Benvolguts,
L’Òscar Escudé que deu col·laborar a la
Plataforma per la llengua publica aquest apunt. Parla de la discriminació
lingüística, parla de la incultura dels que no admeten que es parli altra
llengua que el castellà (inclús a Alacant), i esmenta que La Manada, ai! La
Moncloa ha generat un e-mail o sigui un correu en català en la visita del
president Torra a Pedro Sánchez. S’estranya d’aquesta “anomalia” i explica que
per les Espanyes encara s’usa l’expressió "Háblame en cristiano, que no te entiendo",
que tantes vegades havíem sentit quan érem nens dites per algun dels bandarres
que ens havien ocupat, amb galons, estrelles o sense. I a més de les corrents
animalades que explica l’autor que diuen els analfabets espanyols quan senten
parlar en català, hi ha una reflexió molt encertada:
Mirem la part positiva,
deixin-me ser ingenu. El fet que Sánchez hagi rebut aquestes reaccions a un
tuit en català potser servirà perquè vegi que sí, que existeixen discriminacions
lingüístiques. Que sí, que existeix un
supremacisme lingüístic estructural, segons el qual el català és una llengua de
segona...
Per acabar, crec que avui s’hauria
d’explicar que si el català no és oficial a Europa, si
no pot usar-se oficialment a les institucions europees és degut a que el català
no és oficial a Espanya. Si ho fós, automàticament hauria estat acceptat a les
institucions europees.
I d’aquí en surt una pregunta:
I d’aquí en surt una pregunta:
Com pot ser que si el català és una llengua que mereix una
protecció especial segons l’Estatut i la Consti, els partits governants a
Catalunya i a Espanya durant 40 anys sota el règim del 78, durant el
borbofranquisme, no s’han molestat a promocionar-lo a la UE?
Vegem l’article al qual li hem afegit un acudit gràfic escaient:
POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Tabarneso de Tabarnia a la Plaça de Sant Jaume
«¿A qué
viene ahora hablar en catalán?»
A la
Plataforma per la Llengua hem rebut en els últims anys més de 110 casos de
discriminació lingüística greu per part de l'Estat
Dimecres, 11/07/2018 | Actualitzat a les 21:44 CEST
Que el president
espanyol, Pedro Sánchez, i el perfil oficial de la Moncloa fessin servir el català en uns tuits per comentar la reunió amb el president de
la Generalitat és, desgraciadament, un fet extraordinari.
Desgraciadament perquè el català és la llengua de més de 10 milions de ciutadans de l’Estat espanyol. I si el català, a més, és
llengua oficial en tres comunitats autònomes, ¿no hauria de ser objecte de promoció i protecció per part de
l’Estat?
"Encima
peloteo hablándoles en su dialecto. Qué falta de respeto a los españoles”.
Així rebien certs tuitares que el president Sánchez piulés en
català. "Dais vergüenza y asco, os recuerdo que el idioma oficial del
Estado es el castellano". I això que la piulada es va fer tant en català
com en castellà.
Per parlar-li en català a un funcionari públic, li van retenir el
passaport a un professor universitari a l’aeroport del Prat
Potser aquest sigui un dels fets més rellevants de la reunió. Sánchez rep
en la seva persona el tracte que molts catalanoparlants han rebut abans: insults, vexacions i humiliacions pel simple fet de
fer servir el català. De fet, a
la Plataforma per la Llengua en els últims anys, hem rebut
més 110 casos de discriminació lingüística greu per part de l’Estat. Per exemple, el cas d’un nen de 12 anys que,
mentre esperava per renovar-se el DNI amb la seva mare, va preguntar a l’agent
del taulell, en català, si faltava molt. L’agent, molest amb el nen per
haver-li parlat en català, li va respondre: "Háblame en cristiano, que
no te entiendo".
El cas del professor universitari
Un altre exemple. El cas del professor universitari que
després de dirigir-se en català al control de passaports de l’aeroport del
Prat va ser identificat, li van retenir el passaport i
fins i tot va ser amenaçat pels agents amb la frase: "Sabemos dónde
vives". Quan el professor va
denunciar-ho, la causa va ser arxivada perquè no es va poder identificar els
agents i, per acabar-ho d’arrodonir, va ser multat amb 601 euros per fer
"cas omís de les ordres dels agents".
Tot això, per parlar en català a un funcionari públic.
Documents legals rebutjats
Un exemple més, perquè vegin que no és només un problema dels cossos
policials. Un jutge d’Alacant es va negar a acceptar una
documentació de la Generalitat
de Catalunya pel fet que la llengua en què estava redactada era el
català. Segons el jutge, el català "no és
llengua oficial de la Comunitat Valenciana. Fins i tot va
amenaçar la Generalitat de denunciar-la a la fiscalia per
desobediència, per negar-se a traduir la documentació.
Però mirem la part positiva, deixin-me ser ingenu. El fet que Sánchez hagi rebut aquestes reaccions a un tuit en català potser servirà perquè vegi que sí, que existeixen discriminacions lingüístiques. Que sí, que existeix un supremacisme lingüístic estructural, segons el qual el català és una llengua de segona.
Però mirem la part positiva, deixin-me ser ingenu. El fet que Sánchez hagi rebut aquestes reaccions a un tuit en català potser servirà perquè vegi que sí, que existeixen discriminacions lingüístiques. Que sí, que existeix un supremacisme lingüístic estructural, segons el qual el català és una llengua de segona.
Potser servirà perquè, a la fi, l’Estat faci alguna cosa per garantir que
la resta de llengües de l’Estat espanyol siguin igual de vàlides que
la castellana: per anar al jutjat, per llegir una etiqueta d’un producte
comercial o per fer un tuit després d’una ratafia.
Òscar
Escuder
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada