Unió Europea no acompanya perquè hi hagi una decisió a favor de Catalunya. Són un club d’estats que té els seus problemes territorials. Però també crec que Europa no està satisfeta sobre com Espanya està portant la situació.
- La situació a Catalunya s’ha embolicat encara més aquesta última setmana amb el desacord evident entre JxCat i ERC al Parlament sobre el vot dels diputats suspesos. Creu que això trenca la unitat que hi havia hagut fins ara?
- En la classe política crec que existeix un gran moviment entorn del diàleg en el sentit que promou el PSOE, i un altre en el sentit que promou Puigdemont i la CUP. Bona part de la societat no està d’acord amb el diàleg polític. Són els CDR i altres que mantenen un moviment pacífic en favor de la independència i això la política no ho pot obviar. Jo crec en el diàleg, però aquest haurà de ser més transparent perquè la gent no sap cap a on anem. Perquè quan dos milions de catalans independentistes escolten retornar al diàleg i no veuen cap a on anem, no podem tornar a parlar de l’Estatut. Això seria com portar una dona que ha estat violada al mateix carreró de la violació. Ara ja no toca. Per tant, hem d’establir una altra manera d’exposar aquest diàleg polític.
- Creu que es podria tornar a viure un moviment similar al de fa un any durant l’1-O?
- L’1-O és irrepetible. És un fet històric que, si es pogués repetir, no seria l’1-O. Aquell dia queda consagrat com un dia clau i històric d’un poble que es va mobilitzar contra un règim i va dir que no consentia què feia. El poble li va dir que si seguia així, marxava. Allò és irrepetible, però penso que pot haver-hi conseqüències, i això ja forma part de la creativitat política.
- Cap a on creu que va Catalunya?
- Des del moment en què es presenta davant d’una Espanya corrupta, Catalunya va al retrobament del seu destí. D’un destí que no depèn dels corruptes i, si no segueix aquest camí, s’allunyarà del seu destí. Catalunya es troba davant d’un país impossible d’entendre i se n’allunya.
Elpidio José
Silva Foto: Adrià Costa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada