Avui presentem un article de nom Obsessió a alta velocitat del professor de Política Econòmica de la UB Daniel Albalate, publicat a L’Econòmic.
Hi afegim un preàmbul i un epíleg.
Preàmbul
Ja sabeu que la política d’infraestructures ferroviàries surt sovint en aquests apunts. I ja sabeu que la política d’inversions en el TGV a l’estat espanyol no ha estat guiada per donar un bon servei als usuaris sinó per usar els diners provinents de l’espoliació a Catalunya i els fons europeus per tenir contents als constructors de l’òrbita del Florentino Pérez i companyia. Ja ho diuen a Madrid que els problemes d’Espanya es resolen a la llotja del Madrid!· Resulta que la xarxa de ferrocarrils de l’estat a Catalunya és la mateixa de l’any 36
· Resulta que els serveis de Rodalies de Catalunya són un desastre comparats amb els de les Cercanias de Madrid i hi ha almenys una avaria diària i almenys 14 retards cada dia
· Resulta que els trens que usa RENFE en Rodalies i mitja distància són trets d’altres llocs d’Espanya, sobretot Madrid, que en lloc d’enviar-los al desballestament els duen a Catalunya
· Resulta que el sistema se senyalització no és d’última generació sinó un sistema molt antiquat que fa que en segons quins casos els conductors s’han de guiar a vista com al Clot la setmana passada, amb el resultat d’un xoc on ja n’hi havia hagut un de semblant l’any passat
· Resulta que la línia de TGV i de mercaderies del Corredor Mediterrani “ni está ni se le espera” que diuen els castissos
· Resulta que totes les línies de l’AVE són deficitàries i el producte de la venda de bitllets no arriba ni a compensar el manteniment general de la xarxa en l’abast actual i serà més deficitari a mida que es vagin afegint nous trajectes a la xarxa ja que abaixaran la mitja actual de passatgers per quilòmetre
· Resulta que el 1986 hi va haver una línia Madrid-Sevilla i el 2012 no hi ha una línia Barcelona Perpinyà (no està acabada) ni una línia Tarragona-València-Alacant (no està ni projectada)
· I en podriem anar escrivint pàgines i pàgines...
Obsessió a alta velocitat
28/01/12 02:00 - Professor de política econòmica de la UB - Daniel Albalate
Al mateix temps que l'FMI estima dos anys de recessió per a l'economia espanyola i el nou govern dissenya una política d'austeritat amb un ajust d'uns 40.000 milions d'euros, el Ministeri de Foment i l'estrella de la política d'inversions espanyola semblen “de sucre”. Tot i l'escenari macroeconòmic i les limitacions pressupostàries, res farà canviar l'obsessió espanyola per l'extensió de l'AVE a totes les capitals de província. Ben clar ho va deixar la nova ministra de Foment, Ana Pastor, en declarar que l'extensió de l'AVE és irrenunciable. El govern central pot renunciar a drets socials i laborals, pot retallar en educació, sanitat o recerca. Però no pot renunciar a l'AVE. I és que aquest està per sobre de tot i de tots, com també està per sobre de les diferències entre PP i PSOE, que en aquesta qüestió pensen el mateix. Si els usuaris dels serveis públics o els contribuents actuals –i sobretot els futurs- no poden estar contents d'aquestes declaracions, de segur que ho estaran les empreses constructores per ells. Aquesta decisió no pot justificar-se com a política expansiva, precisament perquè això és plenament contradictori amb la política d'austeritat perseguida i declarada pel govern.
Que l'objectiu de l'AVE no és econòmic, ja fa temps que ho hem digerit. Ara, la nova ministra ha advertit solemnement que “solament es pararan obres de l'AVE quan hi hagi problemes tècnics, però no per problemes econòmics”. Per a això ja hi som els contribuents, per resoldre amb urgència qualsevol problema de finançament de l'AVE, no fos cas que ocasionés algun retard en la seva execució.
Però de les declaracions de la nova ministra em quedo amb la que va deixar al seu pas per Galícia. Segons la ministra, aquesta comunitat “no serà menys que ningú”. Així es fa la política de transport a Espanya. Mai ha importat qui viatjarà i quin serà el cost que la societat suportarà per fer les infraestructures. Només importa l'obsessió per la igualtat territorial. Serà difícil deixar fora de l'AVE cap comunitat o província amb aquest argument, ningú mereix ser menystingut.
Aquest despropòsit es contradiu amb les constants acusacions a la irresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes que diàriament s'emeten des de Madrid. Amb quina autoritat moral es pot atribuir irresponsabilitat en el control de la despesa a les autonomies quan el govern central ha contractat fins al 2010 un total de 40.263 milions d'euros (excloent la inversió feta en el tram Saragossa-Osca i el ramal fins a Toledo) en AVEs que no van enlloc. És a dir, la mateixa quantitat que pretén ajustar el govern amb les seves polítiques d'austeritat.
Però no tot és negatiu. Com a mínim hi ha dues bones notícies associades a l'entrada de la nova ministra. La primera és que la ministra pretén revisar el programa de col·laboració públic-privada que va dissenyar el ministre Blanco. Ja saben, aquell en què el govern diferia els pagaments als inversors privats fins l'any 2014 a canvi d'un onerós tipus d'interès del doble del vigent en el mercat. La segona, Pastor ha promès transparència en totes les qüestions relatives a l'AVE, tant tècniques com econòmiques. Esperen que s'hi atreveixin.
I ara més comentaris en forma d’epíleg:
En aquest punt del discurs, és obligat mostrar l’acudit gràfic d’en Ferreres (que exemplifica el criteri d’AVE para todos tant d’en Blanco com de la nova ministra), aparegut quan s’estava discutint si Corredor Mediterrani o Transpirinenc i quan s’estava produint el tancament de les primeres línies d’AVE absolutament inservibles (n’hi ha moltes més de terriblement deficitàries que un govern pragmàtic com el del PP hauria de tancar, però que veient les declaracions de l’actual substituta del desastrós Blanco fan dubtar).
Ja que està en la mateixa línia em cal copiar les animalades vomitades pel Blanco que vaig recollir en un apunt del 7 de juliol de l’any passat i que pel que respecta al criteri de fer arribar l’AVE a totes les capitals de província és idèntic al de la nova ministra:
Apunt del 7 de juliol
No sé si vareu veure el dimecres al migdia per televisió les declaracions del ministre de Foment José (Pepiño) Blanco sobre infraestructures. És una cruel caricatura d’ell mateix i de l’Espanya que representa. És de jutjat de guàrdia!
Els diaris en parlen però no expressen exactament el que la televisió va mostrar. Vegeu l’enllaç amb TV3 de 2:42 minuts, i gaudiu-ne!:
Realment és analitzable cada una de les frases que diu i com les diu! Primer, sembla que vagi una mica pet (vermuts, aperitius abans del sopar), segon, fa cara riallera, de tornar de tot, a mida que va dient bestieses (són bestieses perquè les diu el ministre de Foment el 6 de juliol de 2011, en plena crisi i després d’haver dilapidat els fons europeus i més sense cap criteri). De fet si aquestes bestieses les haguessin dit el Rajoy o a Intereconomia hauria sonat igual...
· Como todo nos ha salido gratis (rialleta)… Circular por la mayoría de autovías es gratis (rialleta)...
· Como no sabemos muy bien lo que cuesta un tren de alta velocidad...
· No, construirlo, solo mantenerlo: 100.000€ por quilómetro y año, 180.000€ si es en túnel… Multiplicar los kilómetros y ya sabréis lo que cuesta solo conservar las vías…
· Ya no vamos a tener los recursos que teníamos, en primer lugar porque muchas de estas infraestructuras las venimos haciendo con fondos procedentes de la Unión Europea, Fondos estructurales y de cohesión…
· Tenemos ya que empezar a pensar las infraestructuras con un poquito mas de sentido económico, hacer estudios de viabilidad económica, hacer estudios de rentabilidad…
· Porqué no hay peor cosa que un puerto sin mercancías, un aeropuerto sin aviones, y un tren sin pasajeros
· Por tanto nos viene bien que empecemos a trabajar un poco mas con un sentido económico de las infraestructuras, y sobretodo priorizar estructuras que generen mas a la competitividad
· España no es capaz de mantener un sistema de conservación bueno de las infraestructuras, de seguir concluyendo todas las infraestructuras que siguen siendo necesarias des del punto de vista económico y social sin tocar absolutamente los temas impositivos …
El ministre Blanco, analfabet funcional, se n’adona ara de que s’havien d’haver fet les inversions planificant-les prèviament, que és de sentit comú, però el govern Zapatero no en deu tenir massa o la fal·lera identitària “quilòmetre zero” ho tapa tot!
Blanco és un bandarra o un inconscient: a España potser “todo les ha salido gratis” però a Catalunya no (no deu formar part d’España)!
Hi ha frases molt perilloses: Ya no vamos a tener los recursos que teníamos. Per tant més escanyada a Catalunya!
Empezar a pensar, empezar a trabajar, priorizar, sentido económico, estudios de viabilidad, rentabilidad... El seu subconscient ens està dient que fins ara no havien pensat? No havien prioritzat? No hi havia estudis de viabilitat i de rendibilitat? Cosa que ja ens podíem imaginar: Havien aplicat la megalomania identitària a vertebrar la seva Espanya, amb fons europeus i catalans (20.000€ cada any), però sense que ni una mínima vertebració arribés als Països Catalans. Ni corredor mediterrani, ni intervenció al Port de Barcelona per les mercaderies, ni autovies gratuïtes per anar d’Alacant a La Jonquera. Tot de peatge (a Madrid hi ha, apart dels 4 cinturons, 3 autovies gratuïtes i tres de peatge, en fallida). És com estarien les autopistes de peatge dels Paisos Catalans si hi hagués alternatives!
Respecte al manteniment de carreteres, autovies i infraestructura ferroviària, sembla que sigui nous en l’ofici! Quan es construeix una infraestructura hi ha d’haver una partida per a manteniment (que no és un mot que coneguin excessivament a Espanya).
I com a traca final, la frase idiota, digna del seu major enemic: Porqué no hay peor cosa que un puerto sin mercancías, un aeropuerto sin aviones, y un tren sin pasajeros. Tot és resultat de la seva dilapidació!
I per avui ja està!
Joan A. Forès
Reflexions
