03/07/2018. Antoni Maria Piqué. 'El Mundo' i els presos polítics: quatre frases, quatre mentides. La Generalitat té transferides les competències en matèria penitenciària, però no pot acordar l’ excarceració de presos ni la concessió de beneficis penitenciaris (permisos de sortida, posem per cas), ni la progressió de grau, que no són aplicables als presos preventius. Llavors, per què aquest seguit de mistificacions? La portada d’un diari se sol fer en una reunió de persones en ple ús de les seves facultats mentals, generalment sòbries i amb títols universitaris, que deliberen sobre els fets del dia per a triar-ne els més rellevants i explicar-los tal com son. Pot equivocar-se tan grollerament un aplec de professionals tan qualificat o és que van prendre la decisió d’equivocar-se deliberadament? Tot plegat, només confirma que els “cabecillas” són presos polítics i els mateixos que ho neguen són els que millor ho argumenten.

Benvolguts,

Com que el diaris de la caverna expressen els caràcters dels seus propietaris i el seu franquisme sociològic, és normal que menteixin. És normal que facin trampes. És que no saben fer altra cosa! Ens tenen odi, com el Rajoy amb les seves meses petitòries per tal de forçar els espanyols que traguessin el seu odi contra nosaltres? 

Hem de repetir un cop més un refrany que no voldríem expressar però que no podem amagar:

Piensa el ladron que todos son de su condición!

Vegem l’article:

'El Mundo' i els presos polítics: quatre frases, quatre mentides

Antoni Maria Piqué
Foto: Pxhere
Barcelona. Dimarts, 3 de juliol de 2018

El Mundo feia cara de gos de barraca aquest dimarts. El trasllat dels presos polítics  a presons catalanes l’ha posat de mal tec i el tabloide nacionalista espanyol ha fet una portada amb el barret tort, on el més difícil és trobar-hi alguna informació: ni un sol dels quatre titulars és cert. Això sí, sumen a la cantarella que fan circular el PP i Ciutadans: que Pedro Sánchez paga amb el trasllat el vot dels “separatistes”, que marxen a presons “de cinc estrelles”, que la Generalitat els atorgarà beneficis penitenciaris, etcètera.

Tot està ben calculat per a posar els lectors com una moto. El verb “cedir” assenyala Sánchez com un governant feble, vençut, de nyigui-nyogui —i no musculat, irreductible i granític com l’anterior, s’insinua, amb el suport de la frase de sota de la capçalera ("Les concessions dels dèbils són les concessions de la por"), del polític conservador anglès Edmund Burke.

En realitat, Sánchez només compleix la llei, com fa el mateix jutge Pablo Llarena en signar les autoritzacions de trasllat. Si l’un “cedeix”... l’altre també? No té ni cap ni peus.

La pitjor bola

El titular continua dient que s’entrega “el control dels presos” al “separatisme”, en llenguatge casernari o de banda mafiosa, com si es tractés d’una mena d’intercanvi de presoners per no res. També té força anomenar “cabecillas del 1-O” als presos, amb el mateix aire que Roberto Alcázar y Pedrín deien mastuerzo i bribón als dolents d’un dels còmics franquistes per excel·lència. A més, es cuiden d’afegir que el trasllat es produeix “un mes després del suport dels independentistes a la seva investidura”. Com volent dir que Sánchez es ven la pàtria pel càrrec.

Per paga, el director general de Presons de la Generalitat és independentista i du llaç groc, avisen en un destacat. Què estrany, quin horror: en un Govern indepe hi ha un director general indepe! I com és indepe, segur que perpetrarà tota mena de negligències i infraccions en favor dels presos polítics. Ximpum.

La pitjor bola de totes, però, és l’última i de més èxit entre la torcida unionista: que la Generalitat “podrà atorgar beneficis penitenciaris” als presos polítics. Aviam. Als presos preventius no se’ls pot aplicar cap benefici penitenciari. És tan fàcil de comprovar com cercar-ho a Google. A sobre, ho han recordat aquest dimarts la consellera de Justícia, Esther Capella, i els advocats Andreu Van den Eynde (el de Junqueras i Romeva), i Gonzalo Boye (de l’equip jurídic dels exiliats).

La Generalitat té transferides les competències en matèria penitenciària, ha aclarit Boye, però no pot acordar la seva excarceració ni la concessió de beneficis penitenciaris (permisos de sortida, posem per cas), ni la progressió de grau, que no són aplicables als presos preventius.

El món a l'inrevés

Llavors, per què aquest seguit de mistificacions? La portada d’un diari se sol fer en una reunió de persones en ple ús de les seves facultats mentals, generalment sòbries i amb títols universitaris, que deliberen sobre els fets del dia per a triar-ne els més rellevants i explicar-los tal com son. Pot equivocar-se tan grollerament un aplec de professionals tan qualificat o és que van prendre la decisió d’equivocar-se deliberadament?

Pitjor encara, queda en l’aire el dubte de si al diari madrileny entenen el procés judicial als cabecillas del 1-O i les presons preventives com l’aplicació de justícia o com un càstig i/o una revenja, sotmesos a una decisió política del govern espanyol. Potser perquè creuen que és això últim pensen que la Generalitat farà el mateix, però a l’inrevés.

Tot plegat, només confirma que els "cabecillas" són presos polítics i els mateixos que ho neguen són els que millor ho argumenten.

A aquestes alçades, però, ningú no se n'estranya. Abans d'obrir la boca, ja se’ls han vist les dents.

Antoni Maria Piqué

Joan A. Forès

Reflexions