Per què no quadren els darrers resultats electorals amb totes les enquestes que diuen que la meitat dels catalans volem la independència?
A l’ARA el sociòleg Salvador Cardús ha publicat un curiós article de títol Tot es fa més clar, que respon a la pregunta de més amunt i justifica perquè els resultats de les eleccions semblen no coincidir amb el que respira i comenta la ciutadania. Explica un experiment interessant i sobretot és interessant que en Cardús l’expliqui i d’alguna manera s’hi comprometi. Es tracta d’un treball de recerca fet per professors de matemàtiques de la UAB que proposa d’aplicar el vot d'aprovació a les eleccions. El vot d’aprovació , demana a l'elector que indiqui totes les opcions que li semblen bones, de manera que queda clar tant allò que prefereix com allò que rebutja. Allò que canvia entre uns resultats convencionals amb llei d’Hondt, etc, i aquests resultats és que a més de comptar els vots favorables, es mesuren els detractors que concentra cada partit. La voluntat popular és molt més clara.
Llegiu-lo que s’ho val!
Tot es fa més clar
Per què no quadren els darrers resultats electorals amb totes les enquestes que diuen que la meitat dels catalans volem la independència? Vet aquí un assaig de resposta. M'ha arribat a les mans un article de Rosa Camps, Xavier Mora i Maria Oliver, professors del departament de matemàtiques de la UAB, on exposen els resultats d'un experiment realitzat arran de les darreres eleccions espanyoles aplicant l'anomenat vot d'aprovació . El que plantegen aquests professors és de molta rellevància per conèixer més a fons la voluntat de l'electorat. Potser en una situació ordinària de simple alternança de partits al govern, la proposta no passaria de ser un joc matemàtic suggeridor sense grans conseqüències. Ara bé, a les envistes d'un procés de ruptura amb l'actual dependència i submissió a l'estat espanyol, la seva proposta esdevé fonamental per tenir una mesura el més exacta possible de les forces amb què comptem per atrevir-nos a fer el pas o per deixar-ho córrer.JA SABEM QUE ELS DIVERSOS sistemes electorals tenen una influència decisiva en la traducció de la voluntat política del ciutadà en la composició de parlaments i govern. No és el mateix un sistema majoritari que un de proporcional, i és determinant el percentatge mínim que s'estableix d'entrada o l'aplicació de la regla d'Hondt. I no tenim llei electoral pròpia perquè no ens hem posat d'acord en si es creava una circumscripció única o es mantenien criteris de reequilibri territorials. Doncs bé, l'actual sistema de vot uninominal -un vot a un sol partit-, també esbiaixa la voluntat popular. El més greu és que afavoreix el vot útil, que pot portar a no votar l'opció més desitjada i decantar-se per la percebuda com a guanyadora, a votar per castigar un adversari considerat perillós o, encara pitjor, a l'abstenció. Per exemple, s'ha dit que els anteriors 25 diputats del PSC i els actuals 16 de CiU a les Corts recollien molt vot anti-PP, un partit que el 2011 va aconseguir una quarta part dels diputats amb només el 13 per cent de vots del cens. En resum, tal com diuen els autors: "El vot útil desfigura les veritables preferències dels electors". Fins al punt que, amb l'actual vot uninominal, una opció victoriosa podria ser, alhora, la que tingués més detractors.
EL VOT D'APROVACIÓ, en canvi, demana a l'elector que indiqui totes les opcions que li semblen bones, de manera que queda clar tant allò que prefereix com allò que rebutja. El mètode de càlcul i atribució d'escons, proposat fa més de cent anys pel matemàtic suec Lars E. Phragmén, té una complexitat que ara s'escapa del nostre interès. Però l'experiment temptatiu fet pels professors a les eleccions del novembre passat és d'efectes trasbalsadors. Només unes dades: amb aquest sistema, a la circumscripció de Barcelona, el PSC perdia tres diputats i quedava en 7; CiU en guanyava 4 i arribava a 13 i ERC passava de 2 a 6. I el més significatiu: el PP baixava de 7 a 2 diputats. Així, els diputats de partits unionistes passaven de 17 a 9, i els sobiranistes, d'11 a 19, a l'espera que ICV s'aclareixi. Allò que canvia entre uns resultats i els altres, doncs, és que a més de comptar els vots favorables, es mesuren els detractors que concentra cada partit. La voluntat popular és molt més clara.
L'EXPERIMENT, en la perspectiva del projecte independentista, porta a grans consideracions. La principal: que el suport a la sobirania sembla molt i molt superior al que l'actual sistema de vot uninominal deixa entreveure. I, en conseqüència, que seria un error excusar-se d'un lideratge més coratjós emparant-se en els resultats d'un sistema electoral que amaga més que no pas mostra l'aprovació dels catalans -com mostren les enquestes- a la independència del país. Caldrà estudiar-ho més a fons.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada