Benvolguts,
Faig una digressió previa a la reflexió de l’autor,
i després seguim amb la reflexió.
Digressió
de l’autor del Bloc
La frase ‘A
mi, Torra no m’agrada’, i altres expressions que es manifesten en l’article són susceptibles de moltes interpretacions i sobretot cal
esbrinar el perquè es pronuncia en cada ocasió. Cal esbrinar el perquè s’ha arribat a
aquella situació.
Esmento altres escenaris o situacions
semblants:
L’Ovidi Montllor davant de l’atac espanyol al
català deia que : “A qui li molesta que es parli, s’escrigui
o es pensi en català, en realitat, li molesta que es parli, s’escrigui i es
pensi.”
En
Victor Alexandre el 2013 va escriure
sobre el mateix tema: "No ataquen la llengua, ataquen la nació. I si parléssim
urdú perseguirien l’urdú". El
seu objectiu és destruir la nació catalana, esborrar-ne l’existència. Odien la
nostra llengua no pas perquè sigui catalana, sinó perquè és la nostra”
En Vicent Partal en l’article del 30/04/2018 de
títol “No ens enganyem, odien l’escola”, explica que: «La qüestió que provoca la reacció violenta de l'extrema
dreta, d'aquelles poques famílies concretes, d'aquell diari concret, d'aquell
partit concret, és que a l'escola es parle de la realitat social»,
En Puigdemont explica en l’article del 24/02/2017
que: El
govern espanyol (qualsevol
govern espanyol) “maltracta per igual tots els catalans pensem el que
pensem, perquè el problema no és que siguem independentistes o no, el problema
és que som catalans”.
El mateix Joan Ramon Resina fa un corolari de la seva aversió al PSOE amb la sentència " Ara que hi penso, no m’ha agradat mai cap socialista espanyol", de la que es poden treure, a imitació de la frase de l'Ovidi Montllor, dues noves sentències, a triar:
1.
"Ara que hi penso, no m'ha agradat mai cap socialista"
2.
"Ara que hi penso, no m’ha agradat mai cap espanyol"
El President Companys fou indignament
afusellat a Montjuic el 15 d’octubre de 1940 després d’un judici militar sumaríssim per rebel·li, no perquè era un rebel sinó perquè era el President de
Catalunya
En Torra no és odiat per dir-se Torra sinó per
ser el Molt Honorable President (MHP) de
la Generalitat de Catalunya, que en el règim borbofranquista del 78, val a dir que acostumava a ser de
dretes o més de dretes que d’esquerres, mentre a Espanya governaven també les
dretes i les ultradretes dels socialistes de González i Guerra, o dels
ultrafranquistes d'Aznar, Rajoy, etc.
També en Puigdemont fou odiat. I també en Mas.
I també en Pujol, I també en Tarradellas (aquest per altres motius, perquè va retornar
en olor de santedat amb l’esperit de la II República espanyola incorporat, de
la qual totes les dretes, les esquerres i les del mig espanyoles n’havien
renegat. Vergonya Miserables!).
L’odi en tots aquests casos está induit i és a més a més fruit, tal com explica l'autor, de l'ADN dels hidalgos espanyols i de la premsa cavernària espanyola que d’altra cosa.
Vegem
ara la reflexió farcida de filosofía de l’autor de l’article:
