24/11/2017. Jofre Llombart. L’odi al 155. "Que es demani 'Artur Mas, cámara de gas' no és incitació a l’odi. Que es protesti per presència policial, sí. És un escàndol que situacions tan injustes s’estiguin normalitzant d’aquesta manera". No, aquest no és un article per expressar odi al 155 sinó per explicar just el contrari, com l’odi és present al 155. I des del punt de vista judicial, a més, d’una manera literal. M’explico: la fiscalia (és a dir, el govern espanyol) està fent servir el delicte d’odi per augmentar la repressió i el càstig a la protesta. Entre que et condemnin per un delicte d’incitació a l’odi o que no ho facin hi ha la diferència entre que t’empresonin o no.

Benvolguts,

Espanya no és exemple de res positiu i en canvi és exemple de moltes coses negatives com el caciquisme, la corrupció, l'odi a la diferència, el robatori continuat a Catalunya i als Països catalans, etc.

Ja sabem que al Regne d'Espanya vàrem patir una dictadura del general Primo de Rivera (amb el vist-i-plau i l'encoratjament del Borbó de torn), del 1923 al 1930.

També sabem (sobretot els que la vàrem viure) la despietada dictadura franquista del 1936 al 1975.

Hem viscut el règim borbofranquista des del 1978, després de la immensa trampa de la Transacció, que no transició, que va crear un règim que ha anat involucionant fins a obtenir un poble sense neguits ni principis (excepte l'odi a Catalunya), el que s'anomena franquisme sociològic.

I ara han fet un gran pas endavant. Els catalans han intentat anar-se'n i l'Estat s'ha tancat totalment en ell mateix fins que ha arribat al 155, o sigui a la dictadura borbofranquista (amb el suport evident i bel·ligerant del Borbó Felip VI, com la dictadura de Primo de Rivera tenia el suport del Borbó Alfons XIII). I aquest 155, així com l'entrenament de l'1-O l'han realitzat amb total impunitat, amb total menyspreu al poble de Catalunya. amb la total aquiescència dels polítics i oligarques de l'Europa dels Estats...

Vegem què n'opina en Jofre Llombart:

OPINIÓ

L’odi al 155

"Que es demani 'Artur Mas, cámara de gas' no és incitació a l’odi. Que es protesti per presència policial, sí. És un escàndol que situacions tan injustes s’estiguin normalitzant d’aquesta manera" 

Jofre Llombart 

24/11/2017

No, aquest no és un article per expressar odi al 155 sinó per explicar just el contrari, com l’odi és present al 155. I des del punt de vista judicial, a més, d’una manera literal.

M’explico: la fiscalia (és a dir, el govern espanyol) està fent servir el delicte d’odi per augmentar la repressió i el càstig a la protesta. Entre que et condemnin per un delicte d’incitació a l’odi o que no ho facin hi ha la diferència entre que t’empresonin o no: la pena pot arribar als tres anys de presó i ja se sap que a partir d’una condemna de dos hi ha ingrés a centre penitenciari.

Serveixi com a exemple el que li ha passat a bona part dels regidors de l’Ajuntament de Reus o als professors de la Seu d’Urgell. Els representants de PDECAT, ERC i CUP al consistori reusenc (amb el seu alcalde al capdavant) estan imputats per un pressumpte delicte d’odi per haver votat a favor d’un text que criticava la presència policial a la ciutat. A més d’ells, com és sabut, quatre bombers i diversos ciutadans també han estat imputats. Com que després de la publicació del manifest hi van haver protestes davant dels hotels on estaven allotjats, la fiscalia creu que aquell text és una incitació a l’odi.

Encara més flagrant és el cas dels mestres de tres centres escolars de la Seu d’Urgell. També estan acusats de delicte d’odi perquè a les classes es va parlar dels fets de l’1 d’octubre. Com que alguns dels alumnes (fills de la Guàrdia Civil) van patir insults i humiliacions al pati, el jutge ha tirat endavant amb la causa per aquest delicte d’odi. I així diversos exemples que segueixen el mateix patró: afegir el plus penal d’un delicte tan subjectiu com aquest [l'odi].

Amb aquesta fòrmula s’equipara el simple rebuig a l’odi i amb això es criminalitza la protesta o fins i tot el debat. En circumstàncies normals, quan es critica un fet o persona no hi porta implícit un odi. 

Però aquesta diferència s’elimina i això obre la porta a l’empresonament de la idea, no del delicte [d'odi]. 

Aquesta pràctica ha coincidit amb el temps amb l’aplicació del 155. D’aquesta manera es pretén, un cop més, que la por a la presó serveixi d’escarment per a futures mostres de queixa. I compte, ara afecta bàsicament l’independentisme però per la mateixa regla de tres una vaga que acabi amb aldarulls pot fer sortir escaldat el sindicat convocant. I així amb qualsevol incident posterior a una crítica.

L’estratègia ja de per sí greu ho és més encara si es compara amb altres fets –de tarannà ideològic contrari- en què s’ha obviat el delicte d’odi. Els famosos assaltants de Blanquerna (aquests que s’han estalviat entrar a la presó pels ‘danys irreparables’ que els podrien causar) estan condemnats per desordres i danys a béns públics. El Suprem va revisar la condemna i hi va afegir el de discriminació ideològica. Però ni l’Audiència de Madrid primer ni el Suprem després van introduir el delicte d’odi, entre altres coses, perquè la fiscalia no ho va suggerir.

L’associació Drets intenta, any rere any, que els discursos pronunciats per feixistes a Montjuïc el 12 d’octubre siguin constitutius de delicte. No de manera preventiva, és clar, sinó pel què s’hi diu. No hi ha manera: la fiscalia de Barcelona no hi veu cap indici. 

Que es demani “Artur Mas, cámara de gas” no és incitació a l’odi. Que es protesti per presència policial, sí. 

Jofre Llombart

Joan A. Forès

Reflexions