Benvolguts,
En Jordi Galves ens proposa parlar del
president Quim Torra però ràpidament deriva cap el president Carles Puigdemont.
Ens explica qui són els del lliri: No tenen cap més ambició que la de dur a terme la voluntat popular
reiteradament manifestada als carrers per la llibertat de Catalunya.
Els del lliri al que
més s’assemblen, humanament, és amb els de la CUP, amb els ingenus partidaris
de la revolució social i de la independència sense condicions. Són els que
creuen en el mandat popular. I els que, per damunt de tot, són partidaris del
president Puigdemont, de Carles el Pros, el Victoriós, el polític intrús per
excel·lència.
El polític que potser no és tan culte com el president Torra, ni tan
trist com Carles Riera, ni tan professoral com Oriol Junqueras, però que a hores d’ara és la figura política més important de la
nostra història.
I passa a definir Puigdemont com el millor president de la Generalitat des de Francesc
Macià.
Ens parla dels reptes del president Torra, que Déu n’hi dó:
·
Ara
el que cal és que Joaquim Torra i Pla, president vicari de la Generalitat,
aconsegueixi el control total del Palau de la Generalitat. Perquè encara no el té. Hi ha
massa gent que no treballa per a la independència al seu voltant. Que treballa
només per al seu propi egoisme.
·
Ara
només falta que els que envolten el president Torra al palau de la Generalitat
s’adonin que la independència és inevitable. L’altre dia hi vaig ser i només
vaig veure buròcrates més preocupats perquè arribi el cap de setmana i poder
gaudir de la caseta que tenen a l’Empordà que no pas per treballar activament
per la independència.
Vegem ara l’article:
Torra i els del lliri
Jordi
Galves
Barcelona. Dimarts, 24 de juliol de 2018
Barcelona. Dimarts, 24 de juliol de 2018
El president Quim Torra està integrat en un grup privat de WhatsApp
que s’anomena Els del lliri.
Hi formen part tot de gent, especialment
diputats del Parlament de la Ciutadella, que premeditadament no van de savis,
ni de sagaços, i sobretot, no van de professionals de la política. Del que van
és d’escaldats. Premeditadament exhibeixen la seva ingenuïtat perquè
estan en política només per dur el país a la independència. Ja veieu quina cosa
més absurda.
Ni
per diners, ni per poder, ni per altres motius. Són uns intrusos en
la política, uns nouvinguts, uns estranys, uns encantats. No reben trucades de
Miquel Roca i Junyent, com ara Santi Saltimbanqui Vila, no són esclaus morals
de cap passat com el president Mas, no formen part de cap grup d’interessos
econòmics, no són amics de Xavier Trias ni llepen la mà a Jordi Pujol.
No tenen cap més ambició que la de dur a terme la voluntat
popular reiteradament manifestada als carrers per la llibertat de Catalunya.
Els del lliri s’anomenen irònicament així perquè no són uns vividors com
Miquel Iceta, perquè no tenen un projecte d’hegemonia com els d’Esquerra
Republicana, perquè no són agents de cap Estat com Arrimadas, la filla del
policia, o García Albiol, ni partidaris de l’Espanya federal dels amics d’Ada
Colau, la noia de les mil mentides.
Els del lliri al que més
s’assemblen, humanament, és amb els de la CUP, amb els ingenus partidaris de la
revolució social i de la independència sense condicions.
Són els que creuen en el
mandat popular. I els que, per damunt de tot, són partidaris del president
Puigdemont, de Carles el Pros, el Victoriós, el polític intrús per
excel·lència.
El polític que potser no és tan culte com el president Torra, ni tan
trist com Carles Riera, ni tan professoral com Oriol Junqueras, però que hores d’ara és la figura política més important de la
nostra història.
El millor president de
la Generalitat des de Francesc Macià.
L’altre
dia uns amics meus van ser a Xangai i en penetrar en un taxi, el conductor els
va voler interrogar: "Parleu-me de Puigdemont, per favor", els va
dir.
El
passat cap de setmana va quedar confirmat que Carles Puigdemont és el líder
natural de la causa independentista. Marta Pascal, que no va amb el lliri a la mà, que
és una padrina apadrinada, va haver de cedir davant d’aquesta evidència. Ja
està bé que alguna vegada els derrotats siguin els que es pensen que, com que
mengen sopes, se les saben totes. Ara l’antiga
Convergència és un partit exclusivament abocat a la independència, com la CUP.
La pinça estratègica entre els partidaris del president
Puigdemont i els de la CUP són la base que durà el país a la independència.
Tant de bo puguin comptar amb l’ajut actiu d’Esquerra Republicana.
Ara només falta que els que envolten el
president Torra al palau de la Generalitat s’adonin que la independència és
inevitable. L’altre dia hi vaig ser i
només vaig veure buròcrates més preocupats perquè arribi el cap de setmana i
poder gaudir de la caseta que tenen a l’Empordà que no pas per treballar
activament per la independència.
Ara el que cal és que
Joaquim Torra i Pla, president vicari de la Generalitat, aconsegueixi el
control total del Palau de la Generalitat. Perquè encara no el té. Hi ha massa gent que no treballa per a la independència al seu
voltant. Que treballa només per
al seu propi egoisme.
Ara és el
moment dels del lliri a mà. Dels polítics no professionals que han de dur-nos a
la llibertat nacional. Un cop aconseguida la independència ja ajudarem a tots
els que van sense lliri a acabar de pagar la caseta del cap de setmana.
Paraula.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada