El 'corralito' del 155
"Volen fer-nos creure que la Constitució és la solució. I ho fan els
mateixos que l’han convertit en un problema"
per Joan Rovira 15/11/2017
Un dels vells axiomes
del pujolisme era que calia anar amb molt de compte i
que les reformes les carrega el diable: si demanes la reforma de la Constitució o
l’Estatut, a Madrid et poden fer cas. No en la direcció que desitges, sinó en
la contrària. Sovint, ingènuament, pensem que les reformes són
sinònim de millores, de progrés. Ens oblidem, per exemple,
de les famoses reformes del mercat
laboral: han estat reformes, sens dubte, però per tornar al segle XIX.
Ull, doncs, amb les reformes.
A Pedro Sánchez, per variar, se li ha tornat a quedar cara
de babau. Ell apostava per una cosa indescriptible que responia al nom de 'Comisión
para la evaluación y la modernización del Estado autonómico'. Era la
suposada alternativa al paisatge nuclear després de la DUI que no va ser i del 155
venut maquiavèlicament com una decisió moderada, suau i prudent. Doncs bé: el
primer que diu el PP, amb el qual
Sánchez va pactar la cobertura per a la bestiesa del 155, és que "no hemos
venido aquí con la idea de reformar la Constitución".
Normal.
A mitja Espanya, o més, li han ficat al cap que això del 'Estado autonómico' és una
aberració que cal corregir. I ara alguns ingenus o tramposos, com Sánchez, ens
volen vendre que es pot corregir i millorar, és de suposar que dintre del 'corralito' del
155.
Després de descobrir que la Constitució té coses tan interessants com
el 155 o la cobertura legal per a
barbaritats com la 'ley mordaza', poques
ganes han de tenir de reformar un mecanisme amb tantes possibilitats. Menys
encara quan, segons el mateix portaveu del PP,
Bermúdez de Castro (ai, aquestes nissagues familiars acampades sobre
l’Estat...), «muchos
avances del modelo autonómico no conllevan en modo alguno la reforma de la
Constitución».
Ostres,
tu, quina sorpresa. Ara resulta, ves per on, que la Constitució es pot
interpretar amb la ment una mica oberta i amb ganes de trobar solucions
creatives. Qui ho diu ho fa amb la tranquil·litat que dóna
saber que el Tribunal Constitucional està a les
ordres del 'bloc borbònic'
i que
s’empassarà dòcilment el que convingui, com totes les altes instàncies de la
justícia espanyola.
Volen
fer-nos creure, quan sentimentalment ja estem a anys-llum, que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l’han convertit en un problema. Tranquils,
diuen, la «Comisión para la evaluación y
la modernización del Estado autonómico» és una eina fantàstica. Deixeu-vos de plurinacionalitats, federalismes i mandangues: a l’Espanya nacional,
quan es posa a modernitzar, no la guanya ningú.
Mentrestant,
aquí continuem atrapats en el garbuix del 155, el 'corralito' que ho permet gairebé tot i que dóna marge per dosificar la pressió, aconseguir conversions i confessions,
posar límits claríssims i brutals per als que somien autodeterminar-se,
arruïnar vides, destrossar un país... El 155 és l’autèntica modernització de l’Estat autonòmic, un exemple d’innovació
que -com diu Rajoy- no s’ha vist al món des de la segona Guerra Mundial.
Després del shock i
la dramàtica topada amb la realitat que han representat les darreres setmanes (i que no
superarem si no fem un exercici d’autocrítica a fons) ens acabarem
adonant que el 'corralito' del 155 ha
vingut per quedar-se. No té marxa enrere, com a molt el poden dissimular,
camuflar o modular, però continuarà aquí.
Aquest és
l’autèntic rostre de la modernització autonòmica: els està funcionant de
fàbula, l’han venut com una intervenció minimalista i indolora (tot i els
empresonaments i les garrotades) i ara oferiran algunes reformes
modernitzadores a la baixa.
Quedar-se així és un suïcidi en diferit,
però marxar-ne pel camí del 'procés' és
òbviament inviable... Toca pensar diferent.
Joan Rovira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada