Benvolguts,
En Modest Guinjoan
és un brillant economista català, membre del col·lectiu Wilson. Ens en podem
fiar! En aquest article explica com l’economia catalana va de conya! Ara
caldria que un altre economista expliqui perquè anem tant curts de diners si
l’economia va de conya. Deu ser qüestió del
dèficit fiscal? En parlarem demà!
Vegem l'article:
6 octubre 2018 2.00
h
Construcció i indústria, motors
Modest Guinjoan - Economista
Ja
fa molts trimestres que l’economia catalana creix a ritmes molt alts. Vegem
algunes dades globals i també les dels dos sectors que millor es comporten al llarg
dels darrers 15 trimestres, des del primer de 2015 fins al segon del 2018.
En aquest període l’economia catalana ha registrat de
manera ininterrompuda creixements del PIB sempre superiors al 3% en taxes
anuals, amb una mitjana del 3,6% en aquest període (3,2% a Espanya), de manera
que no només es tracta de valors alts en comparació amb la UE, sinó que també
són persistents. En el darrer any (del tercer trimestre del 2017 al segon
trimestre del 2018), el creixement mitjà ha estat del 3,3% (3,0% a Espanya).
El bon comportament del PIB descansa fonamentalment en la indústria i la construcció, dos sectors d’activitat importants: el primer pel seu
paper cabdal en la innovació, internacionalització, productivitat, exportació,
qualificació dels llocs de treball, etcètera; i el segon perquè venia d’una
crisi profundíssima. Doncs la indústria ha crescut en els darrers 15
trimestres a un ritme mitjà interanual del 5,1% (4% a Espanya) i la
construcció, al 3,8% (3,6% a Espanya). En el darrer any, la indústria ha crescut a un ritme també del 5,1% (3,6%
a Espanya) i la construcció, al 6% (5,7% a Espanya). Aquests índexs són superiors als registrats al sector serveis, el més
gran de la nostra economia, que ha crescut a un ritme mitjà del 2,8% en els
darrers 15 trimestres. Una curiositat: en el conflictiu quart trimestre del 2017,
la indústria i la construcció van tenir creixements del 6,4%, el més alt des del primer trimestre del 2015
en el cas de la construcció i el segon més alt en el cas de la indústria.
El
panorama contrasta amb el que fa poc dibuixava des de la tribuna del Parlament
Inés Arrimadas, que a la lleugera venia a dir que l’economia catalana és
un Titanic. El lector ja
es pot imaginar a qui li encolomava la culpa. Les dades no ho avalen, per a
desgràcia de polítics, periodistes i economistes apocalíptics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada