dimecres, 10 d’octubre del 2018

06/10/2018. Carlota Serra. El relat apocalíptic de la fuga de seus s'ensorra un any després. En aquesta crònica es demostra com el capteniment de l’Estat espanyol amb Catalunya és de jutjat de guàrdia. Tanmateix els jutjats del tipus que siguin estan segrestats per l’Estat que globalment prescindeix de l’Estat de Dret i de la separació de Poders. Aquestes circumstàncies es demostren amb l’engarjolament sense judici de polítics catalans, des de fa un any! Fa just un any, el 6 d’octubre del 2017, cinc dies després del referèndum de l’1-O i de la violència policial, el govern de Rajoy posava més llenya al foc amb l’aprovació d’un reial decret-llei per facilitar el trasllat exprés de les empreses de Catalunya. Una notícia incendiària que donava encara més arguments als discursos catastrofistes amb l’economia catalana. El decret, publicat al BOE el dia següent, justificava la seva creació assenyalant l'existència d'una "extraordinària i urgent necessitat" de "garantir la plena vigència del principi de llibertat d'empresa consagrat a l'article 38 de la Constitució" i de "respectar la prohibició d'adoptar mesures que obstaculitzin la llibertat d'establiment dels operadors econòmics prevista a l'article 139 de la Constitució".


Benvolguts,

En aquesta crònica es demostra com el capteniment de l’Estat espanyol amb Catalunya és de jutjat de guàrdia. Tanmateix els jutjats del tipus que siguin estan segrestats per l’Estat que globalment prescindeix de l’Estat de Dret i de la separació de Poders. Aquestes circumstàncies es demostren amb l’engarjolament sense judici de polítics catalans, des de fa un any!

Avui presentem el primer document d’El Nacional sobre els episodis de “fuga d’empreses” organitzat, tal com explica, per l’Estat espanyol!

Vegem l’article:

1 ANY FUGA D'EMPRESES (I)

El relat apocalíptic de la fuga de seus s'ensorra un any després

Carlota Serra 

Foto: EFE 
Barcelona. Dissabte, 6 d'octubre de 2018

Fa just un any, el 6 d’octubre del 2017, cinc dies després del referèndum de l’1-O i de la violència policial, el govern de Rajoy posava més llenya al foc amb l’aprovació d’un reial decret-llei per facilitar el trasllat exprés de les empreses de Catalunya. Una notícia incendiària que donava encara més arguments als discursos catastrofistes amb l’economia catalana. El decret, publicat al BOE el dia següent, justificava la seva creació assenyalant l'existència d'una "extraordinària i urgent necessitat" de "garantir la plena vigència del principi de llibertat d'empresa consagrat a l'article 38 de la Constitució" i de "respectar la prohibició d'adoptar mesures que obstaculitzin la llibertat d'establiment dels operadors econòmics prevista a l'article 139 de la Constitució".

A grans trets, es tracta d’un decret per “agilitzar” la voluntat d’empreses de traslladar la seva seu social fora de Catalunya ja que, en alguns casos, com el de CaixaBank, segons els seus estatuts hauria de ratificar la decisió en junta d'accionistes, cosa que allargava els tràmits. Alhora, aquest reial decret donava encara més força als arguments unionistes com que “les empreses marxaran en massa de Catalunya”, reforçant la idea d’”inseguretat econòmica i financera” al territori; un peix que es mossega la cua.

El decret, aprovat el mateix dia que CaixaBank es mudava a València, seguint els passos del Banc Sabadell, que havia traslladat la seva seu social a Alacant el dia anterior, va facilitar el canvi de seus de diverses empreses -2.501 concretament, segons la Conselleria d’Empresa i Coneixement- i el relat sagnant contra el procés. Un any després, però, la “catàstrofe” ha estat relativa, i la fuga de seus ha tingut “zero impacte econòmic” segons l’informe elaborat pel Departament d’Empresa.

L'estratègia de Rajoy
El diari ARA explicava ahir en exclusiva que l'Estat va treure milers de milions de dipòsits dels bancs catalans, com CaixaBank i el Sabadell, el 2 d'octubre, l'endemà del referèndum. Segons l'ARA, la fuga de dipòsits dels bancs es va fer a través de diverses empreses de l'Estat, com Renfe, Adif, Ports de l’Estat, RTVE i d’altres. Aquella setmana acabaria amb el trasllat de les seves seus fora de Catalunya, després de l’aprovació del decret-llei, que avui compleix un any de la seva aprovació. 

Segons les fonts consultades per aquest diari, el conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, va passar-se el dia trucant a diferents presidents d’aquestes empreses públiques per conèixer el motiu de la retirada. Els van respondre que eren “ordres polítiques”. Aquest buidat de comptes es va allargar uns dies i l’objectiu semblava clar. Un executiu va parlar amb el llavors ministre d’Economia, Luis de Guindos, quan va comprovar que una administració havia retirat els seus dipòsits. I de Guindos li va respondre: “Heu canviat la seu? Doncs no patiu”. En unes hores els diners tornaven a ser en els comptes d’on havien sortit. Un any després, cap dels dos bancs ha considerat tornar a Catalunya, però el discurs no para de debilitar-se. 

La fuga de seus, un any després
Un any després el decret-llei segueix vigent i, tot i la pujada al poder de Pedro Sánchez, no sembla tenir data de finalització. Si bé és cert que la majoria d’empreses que han traslladat les seves seus no han tornat, algunes ja han començat a fer moviments, com és el cas d’Agbar, que va decidir tornar a Barcelona fa menys d’un mes.

Hi ha empreses del nivell de Facebook que volen venir i no troben lloc”

I és que no hem d’oblidar que, tot i la voluntat de polititzar l’empresariat, durant l’any del referèndum s’han instal·lat a Catalunya grans empreses multinacionals reconegudes, com és el cas de FacebookAmazonKing o Satellogic, entre moltes d’altres.

Manel de Bes, el director del Departament d'Oficines de la Consultora Immobiliària Forcadell, assegura en declaracions a El Nacional que durant l’últim trimestre del 2017, mesos àlgids del conflicte Catalunya-Espanya, es van tancar moltes operacions importants com les esmentades anteriorment, i que “el primer semestre del 2018 estem arribant a números rècord, amb més de 200.000 metres quadrats d’oficines contractats a Catalunya”, amb xifres similars a les de “l’època del boom”. “Hi ha una tendència positiva d’empreses que busquen un lloc a Barcelona per establir-s’hi, i des de Forcadell no notem cap frenada”.

El discurs perd força
“No sé si el procés ha afectat molt o poc”, explica de Bes, “però l’alarma que les empreses marxen en massa ja s’ha demostrat que no és certa”. De fet, segons explica, “s’està fent cada vegada més palès el creixement que va començar el 2015”.

En aquest sentit, explica que l’única inversió que gestionava Forcadell que va quedar aturada després del referèndum “va ser una multinacional americana, que després de l’1 d’octubre va posar en stand by el projecte”, però “ara l’hem reprès i estem a punt de signar el contracte”, explica de Bes.

Alhora, la consellera d'Empresa, Àngels Chacón assegurava fa uns dies que "Catalunya continua liderant el nombre d'empreses amb seu social a l'estat espanyol", explica la consellera, amb el 18,5% del total d'empreses. De fet, "el 2017 ha estat l'any en què s'han registrat més entrades a Catalunya de CIF provinents de la resta de l'Estat", un total de 660 entrades. L'informe mostra també que "a partir del mes de maig la tendència de sortides de seus socials va a la baixa, tendint a una normalització" com ha estat aquest darrer agost. 

Elaboració pròpia / Font: INFORMA/Departament d'Empresa i Coneixement

Més enllà de la política, Catalunya agrada
Catalunya, i sobretot Barcelona, “és un pol d’atracció de talent internacional”. Aquesta frase no la diu només Manel de Bes; també Miguel Vicente, president de Bcn Tech City, Laura Urquizu, CEO de Red Points, Josep González, president de Pimec, i una rècula de personalitats del món empresarial català. “Barcelona és un indret ideal per les start-ups, per exemple”, expliquen des de Forcadell, “perquè el lifestyle atrau el talent” i, a més, els preus “són molt més competitius comparats amb Londres o París”. En aquesta mateixa línia, “Barcelona té unes qualitats amb les que no es pot competir”, asseguren.
“Hi ha empreses molt importants que tothom coneix del nivell de Facebook i Amazon que estan buscant lloc per establir-se a Barcelona i no en troben” perquè hi ha “molta més demanda que oferta”, explica el director d’oficines de Forcadell. Tot i que no ha revelat quines són, de Bes assegura que “hi ha un parell de multinacionals molt potents en aquesta situació”.
Catalunya segueix atraient inversió estrangera dirigida a l'ampliació de projectes logístics”
Un altre factor important en l’atracció d’empreses és “les promocions que s’han fet a tot el 22@, que es calcula que l’any que ve ja hi haurà més de 20.000 metres quadrats contractats”, explica de Bes. De fet, l’alta demanda d’oficines i zones empresarials a Barcelona i l’escassa oferta provoca que la majoria de projectes en curs es lloguin abans d’haver-se acabat de construir. “De broma, entre la gent del sector ens preguntem: i què llogarem l’any que ve?”, explica el director del departament d’oficines.

En venen de noves i les que hi són, amplien
Un altre factor que s’està produint, a més de grans empreses que busquen tenir una seu a Catalunya, és que les que ja en tenen, “segueixen apostant pel territori i busquen ampliar les seves seus”. Un cas que s’ha donat amb WeWork, per exemple, una de les principals empreses especialitzades en coworking. WeWork ja va confirmar el setembre passat la seva arribada al 22@, concretament a l'edifici Luxa Gold, veí d'Amazon, i des de la consultora immobiliària Forcadell, té el projecte de contractar dos edificis més el 2019, que es preveu que arribin a tenir un total de 30.000 metres quadrats en total a Barcelona.

La fuga de seus "no ha tingut impacte econòmic" ni tampoc "fiscal"

D’altra banda, “Catalunya segueix atraient inversió estrangera dirigida a l'ampliació de projectes logístics”, segons explica Gerard Plana, director del Departament d'Industrial-Logística de Forcadell. Plana destaca que en els últims mesos, empreses logístiques estrangeres que ja estaven instal·lades a la capital catalana han decidit ampliar els seus projectes amb grans superfícies. És el cas de UPS, Venta Privé, Mercadona (Zona Franca) i Amazon (Barberà del Vallès), entre d’altres.

Com són les empreses que han marxat?
Segons l'informe d'Empresa, la gran majoria (80%) són micro i petites empreses i corresponents al sector serveis. Alhora, un 61% dels CIF que han marxat han portat les seves seus a Madrid. D'altra banda, el 12,2% de les seus traslladades són industrials, el 7% es dediquen a la construcció i l'1,2% restant són d'agricultura. 

El fet que la gran majoria d'aquestes empreses es dediquin al sector dels serveis implica "pràcticament zero afectació a la base productiva" de Catalunya, ja que no s'han mogut els centres productius de la comunitat. Segons la Conselleria, la fuga de seus tampoc "no ha tingut impacte fiscal, ja que l’IS no es tributa ni a Catalunya perquè és un impost estatal". 

"Benvingudes a Catalunya, ara i sempre"
Les dades són les que són. És cert que moltes empreses van traslladar les seves seus fora de Catalunya, però també és cert que hi ha cada vegada més grans empreses internacionals que fan mans i mànigues per trobar un lloc on establir el seu hub del sud d'Europa a Catalunya. 

Amb tot, la consellera Chacón reiterava durant la presentació de l'informe sobre l'impacte que havia tingut el trasllat de seus a l'economia, que les empreses que van marxar són "benvingudes a Catalunya, ara i sempre", però destacava el fet que "no es donaran incentius fiscals perquè tornin". Alhora, la consellera criticava que "a ningú se li escapa que hi ha empreses que han tingut por al boicot", i que la creació del reial decret-llei creat pel govern de Rajoy després del referèndum de l'1 d'octubre "tenia una intencionalitat política" i "no estava justificat". Sigui com sigui, des del Govern asseguren que s'estan fent reunions amb les empreses que van marxar i que "ja es veuran els resultats". 

 Carlota Serra

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada