24/08/13. Són mitjans de l’odi contra el país i contra la seva gent.

Benvolguts,

Aquesta nit a la cadena dels bisbes, cardenals, nuncis i canonges, hem sentit el presentador dient: Hay autonomias que se gastan el dinero de todos los españoles enseñando idiomas que no sirven para nada...

La caverna ho té clar! Per què dimoni cal estudiar català si no serveix per a res? Són mitjans de l’odi contra el país i contra la seva gent.

Les cadenes de l’odi van empastifant les ones de forma que una gran proporció d’espanyols que només miren aquestes cadenes i que no tenen possibilitats de comparar, ja els va bé creure’s el que els volen fer creure...

 

Vegem ara la notícia del directe.cat sobre aquest tema:

 

L’ABC compara els catalans amb el règim assassí Sirià

22 d'agost de 2013

 

Un dia, un altre dia, i des de fa molt de temps, les elits espanyoles insulten, difamen i menteixen sobre els catalans i alguns a casa nostra encara hi volen seguir

L’ABC compara els catalans amb el règim assassí Sirià

L’acudit del diari ABC, un dels insignes mitjans de la caverna mediàtica, és un més dels insults, mentides o difamacions que any darrere any les elits espanyoles diuen sobre Catalunya i els catalans. Avui és l’ABC, ahir un digital de Madrid sobre la samarreta del Barcelona, fa uns mesos, en ple període electoral, El Mundo buscant perles de la família Pujol i Mas, o el dia a dia de les televisions de l’estat explicant el que volen sobre Catalunya. Són mitjans de l’odi contra el país i contra la seva gent. Gràcies a tot això, desprès es produeixen reaccions dels espectadors al camp de l’At. De Madrid cridant “Puta Barça, Puta Catalunya” o en altres llocs de l’estat, atien l’odi i la gent reacciona per totes aquestes desinformacions. 

 

Algun dia denunciarem sistemàticament els atacs contra els catalans?
 

Avui les xarxes socials s’ho preguntaven, algú a Catalunya, el Govern per exemple, pensa fer alguna cosa? Ho pensa portar a la justícia? O hem d'aguantar eternament les mentides de la caverna? Recordem que en molts d’aquests mitjans, grans empreses amb seu a Catalunya hi posen publicitat i són còmplices d’aquests atacs.

 

Els mitjans de l’odi, un perillós precedent clau en el genocidi Ruandès
 

El precedent s'anomenava “la ràdio de les mil colines” una emissora que en base a mentir, va assenyalar culpables i dolents en aquest país africà que va comportar un dels més terribles genocidis del segle passat. Avui, alguns dels seus responsables compleixen condemna com a causants d’aquells fets. Entre 800.000 i un milió de persones van ser assassinades en tres mesos en el que es considera el genocidi més ràpid del segle davant els ulls de la comunitat internacional.
 

La caverna mediàtica també assenyala com feia la ràdio ruandesa
 

De manera diferent, i molt més preparada, els mitjans de l’odi treballen davant un escenari de la por. Menteixen sobre Catalunya per intentar activar un odi latent que faciliti la por, amb aquesta actitud, promouen grups violents de l’extrema dreta i el naixement de mitjans radicalitzats que encara la diuen més grossa.
 

Alguns mitjans de comunicació catalans no desmunten massa les mentides de la caverna
 

Sovint, la premsa catalana es fa ressò de moltes d’aquestes notícies però no les contradiu massa. Fins i tot els mitjans públics donen cobertura a periodistes d’aquests mitjans de pandereta, que no argumenten, i que sense cap mena d’escrúpol, menteixen a les emissores i mitjans públics o privats catalans. Són els tertulians de l’odi.

 

 

Joan A. Forès

Reflexions

24/08/13. Les col·locacions dels EX i el Gran Wyoming parlant clar

Benvolguts,

Avui m’han arribat de llocs diferents dues informacions molt relacionades: La piulada d’en López Tena amb les col·locacions dels ex-ministres i el vídeo de dos minuts del Gran Wyoming parlant del mateix tema...

https://www.facebook.com/video/embed?video_id=10151241854186076

Alfons López Tena ‏ 21 ago

Ex-governants del PPSOE col·locats a empreses que havien afavorit des del govern:

 

https://www.facebook.com/video/embed?video_id=10151241854186076

Joan A. Forès

Reflexions

23/08/13. En Ferran Sáez Mateu. a el Carrer del Genocida, 13, ens explica que només hi ha una Història bona i vertadera; la resta, la de los nacionalismos periféricos , era perversa i inventada.

Benvolguts,

Al voltant del Marqués de la Ensenada, que segons l’autor va ser el primer genocida de l’època moderna (i les escabetxades de prínceps i d’indis dels conqueridors de les amèriques?), es destapen les polítiques de genocidi cultural dels governs del PP des del 1996. I no eren les primeres des de la mort del Genocida major, por la gracia de Diós, al 1975, ja que el treball d’Abril Martorell amb el valencià fou cosa fina. L'autor es queixa com hem fet moltes vegades en aquest Bloc de tots els partits i patums espanyoles que mai no han alçat la veu davant d'aquest costum del noms dels carrers dedicades als grans feixistes, ni de les barbaritats dels LAPAOs, ni de les subvencions al Valle de los Caidos o a la Fundación Francisco Franco! 

Vegem l’article que és aclaridor: Carrer del Genocida, 13

http://www.ara.cat/premium/opinio/Carrer-del-Genocida_0_944905510.html

FERRAN SÁEZ MATEU

26/06/2013

Durant l'època en què Jaime Mayor Oreja va ser ministre de l'Interior van aflorar, misteriosament, dotzenes i dotzenes de plataformes i plataformetes, algunes de les quals s'han transformat avui en partits polítics, com ara UPyD. Alguns historiadors de segona fila, poetes de campanar i filòlegs als qui la fortuna acadèmica havia estat adversa van veure com, a canvi només d'una certa dosi de vehemència dialèctica, els queia el mannà del cel. La seva feina consistia a denunciar les terribles mentides i tergiversacions d'allò que anomenaven "la historiografia nacionalista". Tot era un invent: en realitat, Jaume I ballava la jotica i era soci del Reial Madrid, Companys va morir de tos ferina, i el català fou una broma antiespanyola de Fabra. Paradoxalment, gràcies als paperets de Bárcenas és probable que vagin aflorant altres paperets on consta quant li van costar llavors al contribuent els intel·lectuals constitucionalistes i les seves iniciatives mediàtiques i editorials entre el 1996 i el 2001. Mantinguin-se atents a les seves pantalles, perquè l'espectacle pot ser, si més no, interessant (sorprenent, no gaire). Aquests intel·lectuals van arribar a la conclusió que hi havia només una Història bona i vertadera; la resta, la de los nacionalismos periféricos , era perversa i inventada. Per descomptat, aquesta divisió només era possible exagerant fins al deliri algunes coses i ometent-ne unes altres. Avui els parlaré justament d'una d'aquelles omissions.

En moltes ciutats espanyoles hi ha carrers i institucions públiques i privades dedicades al marquès de l'Ensenada^Nota, que tenia un nom ben curiós: Zenón de Somodevilla y Bengoechea (1702-1781). Què va fer, aquest noble suposadament il·lustrat durant els regnats de Felip V, Ferran VI i Carles III? Coses realment molt lletges, entre les quals el primer intent de genocidi massiu del món modern, la primera idea de solució final coneguda. Només se'n va sortir parcialment, però se li ha de reconèixer la dedicació i l'esforç diligent que hi va emprar. El marquès de l'Ensenada va planificar (en secret) i va dur a terme el que en aquell temps es va denominar Prisión General de Gitanos, l'objectiu final de la qual era l'extinció d'aquesta raça (" Falta lo principal, que es darles destino con que se impidan tantos daños y extinga si es posible esta generación "). A finals de l'estiu de l'any 1749 van ser detinguts entre 9.000 i 12.000 gitanos, i van ser separats els homes de les dones i dels menors de 7 anys. No hi havia cap acusació concreta; el seu únic delicte era existir. Tots van ser esclavitzats, en el sentit literal del terme: els homes, als treballs més perillosos dels arsenals reials; les dones i els nens petits, en fàbriques o directament a la presó. La separació per sexes era el primer pas per a l'extinció, perquè així no es podrien reproduir. El segon esglaó del projecte, atesa la magnitud de tot aquell personal, era més complicat. Aquesta bestiesa va durar fins al 1763, en què van ser finalment indultats.

No m'imagino cap altre lloc del món occidental on l'instigador d'una iniciativa d'aquest tipus tingui dedicats carrers i places, així com hotels, instituts de batxillerat o col·legis majors, com passa en molts llocs d'Espanya. Fóra també molt estrany que, en qualsevol lloc d'Europa, el govern destinés 280.000 euros per mantenir un lloc que va ser construït fa només 70 anys per altres persones esclavitzades, com El Valle de los Caídos (aquesta aportació econòmica es va produir fa només unes setmanes, dit sigui de passada). Tot això només és possible gràcies al fet d'haver repintat la tronada història franquista amb un vernís enganyosament modern i, com ja hem apuntat abans, caríssim. En tot cas, la responsabilitat no és només del PP. Quants intel·lectuals propers al PSOE s'han manifestat crítics amb -sense anar gaire lluny- el disbarat del LAPAO, oficial des de dilluns passat? O quants esquerrans espanyols han denunciat l'aberració de dedicar carrers o instituts al marquès de l'Ensenada? I consti que aquests són només un parell d'exemples en un oceà de despropòsits.

Entre el 1996 i el 2001, aproximadament, les obres d'alguns intel·lectuals bascos i catalans van ser esmicolades com si fossin el bacallà d'una esqueixada: es tractava de trobar-hi coses horribles i pèrfides. Mentrestant, d'episodis tan vergonyosos com els que els acabo d'explicar, no se'n deia ni piu. Només per curiositat, m'agradaria saber el que va costar, en pessetes de les de llavors, aquesta nova versió de la història d'Espanya.

Nota. Per cert que a Madrid, al costat de la Plaça de Colom on els espanyols hi han alçat una monumental bandera espanyola i a tocar del curt carrer Génova hi ha el carrer del genocida Marqués de la Ensenada. És paral·lel a Recoletos.

Joan A. Forès

Reflexions

22/08/13. JOAN MARTORELL I BARBERÀ. ‘Ça va de soi'. Tenim quinze néts, tots catalans, els avis vingueren de l'Aragó, de Navarra, d'Euskadi, d'Andalusia, dues nétes ens van arribar de Xina i una de Rússia. El català el parlen i l'escriuen millor que nosaltres, també el castellà i... Oh inefable Wert!,

Benvolguts,

Una carta a la bústia del Punt/Avui. M’ha agradat!

‘Ça va de soi'

22/08/13 02:00 - JOAN MARTORELL I BARBERÀ / Matadepera (Vallès Occidental)

Facebook http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/671712-ca-va-de-soi.html

Twitter Google + LinkedIn 

Demanar el dret a decidir és tan absurd com demanar el dret a respirar: Ça va de soi!

No tirem aigua al vi, la cadena humana no es fa per demanar allò que ens toca pel fet d'haver nascut: decidir o respirar; es fa per allò que ens toca per ser catalans. Independència.

Catalunya es un país de frontera, els que vénen de fora s'hi troben bé i s'hi queden, s'integren, som portadors de totes les llets, el futur és ben segur.

Tenim quinze néts, tots catalans, els avis vingueren de l'Aragó, de Navarra, d'Euskadi, d'Andalusia, dues nétes ens van arribar de Xina i una de Rússia. El català el parlen i l'escriuen millor que nosaltres, també el castellà i... Oh inefable Wert!, els més grans es defensen sense problemes en anglès.

Dit això voldria afegir que el que falta per articular la democràcia de Catalunya és un partit socialdemòcrata català i també una dreta catalana i el que sobrarà seran els partits sucursalistes.

Joan A. Forès

Reflexions

 

19/08/13. La història l’escriuen els guanyadors i ara l’escriurem nosaltres

Benvolguts,

Tenim una amiga de la família a Mallorca a la que també envio les meves Reflexions i que avui m’ha respost a la meva d’avui mateix:

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2013/08/190813-joves-de-mallorca-per-la-llengua.html

Us passo el seu escrit perquè veieu la magnitud de la tragèdia:

Pel que m'han dit, no només no poden posar llaçades a les façanes, sinó que els professors no poden expressar depèn quin tipus d'idees dins dels centres ni parlar-hi de depèn quins temes... Visca la llibertat d'expressió!

I l'actual consellera d'Educació és llicenciada en Dret i agent de la propietat immobiliària... Ja veus quina gran experiència pot tenir en ensenyament... Bé, ja diuen que l'han triat només perquè és fidelíssima seguidora d'en Bauzá (l'anterior conseller era, dins de la desgràcia i el peperisme, una mica menys radical i evitava el conflicte; aquesta ha posat fil a l'agulla immediatament).

El que no acabo d'entendre és per què són tan "extremistes", perquè penso que l'únic que aconsegueixen és que la gent es tiri al carrer indignada, i no només la gent que sempre hem estat contra ells... Jo crec que aquí mai no s'havia congregat tanta gent a les manifestacions a favor de la llengua com ara. 

Ja veurem si comencem el dia 13 o no... Els meus van a la concertada, però deurà ser la primera que perdrà la concertació, perquè és l'ovella negra de Palma (laica, catalanista i d'esquerres...).

Aina

I la meva resposta:

 

Hola Aina,

Tal com tu dius Visca la Llibertat d’expressió!

D’entrada hi ha un refrany que diu que Per fer truites s’han de trencar els ous!

Des de Catalunya, mirem amb admiració la vostra lluita, que no podria ser d’altra manera, amb les vagues de fam dels Mestres jubilats, amb les manifestacions multitudinàries…

Tenim un bon informador que és en Joan Lladonet!

I evidentment sentim la vostra lluita com a nostra que és! Tots pertanyem a la Nació Catalana i tots tenim els mateixos enemics, encara que el poder s’acarnissa amb els més febles...

Jo faig el que puc per transmetre a tothom els sentiments de que som un sol poble amb un enemic principal que és ara el PP i adés era el PSOE. El PPSOE vaja. Però el PPSOE no és res més que l’encarnació de l’esperit de Felip V, dels Trastàmares, i tutti quanti. És l’encarnació del Regne de Castella!

Ens estan arribant al pinyol, sigui a les Illes ara, al País Valencià des de fa molts anys, a la Catalunya Nord que encara en fa més d’anys, fins i tot a la Franja, i a Catalunya que aparentment és més forta però ens estan assetjant des de fora i també des de dintre el PP, els C’s, el PSC, UDC a qui CDC li permet que ho rebenti tot (per què?), i d’altres dels que diuen sempre si, però no...

Aquest 11 de setembre farem una altra festa més grossa encara que la de l’any passat. I els capteniments dels nostres governants tornaran a canviar, qualitativament!

Jo aquest cop soc optimista. A l’edat que tinc estic obligat a ser-ne. El president Mas va dir fa dos o tres mesos que la història l’escriuen els guanyadors i que ara l’escriurem nosaltres! I jo m’ho crec!

Salut i empenta. Esperem que tingueu el tremp per aguantar la tardor calenta que s’acosta. Us farem costat!

Joan A. Forès

Reflexions

19/08/13. Joves de Mallorca per la Llengua. La seva defensa contra la por institucional...

Benvolguts,

Copio un manifest dels Joves de Mallorca per la Llengua.

També hi ha un enllaç al Racó Català, molt interessant, tant el text de l’article com els comentaris!

Repressió a les Illes.
Repressió espanyola a les Illes: http://www.racocatala.cat/forums/fil/177107/comena-purga-directors-dinstituts-balears-suspesos-sou-feina-ma-no-voler-aplicar-decret-ll

“Educació fulmina tres directors d'escola per negar-se a aplicar el decret de llengües”
/
“Dimiteix en bloc l'equip directiu d'un institut d'Inca per a no haver d'aplicar el TIL”
Ja tenim aquí l'enèsima jugada en contra la nostra llengua que el govern fa des de la conselleria d'Educació, que desgraciadament no serà la darrera. Tres directors de centres de secundaria de Maó han estat cessat de les seves funcions i sou per no voler aplicar el nou decret de Tractament Integral de Llengües (TIL).
La consellera Joana Maria Camps ja ha estat capaç de fer servir una de les armes més velles: la por. D'aquesta manera vol aconseguir que tots els centres no tenguin veu pròpia a l'hora d'elegir, per exemple, la llengua vehicular, entre d'altres qüestions educatives. Per tant, des de Joves de Mallorca per la Llengua volem denunciar el gest antidemocràtic de la senyora Camps envers aquests tres directors, que rebran el nostre suport, perquè dur un centre educatiu no es cosa fàcil avui en dia, a més si li sumam la situació econòmica dels últims anys, ha deixat a tres famílies sense un sou més a casa.
Molts de centres acceptaran aquest decret per por a les represàlies que pugui dur a terme el govern, però emprant aquesta arma psicològica només faran que aixecar en contra seva al professorat i alumnes més del que ja es manifesten.

Una altra via és la de l'equip directiu de l'IES Berenguer d'Anoia d'Inca que ha dimitit per no haver d'aplicar el TIL. La nostra entitat donarà suport actiu a tots aquells centres que no vulguin acatar el decret i la conselleria els ataqui; així com ajudarem a les assemblees de professors, alumnes, pares o mares dels alumnes.
Amb la mateixa línia que aquesta darrera notícia, la setmana passada ens assabentarem de la prohibició dels llaços a favor del català als centres públics i concertats. Ara que els instituts necessiten rebre un doblers pel seu manteniment, el govern vol multar als centres, imposant més deutes dels que ja tenen. La llibertat d'expressió i el dret a rebel·lar-se en contra de qualsevol cosa que qualcú o qualsevol institució són legítims, però els nostres representants no ho tenen massa clar i només atacaran fent servir pressió i por.
Aquesta setmana ha estat molt tràgica, fa una setmana amb el descarrilament del tren a Santiago de Compostel·la i el passat cap de setmana amb el gran incendi que cremà 2000 hectàrees a la Serra de Tramuntana. Des de la nostra entitat volem enviar el nostre sentit condol als familiars de les víctimes del sinistre; i pel que fa al incendi, demanam que es prenguin les mesures necessàries per trobar a tots els responsables, ja que amb les retallades als serveis, com l'IBANAT, han fet possible que el foc no pogués estar controlat fins fa pocs dies. Per això voler donar les gràcies a tots els funcionaris, que tot i la gran rebaixa en els seus sous, han fet feina de valent, tant per no fer incrementar el nombre de víctimes mortals de l'accident, com per què el foc no s'estengués a més hectàrees del nostre Patrimoni de la Humanitat.
Joves de Mallorca per la Llengua

Joan A. Forès

Reflexions

19/08/13. * El botifler i jaqueter Millo i l'existència de Déu (o no)

Benvolguts,

Fa uns quants anys corria per França la història d’un filòsof que va anunciar que faria una conferència que demostraria la no existència de Déu. Fou anunciada, es va crear una gran expectació i va arribar el gran dia. El teatre on s’havia de celebrar l’acte estava ple fins a la bandera. El filòsof va explicar la seva teoria, amb les demostracions que tots hem sentit algun cop, basades en la raó i els fets que es van desentrellant com la velocitat de la llum, els límits de l’univers, els descobriments en totes les ciències, sobretot les biològiques, etc. També va filosofar sobre Nietsche, Hegel, Marx, etc.

I va deixar l’auditori absolutament convençut de la no existència de Déu!

Quan a l’endemà va reunir-se amb els organitzadors, per comentar la jugada i per cobrar, va continuar d’alguna manera el debat que s’havia desenvolupat el dia anterior a la sortida de l’acte entre detractors i favorables a les tesis exposades pel conferenciant. Tot van ser lloances sobre com havia presentat els arguments de forma que no quedava cap escletxa pel dubte i de quina capacitat tenia per sintetitzar en una conferència les diverses teories que des de feia temps es discutien sobre l’existència o la no existència de Déu.

En un moment donat el conferenciant va dir que els seus coneixements i la seva reflexió sobre l’existència o no de Déu li havien permès exposar la conferència com ho va fer, però que si li pagaven generosament podia preparar una altra conferència afirmant l’existència de Déu!

Aquest preàmbul anecdòtic ve a tomb d’una entrevista radiofònica al jaqueter (persona que intenta canviar de jaqueta per prosperar) Enric Millo d’aquest matí a RAC1. D’entrada hem de recordar qui és Enric Millo. Segons la Viquipèdia:

Millo, que va iniciar la seva carrera política com a dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya,^[1] ha estat Diputat al Parlament de Catalunya en la V, VI, VIII i IX legislatures. Va ser diputat al Parlament per CiU entre 1995 i 2003, i va arribar a ser portaveu adjunt del grup parlamentari convergent entre 1999 i 2003.^[1] Posteriorment, i quan a les eleccions catalanes de 2003 el partit va decidir que no fos cap de llista per Girona, es va passar al PP,^[1] després d'haver intentat entrar a les llistes d'ERC per Girona infructuosament (segons va explicar Joan Puigcercós a VilaWeb),^[2] i des de 2010 és portaveu del grup parlamentari del PPC al Parlament.

Ha estat membre del Comitè Executiu del PPC, des del 2004, Secretari Executiu de Comunicació Interna del PPC (2006), president del PPC de Girona des de 2008.^[3], i vicesecretari d’acció política i econòmica del PPC des de 2012.

Puigcercós relata com Enric Millo (PP) li va demanar d ... - VilaWeb

Segons que ha pogut saber VilaWeb, Millo es va reunir amb Puigcercós en un bar de Girona, on li va fer la petició. Puigcercós ho explica així: 'Em va demanar de parlar, i vam fer un cafè al bar Núria de la plaça del Poeta Marquina de Girona, on em va demanar com veuria que entrés a ERC i si podria anar a les llistes per ser diputat. Jo li vaig dir que el camí de la democràcia cristiana a l'esquerra laica era complicat, i més si es volia fer en un parell de setmanes. Li ho vaig desaconsellar, a més de dir-li que no li podia garantir res. Li vaig aconsellar que ho provés al PSC. Però se'n a anar al PP.'

Les facècies d’intent de canvi de jaqueta del nostre protagonista, són semblants al de l’anècdota del conferenciant sobre l’existència de Déu! Són individus que només cerquen diners, posició i poder, a canvi de vendre’s la seva ànima al diable. La pela és la pela!

Això fa que les paraules de l’esmentat individu no em generin cap mena d’entusiasme. No podem creure ni un dels mots que el tal Millo amolli sigui en la circumstància que sigui. El seu objectiu és la pela. Tant podria defensar els criteris UDC, d’ERC o del PP, segons qui l’admeti (ep! com a diputat!) i qui li pagui més. O de l’existència o no existència de Déu! Com hem vist el seu nord només és la pela...

Podeu anar a l’enllaç de més avall si voleu escoltar les seves respostes als tertulians de RAC1, i sobretot no us les cregueu!

“La carta és per justificar una decisió presa”

A més hi podeu trobar un resum de la conversa...

 

Joan A. Forès

Reflexions