Benvolguts,
Avui dediquem els
comentaris del Bloc a diversos articles dels últims dies que demostren l’atac constant de
l’Estat espanyol a Catalunya. Un article
sobre “el franquisme sociològic” , i tres o quatre articles sobre els jutges de
l’Audiència Nacional que consideren que la justícia (espanyola) ha de consistir
a humiliar la gent. Comentarem l’article de Tian Riba de títol Tamara, el de Marga Moreno de títol Papallones negres, l’Editorial del
PuntAvui de títol La Ultradreta treu el
cap i l’article de l’Emili Bella Vistalegre
III.
Comencem amb un
magnífic article d’en Salvador Cot de títol La
bèstia neofalangista.
Crec que hem de ser
molt conscients de com la ultradreta que no se n’havia anat mai, vagi perdre la
guerra o la vagi guanyar, vagi ser expulsat de l’ONU, o no, i tingui una bota (o
un botí). La ultradreta ha agafat darrerament força a tot Europa de la mateixa
manera que n’ha agafat al territori espanyol. Caldria d’entrada que aquesta
consciència, com hem repetit al llarg del Bloc sense parar, distingís entre
ultradreta, dreta, i similars. De moment cal que tothom distingeixi el franquisme (borbofranquisme, falangisme, Vox) que és la ultradreta espanyola, així com el feixisme que és
la ultradreta italiana, i el nazisme
que és la ultradreta alemanya.
La bèstia neofalangista
"Com a mínim mitja població espanyola continua ancorada en els
paràmetres ideològics del franquisme"
08/10/2018
El
viatge embogit cap a l'extrema dreta de PP i Ciutadans, ara amb Vox fent de
llebre, demostra, per si sol, el fracàs de la transició espanyola de finals
dels anys setanta.
El conflicte polític amb Catalunya i la caiguda del
govern del PP ha deixat al descobert que com
a mínim mitja població espanyola continua ancorada en els paràmetres ideològics
del franquisme, fonamentats en una idea autoritària de la unitat
d'Espanya, una regulació dels drets individuals basada en els codis de
l'Església Catòlica i una xenofòbia molt poc dissimulada respecte al món
àrab i els estrangers en general.
Cap ni un dels criminals franquistes no
va ser jutjat -ni en aquell moment ni ara-, donant a entendre al franquisme
sociològic que el límit de la seva generositat era que l'esquerra passés a
compartir el sistema de poder de Madrid.
La bandera, l'himne i la base ideològica
de l'Estat van mantenir-se intactes.
El neofalangisme de Vox ha fet entrar en pànic a Pablo
Casado i Albert Rivera. Per què? Perquè ells saben de sobres que una gran part
dels seus votants comparteixen les idees primoriveristes dels deu mil de
Vistalegre... La bèstia sempre ha estat viva i ara té més gana que mai.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada