Benvolguts,
Al voltant del Marqués de la Ensenada, que segons
l’autor va ser el primer genocida de l’època moderna (i les escabetxades de
prínceps i d’indis dels conqueridors de les amèriques?), es destapen les polítiques de
genocidi cultural dels governs del PP des del 1996. I no eren les primeres des
de la mort del Genocida major, por la gracia de Diós, al 1975, ja
que el treball d’Abril Martorell amb el valencià fou cosa fina. L'autor es queixa com hem fet moltes vegades en aquest Bloc de tots els partits i patums espanyoles que mai no han alçat la veu davant d'aquest costum del noms dels carrers dedicades als grans feixistes, ni de les barbaritats dels LAPAOs, ni de les subvencions al Valle de los Caidos o a la Fundación Francisco Franco!
Vegem l’article que és aclaridor: Carrer
del Genocida, 13
FERRAN SÁEZ MATEU
26/06/2013
Durant
l'època en què Jaime Mayor Oreja va ser ministre de l'Interior van aflorar,
misteriosament, dotzenes i dotzenes de plataformes i plataformetes, algunes de
les quals s'han transformat avui en partits polítics, com ara UPyD.
Alguns historiadors de segona fila, poetes de campanar i filòlegs als qui la
fortuna acadèmica havia estat adversa van veure com, a canvi només d'una certa dosi de vehemència
dialèctica, els queia el mannà del cel. La seva feina consistia a denunciar les
terribles mentides i tergiversacions d'allò que anomenaven "la
historiografia nacionalista". Tot era un invent: en realitat, Jaume I
ballava la jotica i era soci
del Reial Madrid, Companys va morir de tos ferina, i el català fou una broma
antiespanyola de Fabra. Paradoxalment, gràcies als paperets de
Bárcenas és probable que vagin aflorant altres paperets on consta quant li van
costar llavors al contribuent els intel·lectuals constitucionalistes i les seves iniciatives mediàtiques i
editorials entre el 1996 i el 2001. Mantinguin-se atents a les seves pantalles,
perquè l'espectacle pot ser, si més no, interessant (sorprenent, no gaire). Aquests
intel·lectuals van arribar a la conclusió que hi havia només una Història bona
i vertadera; la resta, la de los
nacionalismos periféricos , era perversa i inventada. Per
descomptat, aquesta divisió només era possible exagerant fins al deliri algunes
coses i ometent-ne unes altres. Avui els parlaré justament d'una d'aquelles
omissions.
En
moltes ciutats espanyoles hi ha carrers i institucions públiques i privades
dedicades al marquès de l'EnsenadaNota, que tenia un nom ben curiós:
Zenón de Somodevilla y Bengoechea (1702-1781). Què va fer, aquest noble
suposadament il·lustrat durant els regnats de Felip V, Ferran VI i Carles III?
Coses realment molt lletges, entre les quals el primer intent de genocidi massiu del món
modern, la primera idea de solució
final coneguda. Només se'n va sortir parcialment, però se li
ha de reconèixer la dedicació i l'esforç diligent que hi va emprar. El marquès
de l'Ensenada va planificar (en secret) i va dur a terme el que en aquell temps
es va denominar
Prisión General de Gitanos, l'objectiu final de la qual era l'extinció
d'aquesta raça (" Falta lo
principal, que es darles destino con que se impidan tantos daños y extinga si
es posible esta generación "). A finals de l'estiu de
l'any 1749 van ser detinguts entre 9.000 i 12.000 gitanos, i van ser separats
els homes de les dones i dels menors de 7 anys. No hi havia cap acusació
concreta; el seu únic delicte era existir. Tots van ser esclavitzats, en el
sentit literal del terme: els homes, als treballs més perillosos dels arsenals
reials; les dones i els nens petits, en fàbriques o directament a la presó. La
separació per sexes era el primer pas per a l'extinció, perquè així no es
podrien reproduir. El segon esglaó del projecte, atesa la magnitud de tot
aquell personal, era més complicat. Aquesta bestiesa va durar fins al 1763, en
què van ser finalment indultats.
No
m'imagino cap altre lloc del món occidental on l'instigador d'una iniciativa
d'aquest tipus tingui dedicats carrers i places, així com hotels, instituts de
batxillerat o col·legis majors, com passa en molts llocs d'Espanya. Fóra també molt
estrany que, en qualsevol lloc d'Europa, el govern destinés 280.000 euros per
mantenir un lloc que va ser construït fa només 70 anys per altres persones
esclavitzades, com El Valle de los Caídos (aquesta aportació econòmica es va
produir fa només unes setmanes, dit sigui de passada). Tot això
només és possible gràcies al fet d'haver repintat la tronada història
franquista amb un vernís enganyosament modern i, com ja hem apuntat abans,
caríssim. En tot
cas, la responsabilitat no és només del PP. Quants intel·lectuals propers al
PSOE s'han manifestat crítics amb -sense anar gaire lluny- el disbarat del
LAPAO, oficial des de dilluns passat? O quants esquerrans espanyols han denunciat
l'aberració de dedicar carrers o instituts al marquès de l'Ensenada?
I consti que aquests són només un parell d'exemples en un oceà de despropòsits.
Entre el
1996 i el 2001, aproximadament, les obres d'alguns intel·lectuals bascos i
catalans van ser esmicolades com si fossin el bacallà d'una esqueixada: es
tractava de trobar-hi coses horribles i pèrfides. Mentrestant, d'episodis tan vergonyosos com els
que els acabo d'explicar, no se'n deia ni piu. Només per curiositat,
m'agradaria saber el que va costar, en pessetes de les de llavors, aquesta nova
versió de la història d'Espanya.
Nota. Per cert que a Madrid, al costat de la
Plaça de Colom on els espanyols hi han alçat una monumental bandera espanyola i
a tocar del curt carrer Génova hi ha el carrer del genocida Marqués de la
Ensenada. És paral·lel a Recoletos.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada