Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris participacions preferents. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris participacions preferents. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de febrer del 2012

10/02/12. Encara més sobre participacions preferents

Benvolguts,

Avui afegim més capítols a l’estafa de les participacions preferents.

De primer  l’editorial del Directe.cat d’avui 10 de febrer, i seguim amb una carta d’un client enganyat per La Caixa. En la carta es mostra com La Caixa usa informació confidencial, com entabana el client, com el comercial menteix amb tot el morro i com l’entitat li continua robant al client per tots els mitjans coneguts i per conèixer, ja que sap que el té agafat per les pilotes i sap també que té patent de cos (cors)1 perquè les entitats supervisores no s’hi ficaran.

Rellegiu-vos si us plau les Reflexions sobre el film Margin Call el reportatge Inside Job i hi veureu l’analogia!

De tota manera, insisteixo un cop més que La Caixa, com la dona del Cèsar, hauria de donar mostra d’honestedat i liquidar aquesta operació, reconeixent la seva culpa, pagant íntegrament i de pressa el que deu i sense haver de passar pels jutjats, que fa lleig...

 Comencem amb un acudit molt escaient:

 
Editorial:

L’engany massiu de les entitats financeres


Milers de ciutadans atrapats en productes financers d’alt risc, víctimes de la confiança amb les seves entitats financeres; això són les participacions preferents. Cap autoritat, ni el Banc d’Espanya, ni el ministeri d’Economia Espanyol, ni la Conselleria d’Economia, ni l’Agència Catalana del Consum han fet res per evitar-ho, i encara més greu, un cop fet l’engany massiu mantenen el més vergonyós dels silencis.

Només alguns partits polítics com ERC i ICV han presentat iniciatives parlamentàries i el Síndic de Greuges que ha obert un expedient d’ofici han començat a donar alguna mínima resposta als milers d’afectats.

Des que fa unes setmanes vàrem publicar les primeres notícies sobre aquest escàndol i vam posar a disposició dels nostres lectors un correu electrònic (
denuncies@directe.cat )per tal que poguessin explicar les seves experiències amb les “participacions preferents”, els correus han estat una constant. Correus fets amb el cor, fets des de la ràbia i de la impotència per un engany basat amb la confiança.

Casos de tots els colors però tots amb el mateix perfil: gent gran amb els estalvis de la seva vida, enganyats per responsables d’oficines bancàries necessitats de complir les exigències sense escrúpols de les seves respectives direccions. Correus de persones que avui és troben en situacions complicades, víctimes de la crisi i que els estalvis de la seva vida els podrien ajudar a sortir endavant, gent que vol ajudar als seus fills o a ells mateixos a no perdre la seva vivenda i que no poden recuperar els seus estalvis, gent que encara fa tan sols uns mesos han estat enganyat amb participacions preferents provinents de clients amb tracte de favor per aquestes mateixes entitats financeres. Un drama de proporcions considerables, que tot just es troba en les beceroles i que sense una actuació contundent de les diferents autoritats comportarà molts greuges personals i familiars.

Com pot ser que La Caixa utilitzes els estalvis dels seus clients i els invertís en productes financers al paradís de les Illes Caiman? I més encara, que els responsables públics de vigilar els comportaments d’aquestes entitats callin? Com pot ser que milers de queixes de ciutadans enganyats no comportin respostes clares i contundents davant un engany tan clar com el de les participacions preferents? Algun responsable polític pensa donar la cara? Veient el silenci del poder polític davant un engany com aquest, no és d’estranyar que en un tres i no res, ens haguem quedat sense les caixes catalanes.
http://www.directe.cat/editorial/186828/lengany-massiu-de-les-entitats-financeres

 Carta d’un afectat:

El 2006, els de la caixa van veure que havia rebut uns diners a la llibreta d’estalvi i em van trucar a casa per oferir-me el “chollo” de la meva vida. És lícit utilitzar aquesta informació privada per fer ofertes que el client no ha demanat? Em van assegurar que era quelcom segur, que estava disponible en qualsevol moment i que era més avantatjós que un termini fix. El que em va convèncer va ser el fet de la disponibilitat immediata, perquè l’interès no era res de l’altre món. En cap moment em van advertir dels grans riscos que corria, ni per suposat que podia perdre els diners! Tinc pendent de pagar encara la meva hipoteca i la tinc amb ells. Els diners que dec d’hipoteca no arriben a ser ni una tercera part dels diners que ells tenen amb les meves obligacions. Vaig anar a parlar amb el director de l’oficina per intentar arreglar almenys el deute de la hipoteca amb els diners de les obligacions (em queda molt poc temps per acabar de cobrar l’atur), ja que els diners els tenen ells mateixos! I em va oferir un préstec “com a favor especial per a mi” al 7%, el doble del que m’estan pagant ells d’interessos, perquè la pogués liquidar! Quin insult! Què faran? M’embargaran el pis?

Vaig enviar una carta a atenció al client a la central, a principis de gener. Sense resposta. Entre tant, a l’oficina em van dir que abans de final de gener ens donarien una solució, que la prioritat que tenien era que no perdéssim el nominal (com li diuen ells), però a hores d’ara encara no sabem res. La setmana passada, quan vaig trucar, em van dir que a mitjan d’aquesta se sabria alguna cosa. I res, de moment, res de res. El cas és que, ens donin el que ens donin, no podrem escollir. I si és pitjor que el que tenim? Qui hi confia? I què hem de fer les persones que necessitem els diners? Estem totalment desemparats!
http://in.directe.cat/cartes-lectors/blog/7356/enganyats-per-les-entitats-financeres


Nota 1. He cercat en el diccionari català-valencià-balear l’expressió “patent de cors”. Vegeu què en diu:

|| 4. Campanya que fa una nau contra les armades i riberes de l'enemic; cast. corso. (V. cors, art. 1, || 3). En altra primer armament e cós de una galea fet per lo dit noble, doc. segle XV (Bol. Ac. B. L., xi, 73). De aquells diners ell ne armà naus e mes-se en cós a robar de tothom, Pere IV, Cròn. 396.


Joan A. Forès
Reflexions

dimarts, 31 de gener del 2012

31/01/12. Seguim la saga de les participacions preferents

Benvolguts,

Seguim la saga de les participacions preferents. Però ara amb una nova mostra d’Entitat sense ànim de lucre, just com l’Urdangarin! Per no ser menys que la seva il·lustre empleada Cristina de Borbón, Directora de l’Àrea Social de La Caixa que cobra  200.000 euros anuals per no fer res, La Caixa utilitza  els estalvis dels seus clients per operar a les illes Caiman.

La Caixa va utilitzar els estalvis dels seus clients per operar a les illes Caiman

·       Les dues primeres emissions de participacions preferents de 3.000M€ van ser fetes per 'Caixa Preference Limited', empresa de La Caixa constituïda l’any 1999, al paradís fiscal de les Illes Caiman.

·       El drama de les participacions preferents va en augment, cada dia són més les persones que s’adonen, per sorpresa seva, que les inversions que van fer dels seus estalvis són productes financers de risc, i que han quedat atrapats en les maniobres poc clares de les entitats financeres. Hi ha indicis que el sistema de captació de clients podria haver vulnerat la normativa europea. En aquest sentit, són nombroses les queixes de clients que afirmen que les entitats no els van advertir del risc, ni de la lletra petita del document que les entitats emissores van remetre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Ara veuen com part dels seus estalvis es van fer servir per operar en un paradís fiscal.

El cas de “La Caixa”
La Caixa és l’entitat que més
participacions preferents ha col·locat entre els seus clients, uns 5.000 milions d'€ repartits en tres emissions: la primera, l'any 1999 amb 1.000 milions d'€; la segona, l’any 2000 amb 2.000 milions d'€ emeses per l’empresa 'Caixa Preference limited', constituïda al paradís fiscal de les Illes Caiman, subjecte a les lleis d’aquelles paradisíaques illes, i 100% participada per l’entitat catalana de referència.

Segons consta en els informes d’auditoria de l’empresa esmentada, aquesta va canviar el nom pel de Caixa Preference, SA (societat unipersonal) i va traslladar la seva seu a Espanya el 8 de novembre de 2004.

La tercera emissió és molt més recent, de l’any 2009, i ja va ser feta per La Caixa per import de
2.000 milions d'€ però, la lletra petita seguia confirmant la poca garantia que oferia aquest producte, totalment inadequat pels minoristes, per ser un producte d’alt risc i sobretot, per la tipologia de client afectat per l’adquisició de les participacions preferents.
Preguntes que han de ser contestades

Què hi feia La Caixa en un paradís fiscal? Ningú controla on i en què inverteix els diners una entitat social com La Caixa? Té La Caixa inversions o productes financers en paradisos fiscals? Davant d’aquest despropòsit, no caldria que La Caixa retornés als seus clients els diners que va invertir en el paradís fiscal de les Illes Caiman?
La Caixa aconsegueix el capital exigit per Europa gràcies a tenir atrapats financerament a milers dels seus clients

El President de La Caixa, Isidre Fainé, va voler treure importància a les queixes dels seus clients i en un to de superioritat va abonar la tesis que l’entitat ja ha fet un esforç per millorar la situació dels seus clients. Segons experts consultats, La Caixa ha aprofitat la perpetuïtat del producte per reforçar el capital de l’entitat en 5.000 milions d'€ i complir els requisits de les autoritats europees.
El silenci per resposta

Malgrat les denúncies fetes pels afectats a La Caixa i a l’Agència Catalana de Consum, la resposta és el silenci. Hi ha constància que cartes dirigides al president de l’entitat catalana resten sense resposta, i que l’Agència Catalana de Consum, de moment, no vol emetre cap opinió. Mentrestant la situació s’agreuja i la desesperació dels afectats va en augment.
Primeres iniciatives parlamentaries

ERC ha posat en marxa de forma immediata un seguit d’accions per donar suport a les més de 210.000 famílies afectades a Catalunya (700.000 a tot l’Estat), la majoria persones d’edat avançada, per les participacions preferents a bancs i caixes. Així, s’ha demanat les compareixences al Congrés de Diputats del governador del Banc d’Espanya i del president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors per donar compte de les actuacions realitzades en la funció de control i les solucions possibles, les compareixences al Parlament de Catalunya del director de l’Agència Catalana del Consum i de representants dels afectats a través d’AICEC, Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya, i les federacions de bancs i caixes. Igualment ICV ha demanat la revisió de cada cas i el retorn dels estalvis als afectats.
Continuem cercant testimonis, volem seguir informant

Davant la gravetat de la situació, amb l’afectació de milers de persones que tenen retinguts els seus estalvis, busquem testimonis, de persones afectades, però també de gestors financeres que ens vulguin fer arribar el seu testimoni, garantint lògicament el seu anonimat. Amb la voluntat de seguir informant i fer-ne un seguiment posem a la disposició dels afectats aquest correu electrònic, denuncies@directe.cat

Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 29 de gener del 2012

29/01/12. Corralito o Inside Job perpetrat per La Caixa, el deute subordinat i les participacions preferents

Benvolguts,

Sembla que s’ha destapat el primer “corralito” de La Caixa!

Segons Viquipèdia: En Argentina se denominó corralito a la restricción de la libre disposición de dinero en efectivo de plazos fijos, cuentas corrientes y cajas de ahorros impuesta por el gobierno de Fernando de la Rúa en el mes de diciembre de 2001.

Aquest corralito té a veure amb els productes tòxics financers, particularment les participacions preferents. Les seves característiques i la forma com els bancs les col·loquen els fan idèntic als “bons escombraria” denunciats en el reportatge “Inside job” i en la pel·lícula “Margin Call”, que hem comentat més d’un cop en les Reflexions!

Avui he ajuntat 4 articles de tres fonts diverses (molta teca), parlant d’aquest tema que com es diu en un d’ells, no és massa explicat pels mitjans de comunicació (per no fer enfadar als bwanes corresponents).

Els articles s’han publicat en els darrers quinze dies a:

·       Interviu (no sé qui són ni quins interessos els guien ni qui són els seus amos i a més són sensacionalistes). Si només hagués sigut aquesta font no hauria parlat del tema...

·       Directe.cat (dos articles complementaris)

·       L’Econòmic (pàgines salmó del Punt/Avui)



Interviu.es de gener d’enguany presenta el producte: participacions preferents.

El corralito español

·       Cientos de miles de familias tienen bloqueados sus ahorros en bancos y cajas.

·       Bancos y cajas bloquean las inversiones en participaciones preferentes y retienen los ahorros de cientos de miles de familias que adquirieron este producto financiero sin conocer sus características. Los afectados denuncian este corralito español que busca aumentar el capital de la banca y cuadrar sus balances anuales.

Aconsejados por sus bancos, cientos de miles de familias contrataron participaciones preferentes –un producto financiero legal, complejo y de alto riesgo–, sin conocer sus características y ahora se encuentran atrapados. No pueden recuperar sus ahorros.

La Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros (Adicae) ha denunciado, ante la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), a 52 entidades financieras por “la comercialización irregular de estos ‘productos tóxicos’ entre ahorradores inexpertos”. En su escrito, se critica la falta de información acerca del carácter especulativo y perpetuo de este producto que carece de la cobertura del Fondo de Garantía de Depósitos; es decir, si el banco quiebra, se pierde todo.

José Luis Veiga, pescador gallego jubilado y padre de cuatro hijos, tiene bloqueados en Caixa Galicia 28.800 euros desde 2008. Al matrimonio formado por José Francisco Rodríguez y Milagros Fernández, la Caixa les retiene en Madrid 13.000 euros desde el pasado 14 de noviembre. La catalana Cristina Guillamón no puede sacar sus 12.000 euros de Caixa Catalunya desde hace 10 meses. Lara, una joven veterinaria madrileña, tampoco puede recuperar los 3.000 euros depositados en el BBVA. Son algunos ejemplos de inversores inexpertos que compraron parte de los 12.876 millones de euros emitidos en participaciones preferentes en los últimos cuatro años.

“Es un fraude generalizado y tolerado por el Banco de España y la CNMV que han hecho dejación de sus responsabilidades de control y no han mirado por los intereses de las familias”, acusa Manuel Pardos, presidente de Adicae.

Fuentes de la Asociación Española de la Banca (AEB) destacan que las participaciones preferentes “pasaron todos los controles administrativos. Es un producto bendecido y justificado por el Banco de España y por la Comisión Nacional del Mercado de Valores”. “Si ha habido irregularidades, que se investiguen y que las autoridades competentes resuelvan”, advierte la AEB.


Segons explica també el directe.cat, sembla que La Caixa, ha estat  engalipant en els darrers deu anys els seus clients i ara quan se n’adona del desastre, intenta fer que comprin uns altres bons escombraria diferents però segurament tant tòxics com els primers. I sense opció! Segueixen els dos articles:

La Caixa aboca als propietaris de preferents a fer-se accionistes de CaixaBank


·       La Caixa retindrà 3.500 milions d’euros dels seus clients per un període de deu anys, en base a un producte d’alt risc, no garantit pel fons de dipòsits, i que molts usuaris consideren va ser un engany massiu.


El proper 31 de gener és el darrer dia perquè els afectats de les participacions preferents de la Caixa acceptin la proposta per substituir les participacions per obligacions convertibles en accions (30%) i obligacions de deute subordinat (70%), un producte, aquest darrer, considerat d’alt risc per la mateixa entitat emissora. Aquesta és la solució proposada per la principal entitat financera del país per substituir l’operació massiva que va fer a milers de clients, amb les anomenades participacions preferents. La Caixa és l’entitat financera que va emetre més quantitat d’aquest producte financer, en total quasi 5.000M€ emesos en tres emissions dels anys 1999, 2000 i 2009. Segons dades de la mateixa entitat, fins a data d’avui, més d’un 90% dels clients que van optar per aquest producte en el seu dia, han acceptat el canvi, a falta d’alternatives millors i davant el fet d’haver de quedar-se un producte perpetu i sense sortida.



Un engany massiu
Segons informació a la que ha tingut accés el Directe.cat, la majoria d’afectats són gent gran que en cap moment va ser advertida del risc del producte que els oferien, i que ara pateixen el drama de veure com els seus estalvis de tota la vida resten retinguts per uns quants anys en contra de la seva voluntat. Molts dels afectat es mostren enganyats i senten traïda la confiança dipositada en la seva entitat, asseguren que directius de les oficines es van posar en contacte amb ells per oferir-los un producte, segon els van dir, segur i amb bona rendibilitat, i que en cap cas van ser informats del risc que suposava l’adquisició de les participacions preferents.


Una maniobra rodona
La Caixa, i la resta d’entitats financeres, han aconseguit capitalitzar-se per la via del sí o sí; o acceptes la proposta o et quedes amb els teus estalvis enterrats a perpetuïtat . Tot plegat ha tingut lloc amb el greu silenci de les administracions que han fet cas omís als milers de denúncies fetes tant al Ministeri d’Economia, com al Banc d’Espanya i a la Generalitat de Catalunya.

Fins i tot és complicat trobar un tractament periodístic ajustat a la realitat d’aquest drama que afecta a tantes persones; és difícil per molts mitjans explicar i denunciar com és possible que entitats financeres que, fins al moment, tenien com objecte el benestar social, facin negoci del que es pot considerar un engany.

Per acabar-ho d’adobar, la Caixa considera el producte que serveix per substituir les preferents com de risc, però millor que aquestes, és a dir, la mateixa entitat reconeix que les participacions preferents eren un producte financer inadequat i de molt risc.
Malgrat el reconeixement, l’entitat es nega a compensar als seus clients, captats, segons molts usuaris, amb falses promeses.

Continuem cercant testimonis, volem seguir informant

Davant la gravetat de la situació, amb l’afectació de milers de persones que tenen retinguts els seus estalvis, busquem testimonis, de persones afectades, però també de gestors financeres que ens vulguin fer arribar el seu testimoni, garantint lògicament el seu anonimat. Amb la voluntat de seguir informant i fer-ne un seguiment posem a la disposició dels afectats aquest correu electrònic, denuncies@directe.cat

Bancs i caixes bloquegen els estalvis de centenars de famílies catalanes


·       500 afectats catalans tallen l’avinguda Diagonal davant la seu de La Caixa per exigir solucions a la crisi de les preferents


·       Milers de petits estalviadors tenen bloquejats els seus estalvis, víctimes de pràctiques poc honestes per part d’algunes entitats financeres que gaudeixen del silenci còmplice del Banc d’Espanya. Més de cinquanta bancs i caixes van col·locar als seus clients productes de dubtosa fiabilitat, considerats de risc i molt complexos per les pròpies entitats. Són les anomenades 'participacions preferents'. Les operacions sovint van amagar les característiques reals del producte, tot prometent uns interessos que en cap cas estaven garantits.

Ahir a la tarda un grup d’afectats pel corral de bancs i caixes es van manifestar davant la seu de La Caixa a Barcelona, tallant durant una bona estona l’avinguda Diagonal en demanda de solucions al bloqueig dels seus estalvis.
Les entitats més importants de l’estat com La Caixa, CAM, Bankia, BBVA, Banc Popular, Banc de Sabadell i moltes més han enterrat milers de milions d’euros de petits estalviadors en productes financers sense sortida, i a perpetuïtat, abusant de la bona fe de molts dels seus clients.
Des de fa setmanes l’Associació d’usuaris de bancs i caixes
(ADICAE) assessora als milers d’afectats de tot l’Estat i mitjançant assemblees informatives denuncien l’opacitat i el silenci de les entitats bancàries davant aquesta dramàtica situació que afecta els estalvis de moltes famílies.


Què són les participacions preferents?
Segons el Banc d’Espanya i segons constava en la lletra petita mai lliurada als clients (el document en qüestió té més de 100 pagines de lletra petita i l’hem aconseguit de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i s'adjunta a la notícia), les participacions preferents són:
1.- Un producte complex i de caràcter perpetu.
2.- No són un dipòsit bancari i en conseqüència no estan incloses en les garanties del Fons de Garantia de Dipòsit.
3.- L’adjectiu preferent que la legislació espanyola atorga a les participacions preferents NO significa que els seus titulars tinguin la condició d’acreedors preferents.


Algú és pot creure que amb aquestes advertències els clients de les entitats financeres haguessin adquirit aquest producte? Les entitats financeres van abusar de la confiança dels clients oferint un interès competitiu però amagant la realitat del producte. Però les advertències al risc de les participacions preferents no acabaven en aquestes punt.

Risc de no percepció d’interessos

El pagament dels interessos resta condicionat a l’obtenció de suficient benefici distribuïble per part de l’entitat i a l’existència de recursos propis suficients de conformitat amb la normativa bancària existent a cada moment. Si en les dates del pagament d’interessos, aquests no es paguen, els inversors perden el dret a percebre els interessos no cobrats.
És a dir, si les entitats entraven en dificultats, encara que fossin provisionals, els compromisos de pagament dels interessos es convertien en paper mullat. I per si no fos suficient, el document segueix advertint del producte deixalla que són les participacions preferents.

Risc d’absorció de pèrdues

En supòsits extrems d’insuficiència patrimonial de l'Emissor, aquest podria liquidar l’emissió per un valor inferior al nominal de les participacions preferents, amb la conseqüent pèrdua per part del titular del principal invertit. Ha passat amb les preferents de la CAM: centenars d’afectats ara en mans del nou propietari, el Banc de Sabadell. Precisament per aquest motiu la legislació bancària considera les participacions preferents 'recursos propis' de les entitats de crèdit que les emeten.
Tot plegat un veritable escàndol financer silenciat pel propi Banc d’Espanya i pels grans mitjans de comunicació. Algunes entitats financeres han començat a oferir algunes sortides, no pas per compensar a les famílies afectades sinó per la necessitat d’augmentar el seu capital, per complir amb les noves directives europees. Segons les informacions que tenim, s’acumulen els drames de moltes famílies que en plena crisi no poden utilitzar els seus estalvis, i volem fer-ne un seguiment i exigir responsabilitats per aquest engany massiu.
Un 'corralito' a la ibèrica amb afectació a milers de persones.

Busquem testimonis, volem seguir informant

Davant la gravetat de la situació, amb l’afectació de milers de persones que tenen retinguts els seus estalvis, busquem testimonis, de persones afectades, però també de gestors financeres que ens vulguin fer arribar el seu testimoni, garantint lògicament el seu anonimat. Amb la voluntat de seguir informant i fer-ne un seguiment posem a la disposició dels afectats aquest correu electrònic, denuncies@directe.cat



Un testimoni que ha arribat és el d’Eliseu Santandreu, on explica que en aquests moment hi ha dos productes tòxics que bancs i caixes han encolomat al seus clients i ara els està petant als morros!:

El deute subordinat i les participacions preferents


28/01/12 02:00 - - Eliseu Santandreu email protegit

Moltes empreses i entitats financeres han comercialitzat en els últims anys uns productes denominats deute subordinat i participacions preferents. Aquí ens referirem especialment a les entitats financeres que van vendre aquests productes com a productes de renda fixa –obligacions-, amb una rendibilitat pactada prèviament, una data d'amortització i la possibilitat de vendre'l en qualsevol moment per fer liquiditat.

No obstant això, l'absència d'un termini prefixat d'amortització els fa més propis d'una inversió a perpetuïtat, una nul·la liquiditat, i per a acabar d'adobar-lo, la rendibilitat depèn de la decisió unilateral de l'entitat emissora o de l'existència d'un comprador amatent de comprar-la a un preu més baix que el nominal per fer-hi una bona operació. Aquests condicionaments infringeixen a aquests productes una realitat molt diferent a l'oferta, ja que conjuminen un risc alt i avantatges escassos.

Tot i que no es tracta “d'estafes” com interessadament s'afirma en certs àmbits, són la conseqüència de dos aspectes recurrents: a) les entitats financeres venen els productes que els interessa amb preferència a l'interès dels seus clients, als quals diu que assessora; b) els coneixements escassos del petit inversor en les característiques dels productes i la confiança cega en els seus “assessors bancaris” que, amb freqüència, desconeix el que estan venent, a més de la temible lletra petita conformen un còctel d'aspectes més negatius que positius que només es coneixen quan arriba el moment de realitzar-los i trobar-se amb sorpreses desagradables, com les que sorgeixen actualment.



DEUTE SUBORDINAT (DS).

El DS comprèn uns títols o valors de renda fixa emesos generalment per les entitats de crèdit que ofereixen –en el moment de la venda- més rendibilitat que altres actius de deute, en compensació de la no-liquiditat del producte. L'inversor ha de saber que assumeix un nivell de risc ja que, en cas de fallida de l'emissor, primer cobraran els creditors ordinaris –d'aquí el terme de subordinació- i, solament en el cas que quedessin actius romanents, podrien repartir-se les seves engrunes.

Tot i que en els fullets explicatius d'aquest tipus de productes s'estableix que un tenidor pugui vendre'l quan desitgi, no es garanteix un preu de recompra del termini d'amortització ja que dependrà de l'interès d'un possible comprador i, alhora, del moment econòmic pel qual passi l'emissor. En el cas que aquest presenti problemes financers, ¿sorgiran compradors sabent que, si la societat fa fallida o té dificultats serioses cobraran la seva inversió? Aquest és l'aspecte més preocupant i del que menys es fa esment en el moment d'oferir-lo.



PARTICIPACIONS PREFERENTS (PP).

Les PP perpètues no equivalen a un dipòsit ja que no estan cobertes pel fons de Garantia de Dipòsits i, a més, són no líquides. Si en un any no hi ha beneficis o l'emissor no ha repartit dividends, les participacions preferents es poden quedar sense cobrar interessos.

Les PP es poden vendre al valor que un altre inversor estigui disposat a comprar-les que, òbviament, pot ser molt per sota del valor inicial de compra. Per exemple: una PP emesa per 1.000 euros, amb una rendibilitat anual del 5%, pagarà 50 euros anualment. Ara suposem que un altre inversor la compra a un preu de 400 euros i que hi guanya els 50 euros anuals. A aquest inversor, li suposa una rendibilitat del 12,5% (50/400 euros x 100) i el venedor experimentarà una minusvalidesa del 60% (1.000-400 euros).

Les PP tenen molt poca liquiditat. Si s'hi vol invertir convé destinar aquells diners que no s'hagin de menester durant diversos anys. En els moments actuals, la diferència entre els preus de compra i els de venda és molt gran i, probablement, continuarà així fins que els mercats es normalitzin. Vendre PP amb presses pot suposar perdre-hi molts diners, i els qui tenen paciència en poden guanyar molts, amb la seva adquisició, a l'espera de temps millors.

Petits inversors atrapats

Abans de la crisi, les participacions preferents eren un producte avantatjós, que rendien, amb uns interessos superiors a un dipòsit. Amb aquest producte, les entitats financeres es finançaven i quan l'inversor volia recuperar la seva inversió acudia a la mateixa que la venia en el mercat secundari.

El problema ha sorgit per la mateixa crisi financera, ja que ha desaparegut l'interès de recomprar-lo de les entitats, obsessionades amb els nous requisits de solvència. Ni encara que volguessin, les podrien comprar, però algú haurà de donar una solució als milers de petits inversors que no han pogut recuperar els estalvis.




Crec que amb aquesta llarga tirallonga de lletra us haureu fet càrrec de com va el país!