Benvolguts,
Ahir parlàvem de les
moltes manifestacions i noms de la ultradreta i dèiem que adopta noms diferents
a cada país i a cada circumstància: A Alemanya en els anys 20-30-40 del segle
passat es va anomenar Nazisme i a Itàlia a la mateixa època es va anomenar Feixisme. En ambdós paisos es va convertir en règim polític i foren liquidats amb la II Guerra Mundial, A Espanya des de la dècada dels 20 es va anomenar Franquisme i Falangisme, va organitzar una guerra d'extermini de la democràcia i de Catalunya i es va convertir en règim polític. I encara dura!
Aquest Editorial d’El
PuntAvui desenvolupa i actualitza aquests conceptes. L’Editorial acaba amb una
sentència esgarrifósa:
la qüestió de fons és quants passos enrere està
disposada a fer la societat espanyola en termes de democràcia i progrés social.
Vegem l’Editorial:
9 octubre 2018 2.00
h
L’alçament
de Vox com a nou referent polític a Espanya es pot veure com una novetat
formal, però no com un canvi substancial, ni una sorpresa. La ultradreta ha
existit sempre i ha tingut un paper rellevant a les institucions, centres de
poder i lobbys econòmics. La Transició [recordem que cal dir-ne Transacció] només hi va posar
sordina i una marca acceptable per a la incipient cultura democràtica.
Que
aquest cap de setmana Vox hagi marcat múscul polític omplint el pavelló de
Vistalegre concorda
absolutament amb la impunitat dels crims franquistes, la pervivència del Valle
de los Caídos, la Fundación Francisco Franco, el búnquer judicial o la mateixa
corona, entre d’altres.
Atribuir al sobiranisme català el fenomen Vox és com
responsabilitzar els jueus de l’antisemitisme o les dones del masclisme [aquests darrers dies s’ha parlat dels jutges de Lleida i
de les minifaldilles que provoquen].
El
seu guió és
anticatalanista, però també masclista, xenòfob i homòfob; propugna les deportacions en
massa, la cadena perpètua, la supressió de la llei de violència de gènere o la
de totes les autonomies, i la banda sonora inclou el ‘A por ellos’ i el
‘Puigdemont a prisión’, però
el que hi regna és ‘El novio de la Muerte’, l’himne de la Legió.
El somni de sotmetre i assimilar Catalunya, liquidant la
seva identitat nacional i entitat política té centenars d’anys i és transversal
a Espanya; només varien el to i el grau d’hostilitat.
El món de Vox, com el de Ciutadans [successors i deixebles del franquisme i del falangisme],
ha residit durant dècades sota el paraigua del
PP de Fraga i d’Aznar, i ara emergeix amb
perfil propi, com ha passat i està passant
en altres països.
Pablo
Casado és ara l’aposta ultraradical dels populars per compactar de nou el vot
de dretes, al preu de concedir al PSOE tot l’espai del centre polític.
Més
enllà de si ho aconsegueix o no i quan, la qüestió de fons és quants passos
enrere està disposada a fer la societat espanyola en termes de democràcia i
progrés social.
Editorial El
PuntAvui
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada