EDITORIAL
La victòria de Puigdemont i la desfeta de Llarena
José Antich
Barcelona. Dijous, 12 de juliol de 2018
El president Carles Puigdemont no
serà extradit per les autoritats alemanyes per rebel·lió en cap supòsit, ja que la decisió del tribunal en aquest
aspecte no és recurrible i s'obre ara un procés de diversos mesos en
altres instàncies judicials superiors alemanyes, inclòs el Constitucional de
la República Federal, en què s'escoltarà les parts i es decidirà si es manté o no l'extradició per
malversació acordada en primera instància pels jutges de Schleswig-Holstein.
La
decisió de l'Audiència territorial de Schleswig-Holstein no pot ser més
aclaridora i en la resolució hi ha dues frases contundents: "El
tribunal declara inadmissible l'extradició pel càrrec de rebel·lió.
Les accions atribuïdes a l'expresident Puigdemont no constitueixen ni el
delicte alemany d'alta traïció (article 81 del Codi Penal) ni el d'alteració
d'ordre públic (article 125 del Codi Penal)". I, en un altre moment acaba:
"El referèndum de l'1 d'octubre en si mateix no va
provocar aquest nivell de violència per la mateixa raó que no va ser capaç de
conduir directament a la separació d'Espanya, i, segons la voluntat del
perseguit Puigdemont, només pretenia ser el preludi de futures
negociacions".
Seria
d'esperar que el jutge Pablo Llarena en prengués bona nota i
la Fiscalia General de l'Estat també. Es pot mantenir l'acusació de
rebel·lió contra vent i marea només per raons exclusivament polítiques i sense
que ni una de sola de les instàncies judicials dels Estats europeus en què hi
ha presos polítics hagi considerat creïble que aquest delicte va existir?
En bona lògica, decaiguda ja l'acusació de rebel·lió per la qual pot ser
jutjat el president Puigdemont a Espanya, hauria de produir-se un efecte dòmino
sobre els presos polítics
a Catalunya. En primer lloc, sobre els
tres dirigents independentistes que són a presó només pel càrrec de rebel·lió,
que és el cas de la presidenta Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC i
diputat al Parlament, Jordi Sánchez, i el president d'Òmnium, Jordi
Cuixart. Cap dels tres no està processat per malversació i, per
tant, no té sentit que continuïn a la presó. Respecte als altres sis ―Junqueras,
Turull, Rull, Forn, Romeva i Bassa― es mantindria el
delicte de malversació, una cosa que no
justifica en cap supòsit la presó preventiva.
Cal confiar que si Llarena no segueix aquest camí sigui la Fiscalia
General de l'Estat la que l'insti. Mecanismes en té de sobres, arguments
jurídics i decisions d'altres corts europees també. Una altra possibilitat no descartable absolutament és que
el jutge Llarena retiri l'ordre d'extradició davant de la humiliació patida, la
qual cosa permetria a la justícia espanyola i a la fiscalia continuar
mantenint el cap sota de l'ala, sense assumir les conseqüències judicials de la
derrota.
Queda per a un altre article posterior l'enorme
error que va suposar el discurs
televisiu de Felip VI el passat 3 d'octubre amb greus acusacions al govern català de
situar-se al marge del dret i de la democràcia buscant una similitud amb la
intervenció del seu pare en el 23-F. El Rei es va allunyar de la societat catalana, qui sap si
irreversiblement, i va donar ales als que parlaven d'un colpisme inexistent.
Aquella intervenció queda per a les hemeroteques: és la fotografia de com el
monarca i la corona com a institució va entrar en el fragor de la batalla
política i es va autoinfligir un greu mal.
La monarquia espanyola està més qüestionada que mai i es reobre el passat de Joan Carles I i les denúncies de
corrupció. Les esquerdes en l'arquitectura de l'estat espanyol
comencen a ser enormes.José Antich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada