L’associació de patriotes de “Els sense nom de Sant Martí” va organitzar un sopar amb un convidat d’excepció: En Josep Pinyol i Balasch. Deixo la ressenya de la xerrada del sopar pels organitzadors. Jo m’he dedicat a cercar en el Bloc d’en Pinyol i hi he trobat articles molt ben documentats i parlant sense subterfugis, que sempre és d’agrair.
El que primer comentaré és el següent:
divendres, 11 de març de 2011 | 22:24h
Catalunya és l'únic país del món els representants del qual han consentit l'espoliació fiscal del 10% del seu P.I.B. en les tres darreres dècades. Des d'aquest punt de vista el Regne d'Espanya té legitimitat per continuar amb les seves pràctiques fiscals davant l'opinió pública internacional.
Aquest consentiment ha estat per partida doble. En l'article “Finançament: el dia de la marmota”vaig recordar com els Governs de la Generalitat ha consentit amb l'espoliació fiscal signant acords de finançament amb el Govern espanyol cada cinc anys des de 1985. El van consentir a Barcelona els governs presidits per Jordi Pujol i el presidit per José Montilla, amb el suport entusiasta d'ERC i ICV-EUA. El van consentir a Madrid la majoria de diputats i senadors catalans que han votat a favor dels pressupostos estatals des de 1982.
El PSC-PSOE ha estat el partit més votat a Catalunya en totes les eleccions espanyoles des de 1977. En tots els Governs de Felipe González hi va tenir ministres i els seus càrrecs electes van votar 13 pressupostos que van asfixiar Catalunya i, de manera especial, les persones més febles, els seus 1.100.000 pobres i els seus aturats. El mateix consentiment s'ha repetit en el Govern de José Luís Rodríguez Zapatero i els 7 pressupostos que ha aprovat fins ara, tots ells amb dèficits fiscals propers al 10% del PIB. Els diputats i senadors elegits a Catalunya pel Partit Popular van votar els 8 pressupostos que va elaborar el Govern de José Maria Aznar.
També han votat a favor de pressupostos espanyols que han espoliat Catalunya tant Convergència i Unió com Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. CiU va votar els pressupostos de Felipe González entre 1993 i 1995 i els de José Maria Aznar entre 1996 i 2003. En els primers exercicis practicant la política de “peix al cove” perquè els partits espanyols al govern no tenien majoria suficient. En la darrera legislatura del PP, quan aquest tenia majoria absoluta, a canvi de mantenir Jordi Pujol al poder. Esquerra Republicana, encapçalada per Joan Puigcercós, va consentir amb l'espoliació fiscal de Catalunya votant a favor dels pressupostos espanyols de 2005 a 2008, amb corredisses pels passadissos del Congrés inclosos.
El més greu de la situació és que el poble català ha renovat una i altra vegada la confiança als partits que el representen, tant al Parlament com a les Cortes espanyoles. El cas més desconcertant es va produir a les darreres eleccions espanyoles, el març de 2008. Tres mesos després de la manifestació de centenars de milers de persones a Barcelona contra el col·lapse de les infraestructures el PSC-PSOE, encapçalat per Carme Chacón va aconseguir 25 diputats, un dels seus millors resultats. En canvi CiU, encapçalat per Duran i Lleida, en va assolir 10 i ERC, amb Joan Ridao com a cap de llista, va baixar de 8 a 3 diputats. Els partits catalans amb grup parlamentari propi al Congrés de Diputats van treure els pitjors resultats des de 1907, i des que el PSC es va integrar en el PSOE.
L'Estat espanyol continuarà apropiant-se dels impostos dels catalans mentre constati que els ciutadans de Catalunya toleren l'espoliació fiscal. Dintre d'uns mesos hi haurà eleccions espanyoles. Els partits catalans haurien de planificar un “aixecament electoral” del poble català contra l'espoli fiscal. Per primera vegada des de 1982 es donen les condicions necessàries per guanyar als partits que es posen al servei del Govern espanyol de torn. Una majoria electoral disposada a no consentir l'espoliació fiscal, disposada a l'obstrucció parlamentària, seguint l'exemple de la minoria irlandesa a la Cambra dels Comuns abans de la seva independència.
En canvi CiU, ERC i ICV-EUA segueixen la rutina política i es dediquen a instar al Govern de la Generalitat a la creació d'una “comissió amb base parlamentària amb la voluntat de consensuar l'abast, les competències i l'objectiu d'un nou model de finançament que permeti recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els nostres impostos i equiparar els ingressos als del concert econòmic”. A Madrid estan tremolant davant tanta instància, tanta comissió de base parlamentària, tanta voluntat de consens i tanta equiparació!.
Bé, davant de tant botifler no calen comentaris!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada