Benvolguts,
Tal com diu en Miquel
Riera hi ha una bona col·lecció de bèsties humanes sense educació i sense sentiments en aquest país que ens ha tocat com
veí!
Hem
de fugir-ne!
Vegem l’article:
2 octubre 2018
Mentides de ministra
A la BBC, Dastis va quedar com un mentider en dubtar de les càrregues de
l’1-O. Ahir a la SER, ningú va qüestionar Celaá quan va fer el mateix
Pocs
dies després de l’1-O,
el llavors ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, era entrevistat a la
BBC i hi assegurava que algunes imatges de la violència policial d’aquell dia
eren falses.
La
reacció del periodista Andrew Marr davant del ministre va ser immediata. Li va
etzibar un clamorós “Really?” (“De
debò?”) i va insistir: “De veritat m’està dient
que les imatges de la violència policial que ha vist mig món són falses?” Dastis, del tot incòmode, va sortir-se’n com va
poder. El seu ridícul, però, va ser monumental.
Èpic.
Ahir, la portaveu del govern socialista
espanyol, Isabel Celaá, es va atrevir a dir a la SER el mateix: que moltes de les imatges de la policia picant la gent
l’1-O eren falses. A diferència, però, del que va passar a la BBC, a
la SER, la periodista Pepa Bueno no va contradir Celaá. Va donar per bones les declaracions de la ministra sense
ni interrompre-la.
Diferència
abismal entre el periodisme espanyol i el britànic. Res a veure.
Quina barra que té, ministra Celaá. Quina manca de
sensibilitat amb tota la gent que va ser atonyinada cruelment quan
intentava exercir un dels seus drets més bàsics, el de votar. En quin món viu vostè? O prefereix mentir i
acontentar així els taurons del seu partit? Vingui a Catalunya i pregunti a la gent quina realitat van viure ara fa
un any. Com
actuaven els agents, sense manies. Directament, amb ràbia.
O escolti simplement les declaracions al
jutjat del malauradament desaparegut advocat gironí Mario Rueda, membre d’una
taula l’1-O
a l’escola Bruguera de la ciutat, on va ser homenatjat aquest diumenge. Garrulo!, no es va
poder estar de dir a l’agent “amb ulls vidriosos
i pudor d’alcohol” –així el va definir en la seva declaració– que,
incomprensiblement, el va voler fer aixecar de la cadira de rodes amb què
anava. Un garrulo és, segons la RAE,
una persona “rústica, zafia”. Una bèstia humana sense educació, sense sentiments. Com molts dels agents que van picar la gent l’1-O i, per lògica,
com els que els van enviar. Doncs, això.
Miquel Riera
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada