15/07/2018. Montse Oliva. L’Europa sideral. Enviar la UE a dida és l’opció del PP perquè no els colin cap més revés judicial. Recorden que abans de l’1-O Catalunya havia de desaparèixer d’Europa, condemnada a voltar per l’espai sideral pels segles dels segles? Ho deia un ministre d’Exteriors d’un partit conservador que acusava l’independentisme de voler construir fronteres en un món cada cop més global i amb més llibertat de moviments. Recorden també els salts d’alegria del mateix govern quan es va detenir Carles Puigdemont a Alemanya perquè donaven per fet que la justícia d’aquell país amic el lliuraria sense cap contemplació? Doncs no! El tribunal de Schleswig-Holstein ja s’ha pronunciat i la bufetada ha estat tan sonora que al PP se li ha ocorregut renegar de l’espai fins ara idíl·lic i reclamar suspendre Schengen.

Benvolguts,

La Montse Oliva ens recorda l'episodi del tribunal de Schleswig-Holstein pronunciant-se sobre l'euroordre del jutge Llarena per a l'extradicció de Puigdemont per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics o sigui corrupció. La bufetada fou d'antologia perquè la sentència no contemplava ni la rebel·lió ni la sedició. En principi, si l'extraditessin només seria per corrupció i els jutjats espanyols no podrien jutjar-lo ni per rebel·lió ni per sedició i els espanyols que volien veure'l baixar de l'avió a Madrid, degudament emmanillat (sense bola al peu, pèrò) jutjar-lo i engarjolar-lo a perpetuïtat es quedaran amb un pam de nassos, perquè en el cas més desfavorable la sentència pot ser de presó inferior a 5 anys o multa inferior a 300.000€. L'article tanmateix està adreçat a analitzar les possibles conseqüències de que Espanya triés la bogeria de donar-se de baixa del tractat de Schengen i el pas per tant als espais siderals (Margallo dixit).

Vegem l'anàlisi:

15 juliol 2018 2.00 h

L’Europa sideral

Montse Oliva Vilà

Enviar la UE a dida és l’opció del PP perquè no els colin cap més revés judicial

Recorden que abans de l’1-O Catalunya havia de desaparèixer d’Europa, condemnada a voltar per l’espai sideral pels segles dels segles? Ho deia un ministre d’Exteriors d’un partit conservador que acusava l’independentisme de voler construir fronteres en un món cada cop més global i amb més llibertat de moviments.

Recorden també els salts d’alegria del mateix gobierno quan es va detenir Carles Puigdemont a Alemanya perquè donaven per fet que la justícia d’aquell país amic el lliuraria sense cap contemplació? Era la grandesa d’haver caigut al bell mig del mirall d’Europa, es reblava. El tribunal de Schleswig-Holstein ja s’ha pronunciat i la bufetada ha estat tan sonora que al PP se li ha ocorregut declarar-se humiliat, renegar de l’espai fins ara idíl·lic i reclamar l’aixecament de barreres per no haver-se de fer amb aquells que no li donen la raó. Exigir suspendre Schengen com a càstig a una UE que ha instat al diàleg amb Catalunya –això sí, en privat–, i on l’opinió publica no ha dissimulat cap a quina banda situava les simpaties, pot semblar una simple rebequeria. Però és molt més: retrata el PP al costat dels que volen una Europa que només es reconegui en un mapa geogràfic, restrictiva en drets, insolidària i que expulsa el diferent. En tot cas, enviar la UE a l’espai sideral no sembla la millor idea perquè no els colin cap més revés judicial.

Haurien de saber que ja fa temps que el correu no arriba amb la diligència.