23/08/10. El Síndic de Greuges té més moral que l'alcoià

Benvolguts,

A cada bugada perdem un llençol. De fet els havíem perdut tots des de la transició però els nostres polítics ens portaven enganyats

Diu El Periòdicu d’avui:

“Ribó intenta minimitzar ara els efectes de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que va escapçar una bona part de les atribucions que s'assignaven al Síndic de Greuges, per entendre que deixaven sense atribucions el Defensor del Poble a Catalunya. En declaracions a Catalunya Informació, el síndic va assegurar que l'acord és «possible» si per part de Cava de Llano hi ha «de veritat una voluntat de cooperació». Segons Ribó, les interpretacions del tribunal van ser «excessivament forçades». Abans que es conegués la sentència del TC, l'exdefensor del poble Enrique Múgica va recórrer la llei del Síndic de Greuges que desplegava els preceptes estatutaris.

El Síndic de Greuges té més moral que l'alcoià que perdia per 10 a 0 i demanava pròrroga. Aquí continua l’engany. Quan el Govern de la Generalitat va crear la Sindicatura de Comptes se’ns va vendre que era l’equivalent al Defensor del Pueblo del Govern ejpañol. De fet els pactes que a partir del 1979 ens varen fer creure que anaven lligats a l’Estatut eren que les competències traspassades deixaven de ser espanyoles i passaven a ser catalanes. Per tant el Síndic de Greuges era el defensor del poble a Catalunya. Trampa punyetera. El TC entén que amb l’Estatut es deixava sense atribucions el Defensor del Poble a Catalunya i per tant “niet”.

Sempre que trobes en l’Estatut, o en la jurisprudència que s’ha anat creant, que això i allò és competència exclusiva de l’Autonomia del “café para todos” i t’ho mires amb detall veus que al final hi ha un paràgraf que sembla inofensiu (menys del 5% evidentment) però que traspua  “siempre que la autoridad, militar por supuesto o el TC”, hi estiguin d’acord”.

Havíem cregut que els traspassos de competències comportaven automàticament traspàs de recursos i per tant eliminació dels anteriors recursos del Govern ejpañol. Per tant quan el 1993 totes les autonomies havien rebut els traspassos íntegres i directes del Ministerio de Cultura, aquest havia de plegar. Cras error! L’inqualificable Solé Tura, catedràtic de Dret Constitucional i Pare de la Constitució, per a més INRI (i de múltiples canvis de jaqueta política, FELIPEàPCEàPSUCàBandera Roja-PSUCàPSC(PSC-PSOE -PSOE -PSOE -PSOE –PSOE)), fou el nou Ministro de Cultura d’un ministeri sense competències! El Ministerio de Cultura té avui un pressupost de 867,2 milions d’euros!

I així tot.

Tota aquesta enganyifa múltiple i continuada la podem resumir en l’inclòs acudit del Tharrats d’avui.

Joan A. Forès

Reflexions