Benvolguts,
Jo no entenc avui el raonament, o els
raonaments, d’en Vicent Partal! D’entrada ens diu que Al pas que anem, el 155 no tindrà pare, que sembla que vulgui dir que tothom a
Madrid se’n vol desentendre. Però a continuació ens diu que «La por d'una
tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en
una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot
això que passa», o sigui que sembla que vulgui dir que a Madrid
tenen por que instàncies superiors als cafres que varen utilitzar l’1-O, policia
armada, guàrdia Civil, judicatura, Llarenes, Pérezs de los Cobos, etc, vulguin intervenir en
un nou 155!
De fet aquesta darrera conclusió lliga
amb les darreres manifestacions dels Casados, Arrimadas i Riveres i amb les accions del
Llarena d’ahir que suspen tots els diputats catalans imputats siguin a la presó o
exiliats...
I ara recordo que quan érem petits dèiem:
“Què enganxa més que un ganxo? Doncs dos ganxos!”
“Pués ahí lo dejo”, expressió que sol
utilitzar l’advocat Boye quan està convençut d’alguna cosa que s’esdevindrà
però que no vol esmentar-explícitament...
Vegem l'Editorial d'en Partal:
Editorial
Vicent
Partal
Al pas que anem, el 155 no tindrà pare
«La por
d'una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a
instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara
posar davant tot això que passa»
30/07/2018 22:00
Hi ha mar de fons a les
Espanyes. Comencen a arribar senyals estranys que miren de fer marxa enrere
respecte a l’actuació de l’estat durant l’octubre. Com si fos possible.
L’evidència que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions
catalanes és massa clara per a negar-la. Avui, ja
ningú no es creu –tret que ho faça amb finalitats propagandístiques– la tesi de
les dues Catalunyes enfrontades. No
hi ha cap meitat contra meitat sinó una majoria independentista clara i una minoria
unionista que cal respectar però que no pot imposar-se a la majoria. L’independentisme va demostrant novament la seua força, i
mobilitzacions com la de diumenge davant la presó dels Lledoners, tot allò que
va envoltar el retorn del president Puigdemont a Brussel·les i decisions com el
canvi radical de la cúpula dels Mossos indiquen que els efectes del 155 es van
dissipant, i deixen darrere seu la sensació de no haver servit per a res –vull
dir a l’estat, al règim.
En conseqüència, la por d’una tardor fins i tot més calenta que la de
l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant
tot això que passa. No comptaven amb tanta
resistència i tenacitat. I ara es troben que ells no tenen cap full de ruta –el seu full de ruta era la victòria de Ciutadans el 21 de
desembre–, i que no saben quina proposta
oferir. Mentrestant, veuen que el
temps que resta per al judici va esgotant-se i, amb ell, s’esgoten les
possibilitats de trobar qualsevol solució que no implique nous passos
unilaterals de Catalunya.
Això
explica que aquestes darreres hores la ministra Batet haja dit que els catalans
hauran de votar una
solució al problema polític, encara sense atrevir-se a dir ni la paraula ‘referèndum’ ni la paraula ‘autodeterminació’. Que Miquel Iceta,
mentrestant, haja insistit a negar l’existència del bloc del 155, com
si es poguessen esborrar les fotografies, les cintes de vídeo, les
transcripcions dels debats parlamentaris o les conferències de premsa. I que, enmig
de tot plegat, el rei d’Espanya s’haja despenjat fent saber que ell estaria
disposat a reunir-se amb els grups independentistes. Sense comentaris.
Al pas que anem, aviat
el 155 no tindrà pare i encara ens diran que tot plegat ha estat una
al·lucinació col·lectiva que mai no va existir. Temps al temps.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada